Iotacisme

El iotacisme o itacisme és una modificació fonètica per la qual un fonema qualsevol (generalment una vocal) es transforma en [i]. S'aplica principalment al procés ocorregut en el grec antic, en el que un número de vocals i diptongos varen convergir en pronunciació per a acabar sonant com [i] en grec modern.

Etimologia

El terme iotacisme deriva de la lletra grega ι (iota), que en grec antic tenia el valor fonètic [i]. Encara que en menor mida, s'utilisa com a sinònim el terme itacisme, derivat de la lletra grega η (ēta), pronunciada /ita/ en iotacisme.

El iotacisme del grec antic

El grec antic tenia un número molt major de vocals que el grec modern. Entre els sigles sigle V a. C. i sigle III d. C. el sistema vocàlic del grec antic es va modificar progressivament per la tendència de certes vocals i diptongos a tancar-se cada volta més, fins que varen convergir en el fonema [i]. Per tant, en grec modern les vocals o diptongos «ι», «η», «υ», «ει», «οι», «υι» es pronuncien tots com [i]. La següent taula mostra gràficament els diferents fonema del grec antic i la seua evolució en [i]:

Grafia	Pronunciació abans del iotacisme	Pronunciació despuix del iotacisme
η	[ɛː]	[i]
υ	[i]
ει	[iː]
οι	[ɔi]
ηι	[ɛːi]
υι	[iː]

Este fenomen, que va tindre lloc en la llengua oral pero que mai es va reflectir oficialment en l'ortografia, va donar lloc a diferències menors o alluntament de l'escritura etimològica en un bon número de documents antics, entre ells algunes versions del Nou Testament. El Codex Sinaiticus, d'el IV, mostra vacilació iotácica, intercanviant l'iota simple per épsilon-iota en algunes paraules, i fent just ho contrarie en atres ocasions.

Vore també

• Idioma grec
• Alfabet grec
• Grec modern