Anar al contingut

Irene Montero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Irene Montero

Irene María Montero Gil (Madrit, 13 de febrer de 1988) és una política i sicòloga espanyola, actual secretària política de Podem i eurodiputada per eixa mateixa formació. Entre 2020 i 2023, va eixercir com ministra d'Igualtat del Govern d'Espanya.[1]

Llicenciada en psicologia, és militant de Podem i membre del seu Consell Ciutadà Estatal des de novembre de 2014. Va adquirir major notorietat a partir de l'Assamblea de «Vistalegre II», en la que el partit es va acostar a les tesis defeses pel sector de Pablo Iglésies front a les del cridat «errejonisme». Com a resultat d'això, en 2017 Montero va substituir a Íñigo Errejón com a portaveu del grup parlamentari en el Congrés dels Diputats.[2][3]

En giner de 2020 va ser nomenada ministra d'Igualtat del Segon govern de Pedro Sánchez, el primer govern de coalició en Espanya des de la Segona República. Durant el seu mandat es varen aprovar dos de les mides més mediàtiques de la llegislatura, la «Llei solament sí és sí», que va eliminar la distinció entre abús i agressió sexual,[4][5]i la «Llei Trans», que entre atres punts va reconéixer el dret a la lliure determinació de l'identitat de gènero de les persones trans.[6]Aixina mateix, va reformar la Llei de l'abort i va crear el Pla Corresponsables, entre atres mides.[7][8]

En novembre de 2023 es va anunciar que no repetiria el seu paper en el gabinet, sent substituïda per Ana Redó, i el més següent va assumir el càrrec de secretària política de Podem. Despuix d'haver segut diputada per Madrit en les XI, XII, XIII i XIV llegislatures, en les eleccions al Parlament Europeu de 2024 va ser cap de llista de Podem i va resultar elegida eurodiputada per a la X Llegislatura, en la que va ocupar el càrrec de vicepresidenta de The Left.[9][10]

Biografia

Primers anys i formació

Naixcuda el 13 de febrer de 1988 en Madrit,[11] filla de l'educadora Adoració Gil i de l'empleat de mudances Clemente Montero,[12] oriunts abdós del chicotet municipi abulense de Tormellas.[13] Fins als setze anys, va estudiar en el colege XXI del districte madrileny de Moratalaz. Segons va declarar en una entrevista, el colege va tindre una influència molt important sobre la seua vida i la seua forma d'adoptar decisions, de manera consensuada i colectiva.[14]

El bachillerat ho va cursar en el centre concertat llaic Monserrat FUHEM, en el barri de l'Estrela.[15] Als quinze anys ya s'havia afiliat a les Joventuts Comunistes (UJCE) i poc despuix va escomençar a participar en diversos moviments ciutadans com el 15-M[16][15] o les joventuts de CCOO, a on va aparéixer en un anunci promocional.[17]

En 2006 va ingressar en l'Universitat Autònoma de Madrit (UAM) i en 2011 es va llicenciar en Psicologia. Per motius acadèmics, entre 2009 i 2011 va viure cinc mesos en Chile, a on va aplegar a participar en marches estudiantils com el Cim Alternatiu L'Hora dels Pobles.[18] Entre 2010 i 2011 va treballar com a caixera en la cadena d'electrònica i electrodomèstics Saturn de Sant Sebastià dels Reis.[19]Montero es va pagar l'universitat gràcies a les matrícules d'honor.[20]Durant la seua etapa en l'Autònoma, va conéixer a la seua futura companyera de partit, Ione Belarra.[21]

Entre 2011 i 2013 va cursar i va obtindre el màster en psicologia de l'educació.[22] En 2011, impulsa la creació de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca (PAH) en Madrit.[23]Posteriorment, gràcies al seu rendiment acadèmic, va obtindre una ajuda per a contractes predoctorals de Formació de Professorat Universitari (FPU) en la UAM entre 2013 i 2015, conseguint a raïl d'esta una estància formativa en l'Universitat d'Harvard, que va rebujar pel seu compromís polític.[24][25] Igualment per dit motiu, va decidir no terminar el seu tesis doctoral,[26][19]objectiu de la FPU obtinguda. El tema de la tesis era l'estudi de cas sobre una experiència innovadora d'inclusió educativa entre chiquets en i sense discapacitat auditiva.

