Invasions neerlandeses a Brasil
Invasions neerlandeses o invasions holandeses, és el nom donat habitualment, en l'historiografia brasilera, al proyecte d'ocupació del nordest de Brasil per la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals (WIC per les seues sigles en holandés), durant el XVII. Els holandesos varen invadir Brasil dos voltes, en llocs i ocasions diferents:
- Entre 1624 i 1625 en Salvador de Baïa;
- Entre 1630 i 1654 en Pernambuco
Context
editar
La motivació, en abdós casos, era la mateixa: els interessos de les Províncies Unides en el comerç de sucre havien resultat afectats per l'unió dinàstica aeque principaliter[1] de Portugal en els demés regnes espanyols en 1580.
Des de finals del XVI Espanya lliurava la guerra de Flandes contra les Províncies Unides dels Països Baixos, en la que estes intentaven conseguir la seua independència de la Corona espanyola. En el context de la guerra, Felipe II va decretar un embargament comercial, prohibint que els holandesos compraren sucre en el port de Lisboa per a revendre-ho en el restant d'Europa, perjudicant els privilegis comercials que estos posseïen, i també la recepció d'empréstitos holandesos suministrats als portuguesos per al montage d'ingenis de sucre.
A causa d'estes restriccions, els holandesos es varen centrar en el comerç en l'oceà Índic, per mig de la creació en 1602 de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, que va obtindre el monopoli del comerç oriental.
L'èxit de l'experiència va dur a l'organisació, en 1621, de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals (WIC), que va obtindre el monopoli del tràfic d'esclaus, durant 24 anys, entre Amèrica i Àfrica. El major objectiu de la Companyia era ocupar les regions productores de sucre i recuperar els beneficis de l'antic negoci.
Nova Holanda
editar- Artícul principal → Brasil holandés.
Antecedents
editarEn setembre de 1598 l'esquadra de l'almirant Oliverio van Noort, en 4 naus i 248 hòmens va salpar de Róterdam; passant front a la costa brasilera, van Noort va solicitar a les autoritats locals permís per a abastir-se en la baïa de Guanabara, lo que li va ser negat d'acort a les instruccions de la metròpoli. L'intent hostil de desembarc que a continuació varen portar a terme els holandesos seria repelit per les forces lusità-brasileres, i van Noort continuaria el seu viage cap a la Patagonia i Perú.
La mateixa sòrt correria l'expedició holandesa que baix el mando de Joris van Spilbergen intentaria en 1615 desembarcar en Sant Vicente.
Pren de Salvador de Baïa
editar
La primera invasió exitosa tindria lloc en juny de 1624; una flota conjunta de les Províncies Unides i la WIC baix el mando de Jacob Willekens i Piet Hein va prendre la ciutat de Salvador de Baïa sense trobar a penes resistència per part de les escasses forces defensores. A l'any següent la ciutat, baix domini holandés, seria sitiada i recuperada el primer de maig per una expedició hispà-portuguesa baix el mando de Fadrique de Toledo. En 1627 Salvador seria novament objecte d'un atac per la flota de Piet Hein, que en esta ocasió no va conseguir prendre la ciutat, encara que es va apoderar de la flota portuguesa amarrada en la baïa.
Pren de Fernando de Noronha
editarL'illa de Fernando de Noronha va ser ocupada en 1628 en el propòsit de que servira de base a la conquista de Pernambuco. Trobant solament uns pocs desterrats en l'illa, varen prendre possessió d'ella per al Regne dels Països Baixos i varen deixar una chicoteta bateria de campanya al mando del Capità Cornelius Jol (1630[2]), el qual artilla en 8 canons la baïa de Sant Antonio, el seu principal port. Per determinació del superintendente de guerra de la capitania de Pernambuco, Matías d'Albuquerque, esta guarnició va ser expulsada en 1630.
Ocupació de Pernambuco
editar
En la capitania de Pernambuco, l'invasió holandesa es va iniciar en 1630 en una esquadra que contava en 66 embarcacions i 7.280 hòmens que varen començar en l'ocupació de Recife i Olinda. Els portuguesos varen opondre resistència, liderada per Matias d'Albuquerque, que va usar tàctiques de guerrilla per a confinar el invasor a les fortalees situades en el perímetro urbà d'Olinda i del seu port, Recife. Les cridades companhias d'emboscada eren menuts grups de 10 a 40 hòmens, en alta movilitat, que atacaven per sorpresa als holandesos i es retiraven veloçment, reagrupant-se per a nous combats.
No obstant alguns grans propietaris d'ingenis de sucre varen acceptar l'administració dels Països Baixos per entendre que una injecció de capital i una administració més lliberal contribuirien al desenroll dels seus negocis. El millor representant d'estos va ser Dumenges Fernandes Calabar, considerat en l'història brasilera com un traïdor, en recolzar a les forces d'ocupació i a l'administració holandesa. Estes crucials ajudes varen permetre la conquista per part dels holandesos de la Capitania de Rio Gran do Nort i de Paraiba en 1634. L'aventura cap al nort del territori brasiler continua en 1637 en que realisant aliança en els indígenes, prenen el fort de Sant Sebastià i junts expulsen als portuguesos de Ceará.
En 1635 les forces holandeses, comandades pel coronel polac Crestofle d'Artischau Arciszewski, captura Arraial do Bom Jesus, despuix d'un llarc sege. Casi simultàneament una atra força, comandada pel coronel Sigismundo von Schkoppe, prop i captura el Fort de Nazarét, en la Cap de Sant Agostinho. En açò els holandesos acaben en les últimes resistències portuguesos que quedaven en Pernambuco.
reconquista de Fernando de Noronha
editarDespuix de la pren d'Arraial Velho do Bom Jesus i de el cap de Sant Agostinho, els holandesos es dirigixen en 1635 a la reconquista de Fernando de Noronha, despuix de derrotar als ocupants portuguesos reforcen posteriorment l'artilleria de l'antic reducte (1646), retirant-se solament despuix de la capitulació de Recife (1654). En el temps d'ocupació, els holandesos varen erigir atres chicotetes estructures de fortificació en l'illa, pero tant estes, com el reducte de la baïa de Sant Antônio permaneixeran abandonats despuix de 1654, arruïnant-se naturalment.[3]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Espanya en Europa: Estudis d'història comparada: escrits seleccionats. John Huxtable Elliott, Universitat de Valéncia (2002), pp. 79-80
- ↑ cf. GARRIDO, 1940:56; Capitão Miranda Cornelle cf. BARRETTO, 1958:124, 127
- ↑ BARRETTO, 1958:124
Bibliografia
editar- Michiel van Groesen, ed., The Legacy of Dutch Brazil. New York: Cambridge University Press, 2014.
- Michiel van Groesen, Amsterdam's Atlantic: Print Culture and the Making of Dutch Brazil. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2017.
- Hernâni Donato (1996) [1986]. Dicionário dones batalhas brasileiras. São Paulo: IBRASA, pp. 66. ISBN 8534800340.
- Efemérides brasileres, en portugués, autor el Baró de Riu Branco
- Història de l'Amèrica portuguesa, autor Sebastião dona Rocha Chiula
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invasiones neerlandesas a Brasil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.