Intoxicació per paracetamol
La intoxicació per Paracetamol és causada per l'us excessiu o sobredosis de la droga analgésica Paracetamol. Originant principalment lesions hepàtiques, l'intoxicació per paracetamol és una de les causes més comunes d'enverinament a nivell mundial. En els Estats Units i en el Regne Unit és la causa més comuna de fallo hepàtic agut.[1][2]
És possible que els individus que es vegen afectats per l'intoxicació per Paracetamol no tinguen síntoma algun en les primeres 24 hores post sobredosis. Atres individus poden tindre malestars no específics, tals com a dolor abdominal i nàusea. Conforme la malaltia alvança, es poden desenrollar síntomes de fallo hepàtic, tals com: baixa sucre sanguínea, baix pH sanguíneu, clim a hemorràgias i encelopatía hepàtica. Alguns dels casos d'intoxicació per Paracetamol desapareixeran per sí mateixos, no obstant, existix la provabilitat de que els casos sense tractar culminen en la mort de l'individu afectat.
El dany hepàtic, o hepatotoxicidad, no és conseqüència del consum del Paracetamol en sí, sino la conseqüència de la producció del metabòlit N-acetil-p-benzoquinoneimina (NAPQI), el qual agota la reserva del antioxidant hepàtic glutatión, la qual cosa danya les cèlules hepàtiques, podent causar aixina fallo hepàtic.[3] Els factors de risc per a la toxicitat són els següents: ingesta excessiva i crònica d'alcohol, dejuni, anorèxia nerviosa i l'us de fàrmacs tals com isoniazida.
L'objectiu principal del tractament és l'eliminació del Paracetamol en el cos i la tongada del glutatión agotat. El carbó activat pot ser utilisat per a aminorar l'absorció del Paracetamol, si el pacient es presenta per a l'aplicació del tractament a penes s'ha portat a terme la sobredosis; l'antídot acetilcisteína actua com un precursor del glutatión, ajudant aixina al cos a regenerar el mateix de manera suficient com per a previndre dany hepàtic.[3] N-acetilcisteína també pot neutralisar el NAPQI per sí mateixa. En cas d'haver dany hepàtic sever es requerix un transplant de fege.[3] Els pacients que reben tractament en una etapa primerenca tenen una bona provabilitat de recuperar-se, mentres que els pacients que han desenrollat anormalitats en el funcionament hepàtic, tendixen a tindre un mal desenllaç. Els esforços per a la prevenció de la sobredosis per Paracetamol inclouen la llimitació sobre la venda del fàrmac i la combinació del mateix en metionina, la qual es convertix en glutatión en el fege.
Síntomes i senyals de la malaltia
[editar | editar còdic]Els síntomes de l'intoxicació per paracetamol ocorren en tres fases. La primera fase comença hores despuix de la sobredosis i consistix en els següents síntomes: nàusea, bossada, suoración i palidez.[4] Els pacients afectats no tendixen a desenrollar dits síntomes sino fins al cap d'unes 24 hores post enverinament. En casos poc convencionals, despuix de sobredosis massives, els pacients poden desenrollar síntomes relacionats en acidosis metabòlica i menge durant les primeres hores de l'enverinament.[5][6]
La segona fase ocorre entre les 24 i 72 hores posteriors a la sobredosis i consistix principalment en síntomes relacionats en un increment del dany hepàtic. En general, el dany es porta a terme en els hepatòcits mentres es metaboliza el paracetamol. El pacient pot experimentar dolor en el quadrant dret superior. El dany hepàtic creixent tendix a alterar els marcadors bioquímics del funcionament hepàtic tals com: INR i aument dels nivells de les transaminasas hepàtiques ALT i AST.[7] Durant esta fase el pacient pot experimentar fallo hepàtic agut causat per síndrome hepatorenal o be síndrome de disfunció d'òrguens múltiples. En alguns casos, el fallo hepàtic agut tendix a ser la principal manifestació clínica de l'intoxicació; en eixos casos s'ha assumit que el metabolisme tòxic NAPQI es produïx en major cantitat en els renyons que en el fege.[8]