Entrada en Podem

Durant una entrevista en Tele K en novembre de 2014, despuix de ser elegida membre del Consell Ciutadà de Podem.

Irene Montero es va unir a Podem en acabant de que el partit collira un inesperat resultat positiu en les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Es va incorporar des de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca junt a Rafa Mayoral.[27][22]La seua entrada coincidix el mateix dia que la de Sergio Pascual, un atre dirigent que seria d'importància com a secretari d'Organisació. Junt en Sergio Pascual i Miguel Bermejo, Irene rep l'encàrrec d'organisar el partit pels diferents territoris del país.[28]El propi Pascual ho contaria despuix:

«Va resultar que, en l'improvisat disseny, Irene, Miguel Bermejo i yo devíem encarregar-nos de recórrer el territori tractant d'entretejer l'heterogénea mezcolanza de ciutadans, militants, quadros polítics, activistes, veïns, experts, voluntaris, etcétera que varen acodir a omplir els círculs a la calor de la victòria moral del 25-M.»[28]Va estar l'estiu en este grup de Podem, recorrent Espanya i coneixent els «círculs».[29]

En novembre de 2014, despuix de ser candidata al Consell Ciutadà de Podem,[30] va ser nomenada responsable de Moviments Socials[31] i va escomençar a dirigir el gabinet delíder de Podem, Pablo Iglésies,[27][32] en quí escomençaria despuix una discreta relació de parella.[33] Posteriorment, Irene Montero va declarar lo següent als mijos de comunicació:[34]

Estàvem tot el dia junts, pero no solament Pablo i yo, sino tots. Era un moment en el que tot el temps calia fer coses, estava tot per fer. Treballàvem moltes hores junts i nos vàrem ser coneixent. Molt temps vàrem ser amics i companyers abans d'embolicar-nos.[34]

Diputada

Montero va concórrer com a candidata a les eleccions al Congrés dels Diputats de decembre de 2015 per Madrit, inclosa en el número quatre de la llista de Podem en la circumscripció.[n. 1] Electa diputada, a lo llarc de l'efímera xi llegislatura Montero va ser vocal de la Comissió de Foment, i portaveu del seu grup parlamentari en la Comissió d'Educació i Deport.[35]

Erro al crear miniatura:
Montero en companyia de —entre uns atres— Pilar Garrido i José Manuel Calvo, durant la presentació en el Registre del Congrés d'una Proposició de Llei per a la regulació dels lloguers abusius i la millora de les garanties i l'accés a la vivenda en lloguer en abril de 2018.

Despuix de la convocatòria de noves eleccions generals per a juny de 2016 al no formar-se cap govern, Montero va ser inclosa en el número quatre de la llista per Madrit d'Units Podem, una coalició de Podem en Esquerra Unida i atres formacions d'esquerra. Va renovar el seu escan de diputada en els comicis, i a lo llarc de la xii llegislatura va ser vocal en la Comissió Constitucional, la Comissió d'Interior, la Comissió d'Educació i Deport, Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades i la Comissió Consultiva de Nomenaments.[36]

En la celebració entre decembre de 2016 i febrer de 2017 de l'II Assamblea Ciutadana Estatal de Podem («Vistalegre II»), va ser reelegida membre del Consell Ciutadà Estatal.[37] També va passar a substituir com a portaveu en el Congrés del Grup Confederal Units Podem-En Comú Podem-En Marea a Íñigo Errejón.[38][39][40] El 14 de novembre, va aparéixer en la llista internacional «30 Under 30 - Europe - Law & Policy 2017» de la revista nortamericana Forbes, com un dels polítics menors de trenta anys més influents de l'any.[41][42][43]

En la primavera de 2018 es va donar a conéixer l'adquisició per part de Montero i la seua parella d'un chalet exent en jardí i piscina en una urbanisació de Galapagar per a viure en el camp alluntats de Madrit.[44] La compra es va realisar per mig d'una hipoteca de cinccents quaranta mil euros oferida per la cooperativa de crèdit Caixa d'Ingeniers, a pagar entre abdós en un determini de trenta anys.[45] Esta decisió va ser polèmica (Iglésies va denunciar les amenaces i «concentracions fascistes» front a la seua vivenda)[46] i va generar un debat intern en el partit. Els dos integrants de la parella varen decidir sometre la seua continuïtat com a dirigents de Podem convocant una consulta entre les bases.[47] La votació en maig de 2018 els va confirmar en el càrrec en una participació de casi cent noranta mil inscrits, dels quals un 68.42 % es va mostrar en favor de la continuïtat d'Iglésies i Montero.[48][49][50]

