Isaberrysaura mollensis

Isaberrysaura mollensis

Isaberrysaura mollensis és l'única espècie coneguda del gènero extint Isaberrysaura de dinosauri ornitisquio possiblement estegosauriano, que va viure a mitan del periodo Jurásico, en el bajociense, fa 168 millons d'anys, en lo que és hui Sudamérica. Els seus restants fòssils varen ser trobats en roques que daten de l'época del Bajociense del Jurásico Mig, en la Formació Els Molles, en la Patagonia, Argentina. El seu cràneu és convergent en el dels estegosáuridos, grup en el que sembla estar relacionat, encara que es va considerar en principi que era un neornistisquio basal.

Descripció

Les dents de Isaberrysaura són heterodontes, en dents premaxilares recurvados i dents maxilars i dentarios lanceolados. En les iguanas actuals, una dentició similar es correlaciona en les dietes omnívoras, lo que indica que Isaberrysaura també podria haver segut d'esta manera. S'estima que Isaberrysaura mediria al voltant de 5 a 6 metros de llongitut, lo que faria d'est un dinosauri de tamany mijà.

Reconstrucció inicial de Isaberrysaura com un neornitisquio, en els continguts intestinals en roig.

El cràneu en particular és molt inusual; es va estimar que mediria 52 centímetros de llongitut i 20 centímetros d'ample entre les òrbites oculars, i és casi tan alt com a ample. El hocico s'inclina anteroventralment des del cantó posterodorsal de la fenestra infratemporal cap a lo que aparentment és el contacte maxilar-premaxilar i la fenestra infratemporal és alta dorsoventralment. En contrast, l'òrbita és casi circular, no és tan alta dorsoventralment, sent en canvi més alta anteroposteriorment, és menor que la fenestra infratemporal, i és solament visible en vista lateral. El sector anterolateral de la fenestra supratemporal esquerra està relativament ben preservat en vista dorsal. La fossa anteorbital del cràneu és de forma aproximadament triangular, en una base més llarga que els dos atres costats. El yugal és trirradiado i el procés anterior del yugal forma el cantó posteroventral de la fossa anteorbital i sobrepassa anteriorment la base del llagrimal, una traça observada en lo tireóforos basals i els estegosaurios. El procés dorsal del yugal és proporcionalment llarc. El cuadratoyugal és molt ample i el premaxilar està preservat de forma incompleta, mentres que el material del postcráneo encara no està descrit. La dentadura és heterodonte, en sis dents premaxilares i trenta dents maxilars. L'apariència general d'este animal recorda molt a la dels estegosaurios, llevat per la carència de les seues característiques plaques òssees i per tindre possiblement una postura bípeda.

Descobriment i investigació

Mapa mostrant en a on es va trobar l'holotip.

L'espècimen holotip de Isaberrysaura va ser descobert en els nivells marins i de deltes de la Formació Els Molles, la qual data de l'época del Bajociense, per Isabel Valdivia Berry, a qui es deu el nom del gènero. L'holotip, conegut com MOZ-Pv 6459, consistix d'un esquelet parcial en un cràneu casi complet, el material del postcráneo no ha segut preparat, sis vèrtebras cervicals, quinze dorsals, un sacre en un ilion parcial i un pubis aparentment complet, nou vèrtebres cabals, part d'una escàpula, costellas i adicionalment fragments irreconeixibles.