L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Isistius brasiliensis

El taburó cigarro, taburó pur o tollo cigarro[1] (Isistius brasiliensis) és una chicoteta espècie de taburó escualiforme de la família Dalatiidae.[2] Este taburó es troba en aigües oceàniques càlides de tot lo món, particularment prop d'illes, i s'ha registrat a profunditats de fins a 3700 m.[3] Realisa migracions verticals de fins a 3000 m cada dia, acostant-se a la superfície en anochecer i descendint en amanecer.[4] Alcançant solament 42-56 cm de llongitut, el taburó cigarro té un cos llarc i cilíndric en un morro curt i romo, ulls grans, dos chicotetes aletes dorsals sense espines i una gran aleta cabal. És de color marró obscur, en fotóforos emissors de llum que cobrixen la seua part inferior, llevat per un "collar" obscur al voltant de la seua gola i clavills branquials.[2][3]

Isistius brasiliensis

El nom en anglés "taburó tallador de galletes" (cookie-cúter shark) fa alusió al seu método d'alimentació, que consistix en arrancar tros redons, com si foren tallats en un tallador de galletes, d'animals més grans.[4] S'han trobat marques fetes per taburons cigarro en una àmplia varietat de mamífers marins i peixos, aixina com en submarins, cables submarins i inclús humans.[4][5][6] També s'alimenta d'assuts més chicotets sanceres, com calamars.[2][3] Els taburons cigarro tenen adaptacions per a mantindre's suspesos en la columna d'aigua, i provablement depenen del sigilo i l'engany per a capturar assuts més actius.[3][4] El seu collar obscur sembla imitar la silueta d'un peix menut, mentres que el restant del seu cos es mescla en la llum descendent a través de les seues fotóforos ventrals.[7][8] Quan un possible depredador s'acosta a l'enza, el taburó s'adherix usant els seus llavis succionadores i faringe especialisada, i curta limpiamente un tros de carn utilisant el seu conjunt de dents inferiors en forma de serra.[3] Se sap que esta espècie viaja en bancs.

Es tracta d'una espècie que rarament és trobada, principalment pel seu hàbitat oceànic, encara que existixen alguns pocs registres d'aparents interaccions en humans.[6] No obstant, este diminut taburó no es considera perillós per als humans.[2][3][6] l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) ha catalogat al taburó cigarro en un estat de "preocupació menor", ya que està àmpliament distribuït, no té valor comercial i no és particularment susceptible a les pesquería.[9]

Taxonomia

Els naturalistes francesos Jean René Constant Quoy i Joseph Paul Gaimard varen descriure originalment al taburó cigarro durant el viage exploratori de 1817-1820 de la corbeta Uranie baix el mando de Louis de Freycinet, donant-li el nom de Scymnus brasiliensis perque l'espècimen tipo va ser capturat front a Brasil. En 1824, la seua descripció va ser publicada com a part de "Voyage autour du monde... sur els corvettes de S. M. l'Uranie et la Physicienne",[10] l'informe de 13 volums de Louis de Freycinet sobre el viage. En 1865, l'ictiólogo nortamericana Theodore Nicholas Gill va falcar el nou gènero Isistius per a esta espècie, en honor a Isis, la deesa egipcíaca de la llum.[11]

Descripció

 
Cap del taburó cigarro (Isistius brasiliensis) en la que s'aprecia el seu "collar"

El taburó cigarro té un cos allargat en forma de cigarro en un morro curt i redonejat. Les fosses nassals tenen un plec molt curt de pell en la part davantera. Els ulls grans, ovalats i verts estan colocats cap a avant en el cap, encara que no de manera que la visió binocular siga extensa. Darrere dels ulls hi ha grans espiràculs, situats en la superfície superior del cap.[3]

La boca és curta, formant una llínea casi travessera, i està rodejada de llavis carnosos i engrandits. La mandíbula superior té de 30 a 37 files de dents, i la mandíbula inferior té de 25 a 31, aumentant en el tamany del cos. Les dents superiors i inferiors són extremadament diferents; les dents superiors són menuts, estrets i rectes, i es afinan cap a un cim de vora plana. Les dents inferiors també tenen vores planes, pero són molt més grans, amples i en forma de gavinet, en les seues bases entrellaçades per a formar una sola vora de tall en forma de serra. Els cinc parells de clavills branquials són menuts.[2][3]