La tercera fase de l'intoxicació es presenta entre el tercer i el quint dia post sobredosis i és caracterisat per necrosis hepàtica massiva, la qual desencadena fallo hepàtic en complicacions tals com: defectes de coagulació, hipoglicemia, fallo renal, encefalopatia hepàtica, edema cerebral, sepsis, fallo múltiple d'òrguens i la mort.[4] Si el pacient sobreviu a la tercera fase, la necrosis hepàtica seguix el seu curs i la funcionalitat tant hepàtica com a renal torna a la normalitat en qüestió d'algunes semanes. La severitat de l'intoxicació per paracetamol depén de la dosis i de si el pacient rep un tractament adequat.[9]
Causa
[editar | editar còdic]La dosis tòxica de paracetamol és altament variable, per lo general la dosis màxima per a un adult saludable és de 3 grams, en ser administrat el fàrmac en dosis majors es corre el risc d'intoxicació. En un adult, dosis úniques sobre els 10 grams o be 200 mg/kg de massa corporal, tendixen a tindre un alt grau de provabilitat de causar intoxicació; també pot ocórrer quan el consum de múltiples dosis menudes, regloten els nivells màxims permesos per dia. En consumir un dosis d'1 gram de paracetamol quatre voltes al dia durant un periodo de dos semanes, els pacients poden esperar un increment en els nivells hepàtics de alanina transaminasas d'aproximadament tres voltes el nivell convencional; no obstant és poc provable que este règim de consum cause fallo hepàtic.[10][11] Estudis han demostrat que la presència de nivells de citotoxicidad significatius en pacients que han consumit dosis superiors a les convencionals per periodos de 3 a 4 dies,[12] és un fet poc comú.[11] La sobredosis aguda de paracetamol en els infants rara volta causa malaltia o la mort i és extremadament poc comuna el que estos apleguen a nivells en els quals requerixquen tractament, sent la major causa d'intoxicació en els chiquets l'ingesta crònica de dosis majors a la convencional.[13] Les dosis intravenosas tenen que ser menors a les que s'administren via oral, fòra d'això tot lo demés deu ser igual.[14] En individus poc convencionals l'intoxicació per paracetamol pot vore's ocasionada per l'us convencional del fàrmac, açò pot ser per diferències idiosincrásicas en l'expressió i activitat de certes enzimes en una de les distintes vies metabòliques que es relacionen en el fàrmac.[15]
Factors de risc
[editar | editar còdic]Un número de factors poden incrementar potencialment el risc de l'intoxicació per paracetamol.[16] El consum crònic i excessiu de l'alcohol pot induir CYP2E1, la qual cosa incrementa la toxicitat potencial del paracetamol.[17] En un estudi conduït en pacients en dany hepàtic, el 64% va reportar ingesta d'alcohol en cantitats superiors als 80 grams diaris, mentres que el 35% va reportar una ingesta de 60 grams diaris o menys.[18][19] El que l'alcohol dega ser considerat com un factor de risc és un assunt de debat per part d'alguns toxicólogos clínics. Per als consumidors crònics de l'alcohol, l'ingesta aguda d'alcohol al moment de la sobredosis pot tindre un efecte protector, mentres que per als consumidors no crònics, no ho té.[18][20]
El dejuni és un factor de risc, possiblement per l'agotament de les reserves hepàtiques de glutatión.[11] L'us concomitant de l'inhibidor de CYP2E1, isoniazida, incrementa el risc de hepatotoxicidad, a pesar de que es desconeix si l'inducció de 2E1 es relaciona a la hepatotoxicidad en este cas.[21][22] L'us concomitant d'atres fàrmacs que induïxen enzimes CYP, tals com carbamazepina, fenitoína i barbitúricos, s'han reportat com a factors de risc.[23]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLarson - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaRyder - ↑ 3,0 3,1 3,2 Metabolism of acetaminophen (paracetamol), acetanilide and phenacetin
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapediatrics1975-rumack - ↑ Zezulka A, Wright N. “Severe metabolic acidosis early in paracetamol poisoning”. British medical journal (Clinical research ed.) 285 (6345): 851–2. doi:. PMID 6811039.
- ↑ Roth B, Woo O, Blanc P. “Early metabolic acidosis and menge after acetaminophen ingestion”. Annals of Emergency Medicine 33 (4): 452–6. doi:. PMID 10092726.