En juliol de 2018 es va convertir en mare de dos mellizos prematurs, Leo i Manuel, frut de la seua relació en Pablo Iglésies,[51][52] i a mitan de 2019 va tindre a la seua tercera filla, Aitana. En octubre de 2019, en les eleccions generals prop, Irene Montero va publicar un mensage en Twitter a on es va solidarisar i va demanar que es negociara en una família a la que anaven a desdonar per una pujada repentina del 30 % delloguer en el centre de Barcelona.[53] Més de cent persones varen conseguir detindre el desdonament encara que finalment es va produir al tercer intent.[54][55] Alguns mijos varen criticar a Montero per publicar el nom de la propietària del pis delloguer.[56][57][58]

Inclosa com a número dos de la candidatura d'Unides Podem de cara a les eleccions generals d'abril de 2019, va renovar el seu escan per a la xiii llegislatura. Va repetir posat en la candidatura de la coalició per a les generals de novembre de 2019, en les que també va resultar elegida diputada. En novembre de 2019, una chòfer la va denunciar per una suposta vulneració de drets i realisar tasques fòra de les seues obligacions, poc despuix es va cancelar el juí despuix d'aplegar a un acort econòmic en la demandant.[59][60][61]

Ministra d'Igualtat

Erro al crear miniatura:
Montero com ministra d'igualtat presentant el segon estudi d'UGT sobre les persones LGTBI en l'ocupació en Espanya (2023).

En giner de 2020 va ser nomenada ministra d'Igualtat[n. 2]en el segon Govern de Pedro Sánchez, el qual es va formar despuix d'haver-se alcançat un acort entre el PSOE i Unides Podem.[63] Va prendre possessió del càrrec junt al restant d'integrants el 13 de giner de 2020. Va triar com a part del seu equip a Noelia Vora com secretària d'Estat d'Igualtat i número dos del ministeri, sent substituïda per Ángela Rodríguez des del 12 d'octubre de 2021 despuix de l'abandó de la vida política de Vora[64]i a Amanda Meyer com a cap de gabinet,[65] sent substituïda per Lidia Rubio despuix de cessació de Meyer el 7 de juny de 2022.[66]

El 12 de març de 2020, durant l'extensió de la pandèmia de COVID-19 en Espanya, el Govern va anunciar que la ministra Irene Montero hi havia dau positiu en la prova per contagi del Covid-19, ademés d'indicar que la seua parella i vicepresident segon del Govern, Pablo Iglésies, es trobava en quarantena pel mateix motiu. Despuix de la confirmació, tots els membres del Governe, aixina com els reis d'Espanya, es varen sometre a les proves diagnòstiques de la maltia.[67] El 13 de juny de 2020 s'incorporaria al Grup de Pobla.[68]

Des de la seua entrada en el ministeri, Montero ha dut al Consell de Ministres dos proyectes de llei:

  • Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual també coneguda com a «Llei solament sí és sí», que elimina la distinció entre abús i agressió sexual.[4][5] Dita llei seria aprovada el 25 d'agost de 2022 pel Congrés dels Diputats en 205 vots a favor, 141 en contra i tres abstencions.[69] Esta llei arreplegava ademés la reducció de condenes a persones encarcerades per delictes d'agressió i violació, lo que va provocar l'eixida prematura de la presó de numerosos agressors sexuals.[70][71][72] A nivell mediàtic la reducció de condenes va ser un fet molt criticat, cobrant-li factura directament a Irene Montero, que va tindre que vore com el seu soci de govern, el PSOE, va reformar la llei en març de 2023 per a tornar a endurir les penes.[73][74][75]

Ademés, va abordar la reforma de la coneguda com «Llei de l'abort» en cent noranta vots a favor, 154 en contra i cinc abstencions donant lloc a la Llei Orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la que es modifica la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de l'interrupció voluntària de l'embaràs. En la reforma es va eliminar l'obligació de que les jóvens de setze i dèsset anys i les dònes discapacitades requerixquen del permís patern per a abortar, es va assegurar la garantia d'una educació sexual per a totes les etapes de l'ensenyança obligatòria, l'incorporació de la salut menstrual com a dret, la supressió dels tres dies «de reflexió» o la creació de registres d'objectors de consciència en l'objectiu de que les intervencions siguen assumides majoritàriament en centres de la sanitat pública.[7][78]