Les aletes pectorals són curtes i de forma aproximadament trapezoidal. Dos aletes dorsals sense espines estan situades molt arrere en el cos, la primera s'origina just davant de les aletes pèlviques i la segona es troba just darrere. La segona aleta dorsal és llaugerament més gran que la primera, i les aletes pèlviques són més grans que qualsevol de les dos. L'aleta anal està absent. L'aleta cabal és ampla, en el lòbul inferior casi tan gran com el superior, que té una muesca ventral prominent. Els dentells dérmicos són quadrats i aplanados, en una llaugera concavidad central i cantons elevats. El taburó cigarro és de color marró chocolate, tornant-se subtilment més clar per davall, i un "collar" obscur rodeja la regió branquial.[3]

Les aletes tenen màrgens translúcidos, llevat l'aleta cabal, que té un marge més obscur. Òrguens complexos productors de llum cridats fotóforos cobrixen densament tota la part inferior, llevat el collar, i produïxen una lluentor azulado.[8] La llongitut màxima registrada per a esta espècie és de 42 cm per als mascles i 56 cm per a les femelles.[3]

Confusió en Isistius plutodus

El taburó cigarro és confòs comunament en el taburó cigarro dentón (Isistius plutodus), no obstant existixen certes característiques que distinguixen a abdós espècies. Una de dites diferències podria tractar-se de la presencia/absència del "collar". Ya que únicament I. brasiliensis presentaria un "collar" obscur al voltant de la regió dels clavills branquials. També I. plutodus presentaria unes aletes dorsals i cabal més chicotetes que I. brasiliensis. Ademés, de que I. plutodus cariria de les taques negres de l'aleta cabal. Una atra de les diferències que distinguixen a abdós espècies, està relacionada en les seues dents. Ya que, I. plutodus no solament posseïx unes dents proporcionalment més grans que I. brasiliensis, sino que el número de dents és menor, trobant 21-29 en la mandíbula superior i 17-19 en l'inferior.[3][12][13]

Vore també

Referències

  1. ↑ Fishbase. «Nomenes comuns d'Isistius brasiliensis». www. fishbase. mnhn. fr. Consultat el 2024-07-19.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 "Isistius brasiliensis". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en setembre de 2012. N.p.: FishBase, 2012.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Ebert, David A.; Donant, Marc; Fowler, {{{nom3}}} (2021). Sharks of the world: a complete guide, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-20599-1.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Foraging ecology of Cookiecutter Sharks (Isistius brasiliensis) on pelagic fishes in Hawaii, inferred from prey bite wounds».Environmental Biology of Fishes.88(4)
    361–368.ISSN 0378-1909.doi:10.1007/s10641-010-9649-2.Consultat el 2024-07-03.
  5. ↑ «Cookie-cúter shark Isistius brasiliensis eats Bryde’s whale Balaenoptera brydei».Ichthyological Research.65(3)
    398–404.ISSN 1341-8998.doi:10.1007/s10228-018-0619-6.Consultat el 2024-07-03.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «New evidence of predation on humans by cookiecutter sharks in Kauai, Hawaii».International Journal of Llegal Medicine.132(5)
    1381–1387.ISSN 0937-9827.doi:10.1007/s00414-018-1786-8.Consultat el 2024-07-03.
  7. ↑ «Photophore Distribution and Enzymatic Diversity Within the Photogenic Integument of the Cookie-Cúter Shark Isistius brasiliensis (Chondrichthyes: Dalatiidae)».Frontiers in Marine Science.8ISSN 2296-7745.doi:10.3389/fmars.2021.627045.Consultat el 2024-07-03.
  8. ↑ 8,0 8,1 Meyer-Rochow, V. B. (2009). Bioluminescence in focus: a collection of illuminating essays, Research Signpost. ISBN 978-81-308-0357-9.
  9. ↑ «Isistius brasiliensis: Kyne, P. M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2018: i. T41830A2956761».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn. uk.2018-2. rlts. t41830a2956761. en.Consultat el 2024-07-03.
  10. ↑ Quoy, J. R. C.; J. P. Gaimard (1824). «Chapître IX. Voyage autour du Monde... exécuté sur els corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant els années 1817, 1818, 1819 et 1820.», Description dones Poissons, pp. 43–65.
  11. ↑ «Synopsis of the eastern American sharks". Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia».16(5)
    258–265.
  12. ↑ «Cookiecutter Shark Bite Wounds on Cetaceans of the Gulf of Mexico».Aquatic Mammals.43(5)
    491–499.doi:10.1578/AM.44.5.2018.491.Consultat el 2024-07-03.
  13. ↑ «Comparative morphology and systematics of the cookiecutter sharks, genus Isistius Gill (1864) (Chondrichthyes: Squaliformes: Dalatiidae)».PLOS ONE.13(8)
    i0201913.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal. posa.0201913.Consultat el 2024-07-03.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Isistius_brasiliensis&oldid=1511060»