Jaciment paleontológico de Quibas

]] El jaciment paleontológico de Quibas es troba al peu d'una pedrera abandonada en l'extrem oriental de la serra de Quibas, molt pròxim a la població de Cañada de la Llenya, en el terme municipal d'Abanilla (Regió de Múrcia, Espanya).

Es tracta d'una antiga cova reblix de sediment ric en fòssils de vertebrats i invertebrats de fa un milló d'anys (Calabriense, Pleistoceno Inferior). Representa un enclavament únic en Europa per la seua cronologia, proclamant-se com l'única seqüència contínua de vertebrats terrestres en una edat que va des dels 1 100 000 als 900 000 anys d'este continent. Es tracta d'una cronologia alguna cosa posterior a la dels jaciments de Barranc León en Orce i Alvenc de l'Elefant en Atapuerca, a on han aparegut els restants humans més antics d'Europa Occidental

La riquea i bon estat de conservació del registre fòssil d'este particular enclavament, aixina com l'important diversitat faunística que alberga, permet alvançar en el coneiximent sobre els canvis climàtics i el context faunístico del lapsus de temps que representa.

Des del seu descobriment en 1994, Quibas ha aportat restants fòssils de més de 80 espècies, entre els que s'inclouen grans mamífers com macacos, rinoceronts, tigres dents de sabre, gats cervals ibèrics, llops, rabosots, teixons, ancestros dels licaones, javalins, cabres, bous almizcleros, bisontes, cavalls, gamos i puercoespines. També hi ha una gran diversitat de menuts mamífers, aus, reptils, amfibis, peixos i invertebrats.

Alguns dels restants trobats en Quibas han servit per a la descripció d'espècies noves per a la ciència, com el talp Manchenomys orcensis i el fardacho sense pates Ophisaurus manchenioi. La presència d'este últim en Abanilla certifica que el surest de la península ibèrica va actuar com l'últim refugi d'espècies subtropicales d'Europa. A lo llarc de la seqüència del jaciment, s'han identificat fins a sèt fases climàtiques glaciars i interglaciares successives

Antecedents històrics

A finals de l'any 1994, el Grup cultural Paleontológico d'Elig “Cidaris”, va rebre una série de restants òsseus fòssils que varen ser descoberts per casualitat per part d'uns excursionistes en una menuda pedrera abandonada en la serra de Quibas. Es va decidir aixina portar a terme una prospecció en la zona, en la que varen participar membres d'esta associació, investigadors de la Universitat de Valéncia, i investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC, Madrit), localisant el jaciment. Els materials arreplegats de la superfície varen ser estudiats i publicats a finals dels anys noranta.

Per l'indiscutible importància del jaciment de Quibas per al coneiximent del Pleistoceno Inferior, aixina com per la seua accessibilitat (se situa entorn a diverses pedreres, facilitant el seu estudi), la Direcció general de Cultura de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia va decidir catalogar-ho en decembre de l'any 2005 com be d'interés cultural (BIC) baixe la denominació de zona arqueològica (BORM, Decrete n.º 101/2005, de 2 de setembre), inclós dins de la Llei de Patrimoni Històric de 1985. Este fet va impulsar l'interés per alvançar en l'investigació d'este jaciment des de diferents perspectives.

En l'any 1999, esta troballa es va comunicar a la Direcció general de Cultura de la Regió de Múrcia, i un any despuix el Departament de Química Agrícola, Geologia i Edafologia de la Universitat de Múrcia va solicitar un permís d'actuació paleontológica en el jaciment, assumint la direcció el Dr. Miguel Ángel Mancheño, i iniciant-se les primeres excavacions sistemàtiques. Junt en la majoria d'investigadors de la primera etapa i noves incorporacions. En 2009, les excavacions en el jaciment varen quedar paralisades.

Vista del jaciment de Quibas durant la campanya d'excavació de 2023.

Despuix de cinc anys d'inactivitat, en l'any 2014 es va portar a terme una valoració de l'estat del jaciment per a analisar les seues possibilitats d'estudi, donant aixina començ a una nova etapa de treball que continua en l'actualitat en un equip liderat pel Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES-CERCA) primer i despuix per la Universitat de Valéncia. En 2023, es va firmar un acort de colaboració entre l'Ajuntament d'Abanilla i el IPHES-CERCA per a promoure l'investigació i socialisació del jaciment.

Cronologia i estratigrafia

El jaciment de Quibas té una edat d'entre 1,1 i 0,9 millons d'anys (final del Pleistoceno Inferior), representant l'única seqüència contínua de vertebrats terrestres d'edat pre-Jaramillo a Jaramillo d'Europa. Quibas, la cronologia del qual cobrix l'espai de temps que discorre entre els jaciments de Font Nova 3 en Orce i Alvenc de l'Elefant 9 en Atapuerca (1,2 millons d'anys aproximadament), i els jaciments de Cova Victoria en Cartagena i Gran Dolina TD4 en Atapuerca (0,9 millons d'anys aproximadament), oferix una oportunitat única per a millorar el coneiximent sobre els efectes de la transició del Pleistoceno Inferior al Mig al sur de la península ibèrica. Precisament, est és el moment en el que es varen assentar els primers humans en la part més occidental del continent europeu.

El jaciment està format per un complex de galeries càrstiques que en l'actualitat apareixen colmatadas, principalment de materials detrítics cuaternarios del Pleistoceno Inferior. Dits materials constituïxen una important farcidura formada a lo llarc de successives fases. El conjunt va ser exhumat per la construcció d'una pedrera per a l'extracció de falsa àgata, que en l'actualitat es troba abandonada. Açò permet observar una important secció de les cavitats, aixina com les característiques dels depòsits presents en elles. El complex càrstic està format per dos estructures principals que formen part de la mateixa galeria: Quibas-Alvenc i Quibas-Cova.

Quibas-Alvenc comprén sèt nivells distints (QS-1 a QS-7). D'acort a correlació paleomagnéticas, QS-1 té una edat d'entre 1,1 i 1,07 millons d'anys, QS-2 a QS-5 comprenen una cronologia d'entre 1,07 i 0,99 millons d'anys (subcrón Jaramillo), i QS-6 i QS-7 tenen una antiguetat d'entre 0,99 i 0,9 millons d'anys. Els nivells que han oferit restants de grans i menuts vertebrats han segut els més antics (QS-1 a QS-4). En Quibas-Cova s'han distinguit sis nivells distints (QC-1 a QC-6). Els nivells més baixos de Quibas-Cova són equivalents en edat a QS-1 (1,1–1,07 millons d'anys), mentres que QC-6 és d'edat Jaramillo.