En setembre de 2022, durant un debat parlamentari, va ser acusada per Vox de «fer apologia de la pedofilia» a raïl d'unes declaracions sobre educació sexual infantil. Segons RTVE i El País, Montero va afirmar que chiquets, chiquetes i adolescents tenen dret a conéixer el seu propi cos, a saber que cap adult pot tocar-els sense el seu consentiment i que «poden amar o tindre relacions sexuals en qui els done la gana, basades en el consentiment». La ministra va rebujar les acusacions i va defendre que les seues paraules es referien a la prevenció de la violència sexual i al dret a l'educació sexual, calificant els atacs com una campanya política en contra seua.[79][80]

Com a ministra d'Igualtat va aprovar ademés diferents polítiques, com el Pla Corresponsables dotat en una primera partida de cent noranta millons d'euros per a la conciliació de la vida familiar i laboral,[8] o l'ampliació de l'atenció del teléfon 016 a totes les formes de violència contra la dòna.[81]

No obstant, va anar en el marc d'estes iniciatives quan la ministra va incórrer en un delicte de vulneració del dret fonamental a l'honor. El denunciant era un ciutadà al que la ministra, sense citar-ho pel seu nom, havia tildat públicament de maltratador quan encara estava defenent-se judicialment d'una acusació —falsa, segons ell— de violència de gènero per part de la seua expareja. Sentides les parts, el Tribunal Suprem va impondre a Montero borrar el mensage de Twitter que incloïa les seues declaracions, pagar una indemnisació de díhuit mil euros al demandant i publicar el fallo.[82]

De cara a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, en la formació de la coalició electoral Sumar, successora de l'espai Unides Podem, Irene Montero no va ser inclosa en les llistes electorals.[83][84] D'esta manera, abandona el seu escan en el Congrés dels Diputats despuix d'haver segut diputada en les XI, XII, XIII i XIV llegislatures (2016-2023). El 20 de novembre de 2023 es va confirmar la seua absència en el nou Govern per a la XV llegislatura, assumint la cartera d'igualtat la socialista Ana Redó García a partir del 21 de novembre.

Eurodiputada

Montero donant un discurs en el Parlament Europeu (2024).

Despuix de la seua eixida del Govern, es va presentar a les primàries de Podem per a ser la candidata a les eleccions europees, obtenint la victòria i sent nomenada cap de llista de Podem per a les eleccions de juny de 2024.[85] En dites eleccions Montero va resultar elegida eurodiputada en obtindre Podem el 3.3 % dels vots i dos eurodiputats de 61 elegits.[86]

Una volta com a eurodiputada, va ser la candidata del seu grup parlamentari L'Esquerra en el Parlament Europeu-GUE/NGl'Esquerra a la presidència de la Cambra, no obstant, va perdre front a la candidata dels partits majoritaris, Roberta Metsola.[87] Posteriorment, va ser elegida vicepresidenta segona de la Comissió de Drets de la Dòna i Igualtat de Gènero del Parlament Europeu.[88]

En febrer de 2026, durant un mítin en Saragossa, Irene Montero es va referir a l'acort en el PSOE per a la regularisació d'aproximadament 500 000 persones migrants, senyalant que el següent pas seria «anar a per la nacionalitat o canviar la llei per a que puguen votar». En eixe mateix acte, va mencionar explícitament la teoria de la tongada, afirmant: «ixcà pugam agranar de fachas i de racistes este país en gent migrant, en gent treballadora». [89][90][91]

Obres

  • Montero Gil (2024). Alguna cosa haurem fet. Memòria per a tornar a anar massa llunt, Barcelona: Navona. ISBN 978-84-10180-25-3.