- ↑ Heard KJ. “Acetylcysteine for Acetaminophen Poisoning”. The New England Journal of Medicine 359 (3): 285–92. doi:. PMID 18635433.
- ↑ Boutis K, Shannon M (2001). “Nephrotoxicity after acute severe acetaminophen poisoning in adolescents”. Journal of toxicology. Clinical toxicology 39 (5): 441–5. doi:. PMID 11545233.
- ↑ Linden CH, Rumack BH. “Acetaminophen overdose”. Emergency medicine clinics of North America 2 (1): 103–19. PMID 6394298.
- ↑ Dart RC, Erdman AR, Olson KR, Christianson G, Manoguerra AS, Chyka PA, Caravati EM, Wax PM, Keyes DC, Woolf AD, Scharman EJ, Booze LL, Troutman WG; American Association of Poison Control Centers (2006). “Acetaminophen poisoning: an evidence-based consensus guideline for out-of-hospital management”. Clinical toxicology (Philadelphia, Pa.) 44 (1): 1–18. doi:. PMID 16496488.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Daly FF, Fountain JS, Murray L, Graudins A, Buckley NA. “Guidelines for the management of paracetamol poisoning in Austràlia and New Zealand—explanation and elaboration. A consensus statement from clinical toxicologists consulting to the Australasian poisons information centres”. The Medical journal of Austràlia 188 (5): 296–301. PMID 18312195.
- ↑ Daly FF, O'Malley GF, Heard K, Bogdan GM, Dart RC. “Prospective evaluation of repeated supratherapeutic acetaminophen (paracetamol) ingestion”. Annals of Emergency Medicine 44 (4): 393–8. doi:. PMID 15459622.
- ↑ Dart RC, Bailey I (2007). “Does therapeutic use of acetaminophen cause acute liver failure?”. Pharmacotherapy 27 (9): 1219–30. doi:. PMID 17723075.
- ↑ Vuppalanchi R, Liangpunsakul S, Chalasani N. “Etiology of new-onset jaundice: how often is it caused by idiosyncratic drug-induced liver injury in the United States?”. Am. J. Gastroenterol. 102 (3): 558–62; quiz 693. doi:. PMID 17156142.
- ↑ Father claims overdose medics 'killed his daughter', BBC News.
- ↑ «Is It Dangerous to Use Paracetamol and Alcohol?» (en en). Meds News – Health And Medicine Information. Consultat el 2023-09-28.
- ↑ Zimmerman HJ, Maddrey WC (1995). “Acetaminophen (paracetamol) hepatotoxicity with regular intake of alcohol: analysis of instances of therapeutic misadventure”. Hepatology 22 (3): 767–73. doi:. PMID 7657281.
- ↑ 18,0 18,1 Dargan PI, Jones AL (2002). “Should a lower treatment line be used when treating paracetamol poisoning in patients with chronic alcoholism?: a case against”. Drug safety : an international journal of medical toxicology and drug experience 25 (9): 625–32. doi:. PMID 12137557.
- ↑ Buckley NA, Srinivasan J (2002). “Should a lower treatment line be used when treating paracetamol poisoning in patients with chronic alcoholism?: a case for”. Drug safety : an international journal of medical toxicology and drug experience 25 (9): 619–24. doi:. PMID 12137556.
- ↑ Schmidt LE, Dalhoff K, Poulsen HE. “Acute versus chronic alcohol consumption in acetaminophen-induced hepatotoxicity”. Hepatology 35 (4): 876–82. doi:. PMID 11915034.
- ↑ Crippin JS. “Acetaminophen hepatotoxicity: potentiation by isoniazid”. The American journal of gastroenterology 88 (4): 590–2. PMID 8470644.
- ↑ Nolan CM, Sandblom RE, Thummel KE, Slattery JT, Nelson SD (1994). “Hepatotoxicity associated with acetaminophen usage in patients receiving multiple drug therapy for tuberculosis”. Chest 105 (2): 408–11. doi:. PMID 7508362.
- ↑ Bray GP, Harrison PM, O'Grady JG, Tredger JM, Williams R. “Long-term anticonvulsant therapy worsens outcome in paracetamol-induced fulminant hepatic failure”. Human & Experimental Toxicology 11 (4): 265–70. doi:. PMID 1354974.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intoxicación por paracetamol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.