Anar al contingut

Cova Victoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cueva Victoria054.jpg
Cova Victoria

La cova Victoria és un jaciment paleontológico[1] situat en el terme municipal de Cartagena (Espanya). Es troba localisada en l'ala sur del Cabezo de Sant Ginés, dins d'un massiç calcáreo pròxim al Mar Menor i a les estribaciones orientals de serra minera de Cartagena-L'Unió. Va ser excavada pel paleontòlec català Josep Gibert i Clols.

Es tracta d'un jaciment d'orige càrstic que durant el Pleistoceno inferior va funcionar com un cubil de hienes (Gibert et al., 1992). S'ha trobat fòssils d'abundant fauna com Hippopotamus antiquus, Canis etruscus, Mammuthus meridionalis, Equus granatensis, Stephanorhinus etruscus, Homotherium crenatidens, Megantereon, Pachycrocuta brevirostris i Theropithecus oswaldi, un cercopitécido africà.

Està declarada com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya, en la denominació «VP011: Cova Victoria», dins de la categoria «jaciments de vertebrats del Plioceno-Pleistoceno espanyol».[2]

Restants humans de cova Victoria

[editar | editar còdic]
Archiu:Cueva Victoria.jpg
Fòssil de falange, possiblement humana. Museu Arqueològic Municipal de Cartagena.

Els restants més significatius de la cova Victoria són menuts fòssils que el professor Gibert va identificar com a restants humans[3][4] i que va datar en 1 200 000 anys, contemporàneus als del home de Orce del jaciment paleontológico de Venda Micena, província de Granada.

Esta hipòtesis va ser prou contestada entre els paleontòlecs i va ser objecte d'un intens debat. La humanitat de dits restants, de la mateixa manera que els de Venda Micena, no ha segut encara globalment acceptada per la comunitat científica.

De confirmar-se que anaren restants humans els fòssils de cova Victoria, junt en els de Venda Micena correspondrien provablement a Homo erectus,[5] i serien, potser, els primers humans que varen passar l'estret de Gibraltar i varen colonisar Europa.

Rambla de Ponce

[editar | editar còdic]

Des de les rodalies de Cova Victoria partix la branca occidental de la Rambla de Ponce, partint l'oriental des de Morra del Esparto i continuant cap al Cabezo del Sabinar.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Geologia i Paleontologia de la Cova Victoria».
  2. Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2012. Consultat el 16 d'octubre de 2011.
  3. Gibert, J. i Joan Pons-Moyà (1984). Estudie morfològic de la falange del gènero Homo de Cova Victoria (Cartagena, Múrcia), Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona, pp. 49-56.
  4. Gibert, J.; Malgosa, A.; Sánchez, F.; Martínez, B.; Walter, M. i Ribot, F. (1992). Nous restants humans en els jaciments de Orce i Cova Victoria. Presència humana en el Pleistoceno inferior de Granada i Múrcia, Granada: Museu de Prehistòria de Orce. ISBN 84-604-4409-0.
  5. Prehistòria de la regió de Múrcia en Google llibres