Notes

  1. ↑ Durant la campanya electoral Iglésies va aplegar a incloure a Montero com a vicepresidenta i ministra de la Presidència d'un hipotètic consell de ministres format per polítics de Podem.[22]
  2. ↑ En 31 anys d'edat en prometre, és la segona dòna més jove en prendre possessió d'un càrrec de ministra, despuix de la primera titular del Ministeri d'Igualtat, Bibiana Aído (PSOE), que també va assumir el càrrec en 31 anys, pero uns mesos més jove que Montero.[62]

Referències

  1. ↑ «Irene Montero Gil» (en és). www. lamoncloa. gob. es. Consultat el 2024-10-25.
  2. ↑ «Vistalegre II: Pablo Iglésies arrasa a Íñigo Errejón i impon la llínea dura en Podem» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-10-25.
  3. ↑ «Irene Montero, aixina és la nova portaveu parlamentària de Podem» (en és). OndaCero. Consultat el 2024-10-25.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Aixina és la llei del 'sol sí és sí' que ha aprovat el Congrés». www. publico. es. Consultat el 2023-07-28.
  5. ↑ 5,0 5,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. lamoncloa. gob. es. Consultat el 2021-07-20.
  6. ↑ 6,0 6,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. lamoncloa. gob. es. Consultat el 2021-07-20.
  7. ↑ 7,0 7,1 «El Congrés aprova la reforma de l'abort en el vot en contra del PP i Vox» (en és). elDiario. és. Consultat el 2024-10-25.
  8. ↑ 8,0 8,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. lamoncloa. gob. es. Consultat el 2021-07-20.
  9. ↑ «Podem conseguix dos escans en les europees i s'enfortix en la seua batalla en Sumar». www. publico. es. Consultat el 2024-06-10.
  10. ↑ «Irene Montero, elegida vicepresidenta del grup de l'Esquerra en el Parlament Europeu». Públic. Consultat el 2024-10-25.
  11. ↑ «Irene Montero, la portaveu».Públic.
  12. ↑ «[1]». Consultat el 12 de juny de 2018.
  13. ↑ El País.
  14. ↑ «Sigle XXI, el colege privat 'progre' que funciona: assamblees, òpera i discutir-ho tot» (en és). El Confidencial. Consultat el 12 de giner de 2020. «Tinc un deute en el colege que em va ensenyar a prendre decisions escoltant als demés i d'un modo consensuat i colectiu.»
  15. ↑ 15,0 15,1 «Irene Montero, la cara feminista del Govern per a lluitar per l'igualtat i contra la violència machista» (en és). LaSexta. Consultat el 12 de giner de 2020.
  16. ↑ «Irene Montero, la dòna que programa a Pablo Iglésies». Consultat el 15 de giner de 2017.
  17. ↑ «Es viraliza un anunci en el que apareix Irene Montero quant tenia 22 anys».
  18. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  19. ↑ 19,0 19,1 «PODEM - Irene María Montero Gil». transparència. podem. info. Consultat el 12 de giner de 2020.
  20. ↑ «Irene Montero: “Sobre relacions de parella, soc conservadora”» (en és-és). Vanity Fair. Consultat el 2024-09-07.
  21. ↑ «Ione Belarra desvela cóm va conéixer a Irene Montero, abans de Podem» (en és). www.20minutos. es - Últimes Notícies. Consultat el 2024-09-10.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «[2]». Consultat el 11 de decembre de 2015.
  23. ↑ «Irene Montero, la Soraya de Podem» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2024-09-07.
  24. ↑ «Irene Montero, l'estudiant que va renunciar a Harvard per Podem» (en és). La Vanguardia. Consultat el 13 de giner de 2020.
  25. ↑ «Irene Montero, l'activista que va canviar Harvard per Podem» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 13 de giner de 2020.
  26. ↑ «Consulta els currículums de la direcció de Podem». Consultat el 11 de decembre de 2015.
  27. ↑ 27,0 27,1 «[3]». Consultat el 16 de juny de 2017.
  28. ↑ 28,0 28,1 (2022-11-23) Un cadàver en el Congrés: Del sí es pot al no es vol (en és), Altamarea Edicions. ISBN 978-84-19583-14-7.
