Jacinto Octavio Picón

Jacinto Octavio Picón Bouchet


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor, pintor i periodiste.
Naiximent:	8 de setembre de 1852
Lloc de naiximent:	Madrit, Espanya
Defunció:	19 de novembre de 1923
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Jacinto Octavio Picón Bouchet (Madrit, 8 de setembre de 1852 - † Madrit, 19 de novembre de 1923) fon un escritor, pintor, crític d'art i periodiste espanyol, nebot del dramaturc José Picón.

Biografia[editar | editar còdic]

Fill d'un magistrat de l'Audiència de Madrit, estudià en França i tornà a Madrit per a estudiar Dret, a on es va doctorar en la matèria d'ideals republicans, tingué un escan de diputat per Madrit. Tingué una ocupació en el Ministeri d'Ultramar, al que va renunciar en iniciar-se la Restauració.

Treballà com a corresponsal lliterari en El Imparcial, a on va enviar cròniques sobre l'Exposició Universal de París en l'any 1878, colaborant despuix en El Correo, orgue polític de Sagasta i en La Ilustración Española y Americana. Permaneixqué en París fins a l'autumne de 1880. La seua llabor periodística es va proyectar també en diferents publicacions, com:

La Europa
El Progreso
Los Madriles
Revista de España
El Cuento Semanal
Los Contemporáneos
La Esfera, entre atres moltes més publicacions.

Lázaro, casi una novela (1882), fon la seua primera narració extensa, sobre la crisis d'un jove capellà. Despuix anaren succeïnt-se per est orde les noveles, La hijastra del amor (1884); Juan Vulgar (1885); El enemigo (1887); La honrada (1890); Dulce y Sabrosa (1891); Sacramento (1910); Juanita Tenorio (1910) i Sacramento (1914), la seua última novela.

En l'any 1884 fon elegit secretari primer de la secció de lliteratura de l'Ateneu de Madrit.

El 24 de juny de 1900 ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en un discurs sobre el polític gadità Emilio Castelar al que va contestar Juan Valera. El 9 de novembre de 1902 ingressà en la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a on va pronunciar un discurs sobre l'escassea del nuet en l'art espanyol. En l'any 1903 fon elegit diputat a Corts per Madrit, al costat de Joaquín Costa i Nicolás Salmerón, en les files republicanes. Fon vicepresident del Patronat del Museu del Prado i bibliotecari i secretari perpetu de l'Acadèmia de la Llengua. També fon secretari de la Junta d'Iconografia Nacional i vicepresident del Patronat Nacional de Pintura i Escultura.

Escritor costumiste, destacà en la narració curta, en coleccions com:

Novelitas (1892)
Cuentos de mi tiempo (1895)
Tres mujeres (1896)
Cuentos (1900)
Drama de familia (1903)
Mujeres (1911)

Com a crític d'art escrigué uns Apuntes para una historia de la caricatura (1877); Vida y obras de don Diego de Velázquez (1899) i El desnudo en el arte (1902).

També es va acostar ocasionalment a la biografia, en obres com Ayala. Adelardo López de Ayala. Estudio biográfico (1902)

Ideologia[editar | editar còdic]

Format en l'ideologia lliberal francesa del naturalisme, en la seua narrativa planteja a sovint un punt de vista femení un tant ingenu per ad alguns i beligerant-feministe per a uns atres, aixina en la seua novela Dolça i saborosa (1891).

Obra[editar | editar còdic]

Obras completas. Madrid: Renacimiento, 1909.

Noveles[editar | editar còdic]

Lázaro, casi una novela (1882)
La hijastra del amor (1884)
Juan Vulgar (1885)
El enemigo (1887)
La honrada (1890)
Dulce y Sabrosa (1891)
Sacramento (1910)
Juanita Tenorio (1910)
Sacramento (1914).

Contes[editar | editar còdic]

Novelitas (1892)
Tres mujeres (1896)
Cuentos de mi tiempo (1895)
Cuentos (1900)
Drama de familia (1903)
Mujeres (1911)
El hijo del camino

Crítica d'art i ensajos[editar | editar còdic]

Apuntes para una historia de la caricatura (1877)
Vida y obras de don Diego de Velázquez (1899)
El desnudo en el arte (1902)
Ayala. Adelardo López de Ayala. Estudio biográfico (1902)
Castelar (1900), discurso

Reconeiximents[editar | editar còdic]

El Govern de França li va otorgar l'Encomana de la Legió d'Honor

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

«Picón y Bouchet, Jacinto Octavio. 43. Elecciones 30.4.1903». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados
Valis , Noël Maureen (1991). Jacinto Octavio Picón, novelista. Anthropos. ISBN 9788476582893
Valdés, Ivón (2002). «La mujer moderna en la olvidada narrativa de un autor decimonónico profeminista: Jacinto Octavio Picón». Universidad Complutense de Madrid. ISSN 0212-2952

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jacinto Octavio Picón.

Jacinto Octavio Picón en Wikipedia