  29. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  30. ↑ «Irene Montero i Juan Manuel del Olmo, candidats al Consell Ciutadà de Podem: “Un proyecte de construcció de voluntat popular per al canvi polític”». Tercera Informació. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  31. ↑ «Esta és la llista de membres de la nova direcció de Podem». Huffington Post. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  32. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  33. ↑ «Irene Montero, al descobert: la seua edat, la seua relació en Pablo Iglésies, el seu passat, fills i més» (en és-és). Vozpópuli. Consultat el 12 de giner de 2020.
  34. ↑ 34,0 34,1 «Irene Montero confessa cóm va escomençar la seua relació en Pablo Iglésies» (en és). Diari AS. Consultat el 2024-09-10.
  35. ↑ «XI Llegislatura (2016-2016) Montero Gil, Irene María». Congrés dels Diputats.
  36. ↑ «XII Llegislatura (2016-2019). Montero Gil, Irene María». Congrés dels Diputats.
  37. ↑ «[4]». Consultat el 8 de maig de 2017.
  38. ↑ «[5]». Consultat el 8 de maig de 2017.
  39. ↑ «[6]». Consultat el 8 de maig de 2017.
  40. ↑ «[7]». Consultat el 8 de maig de 2017 (en és).
  41. ↑ «30 Under 30 Europe 2017: Law & Policy» (en en). Forbes. Consultat el 12 de giner de 2020.
  42. ↑ «Forbes inclou a Irene Montero en el seu rànquing dels polítics jóvens més influents d'Europa - EcoDiario. és» (en és). ecodiario. eleconomista. és. Consultat el 20 de giner de 2020. «"Sicòloga i política, Irene Montero és portaveu del partit d'esquerres espanyol Podem i cap de gabinet delíder del mateix, Pablo Iglésies. La precoç i jove política es va iniciar en la política unint-se en 2011 a la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca (PAH) per a lluitar contra els desdonaments de persones que no poden afrontar les seues hipoteques"»
  43. ↑ «Forbes, bíblia del capitalisme, coloca a Irene Montero entre els jóvens més influents d'Europa» (en és). okdiario. com. Consultat el 20 de giner de 2020.
  44. ↑ «Pablo Motos, a Pablo Iglésies sobre les crítiques pel seu chalet: “És haver parlat de la casta i ara ser tu la casta”» (en és). Antena 3 Notícies. Consultat el 23 de març de 2020.
  45. ↑ «Esta és l'hipoteca que encara deuen Pablo Iglésies i Irene Montero pel seu chalet de Galapagar» (en és-és). L'Espanyol. Consultat el 12 de giner de 2020.
  46. ↑ «[8]». Consultat el 17 de giner de 2020 (en és).
  47. ↑ «[9]».
  48. ↑ «[10]».
  49. ↑ «[11]». Consultat el 2 de juny de 2018.
  50. ↑ «[12]». Consultat el 2 de juny de 2018.
  51. ↑ «Irene Montero dona a llum a les seues mellizos de manera prematura, en sis mesos de gestació». El Món. Consultat el 13 de març de 2019.
  52. ↑ «[13]», El Món. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
  53. ↑ «Podem senyala a l'ama d'un pis per pujar elloguer als seus inquilins». El País. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
  54. ↑ «Un centenar de persones conseguixen parar un desdonament en Barcelona que va denunciar Podem en rets» (en és). eldiario. és. Consultat el 20 de giner de 2020.
  55. ↑ «Tensió per l'actuació dels Mossos en el desdonament d'una família de Barcelona | Vídeo» (en és). elperiodico. Consultat el 20 de giner de 2020.
  56. ↑ «[14]».
  57. ↑ «Irene Montero, criticada per donar el nom de l'ama d'un pis en lloguer» (en és). elperiodico. Consultat el 20 de giner de 2020.
  58. ↑ «Montero es reafirma en la denúncia que va fer contra una propietària de Barcelona que va pujar el preu delloguer». www. europapress. es. Consultat el 20 de giner de 2020.
  59. ↑ «Irene Montero: Una escolta denuncia que li obligava a fer de recadera, mecànica i chòfer de la família | Podem» (en és). okdiario. com. Consultat el 20 de giner de 2020.
  60. ↑ «Una exescolta d'Irene Montero la denúncia per obligar-la a fer de recadera i de chòfer de la família» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 20 de giner de 2020.
  61. ↑ «Irene Montero paga al seu exescolta per a evitar el juí» (en és). OndaCero. Consultat el 20 de giner de 2020.
  62. ↑ «Irene Montero, ministra d'Igualtat despuix d'una carrera meteòrica que va escomençar als 16 anys en la Joventut Comunista». www. europapress. es. Consultat el 11 de giner de 2020.
  63. ↑ «Irene Montero, nova ministra d'Igualtat | Ona Zero Ràdio» (en és). www. ondacero. es. Consultat el 2023-07-28.
  64. ↑ secretària d'Estat d'Igualtat, Noelia Vora, abandona la política i la direcció d'Unides Podem
  65. ↑ «Boti García, nova directora general de Diversitat Sexual i LGTBI en Montero» (en és). elperiodico. Consultat el 17 de giner de 2020.
  66. ↑ Brega Rubio es convertix en la nova directora de gabinet d'Irene Montero despuix de la cessació d'Amanda Meyer
  67. ↑ «Irene Montero dona positiu per coronavirus: Pablo Iglésies en quarantena i tot el Govern se somet a les proves» (en és). elmundo. Consultat el 12 de març de 2020.
  68. ↑ «Ministra de l'Igualtat d'Espanya s'unix al Grup de Pobla a un any de la seua constitució» (en és). Grup de Pobla. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  69. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El País. Consultat el 2023-07-28.
  70. ↑ «¿Per qué la llei de “solament sí és sí” està permetent lliberar abans a violadors?». RFI. Consultat el 2023-07-28.
  71. ↑ «1127 rebaixes de penes per la “llei del sol sí és sí”» (en és). RTVE. és. Consultat el 2023-07-28.
  72. ↑ «Els 13 violadors que han quedat en llibertat per la llei del 'només sí és sí'» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2023-07-28.
  73. ↑ «Irene Montero: “Hi ha sectors reaccionaris que saben cóm endoblegar el braç al PSOE”» (en és). Llaura en Castellà. Consultat el 2023-07-28.
  74. ↑ «Irene Montero es queda sola en Belarra en l'hemicicle» (en és). El País. Consultat el 2023-07-28.
  75. ↑ «El PSOE impon la seua reforma de la ‘llei del sol sí és sí’ al seu soci en el Congrés» (en és). El País. Consultat el 2023-07-28.
  76. ↑ «El Congrés aprova la llei trans en l'abstenció de Carmen Calvo i els vots en contra de PP, Vox i Ciutadans». www. publico. es. Consultat el 2023-07-28.
  77. ↑ «028, the new national telephone number to help victims of LGBT hate crimes in Spain» (en en). Sur in English. Consultat el 2023-09-23.
  78. ↑ [15]
  79. ↑ «Irene Montero choca en Vox per acusar-la de "corrupció de menors": "A estos fascistes se'ls per a en drets"» (en és). RTVE. és. Consultat el 2026-02-03.
  80. ↑ «Irene Montero, davant els atacs de Vox: “Aprovem ya la llei de l'abort perque a estos fascistes se'ls per a en drets”» (en és). El País. Consultat el 2026-02-03.
  81. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. lamoncloa. gob. es. Consultat el 2021-07-20.
  82. ↑ «El Suprem condena a Irene Montero per vulnerar l'honor del exmarido de la presidenta d'Infància Lliure» (en és-és). cadena SER. Consultat el 2024-06-16.
  83. ↑ «Yolanda Díaz nega que vetara a Irene Montero en les llistes de Sumar i parla de “renúncies”» (en és). Diari de Notícies de Navarresa. Consultat el 2023-07-28.
  84. ↑ «Sumar sanga l'assunt Irene Montero: Aixina queden les llistes de la coalició de Yolanda Díaz | Ona Zero Ràdio» (en és). www. ondacero. es. Consultat el 2023-07-28.
  85. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. RTVE. és. Consultat el 2024-03-10.
  86. ↑ «Podem trau dos escans en les eleccions europees i baixa fins a la sèptima posició: “No nos conformem”» (en és). RTVE. és. Consultat el 2024-06-10.
  87. ↑ «¿Quí és Metsola, reelegida presidenta de la Eurocámara?» (en és). euronews. Consultat el 2024-07-27.
  88. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Diari ABC. Consultat el 2024-07-27.
  89. ↑ «Carlos Herrera escolta lo que Irene Montero diu sobre la regularisació d'immigrants i és contundent: «Parla de tongada de generacions d'espanyols»» (en és). abc. Consultat el 2026-02-07.
  90. ↑ «Irene Montero contesta a Elon Musk despuix d'acusar-la d'incitar al genocidi: “Les persones decents deuen reemplaçar-te”» (en és). El País. Consultat el 2026-02-07.
  91. ↑ «Belarra i Montero defenen la regularisació de migrants i reclamen el seu dret al vot: "Papers són drets"» (en és). RTVE. és. Consultat el 2026-02-07.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Irene_Montero&oldid=1432724»