Acetilcisteína

La N-acetilcisteína (abreviat com NAC) és un fàrmac en propietats mucolíticas. El seu mecanisme d'acció és trencar els enllaços de disulfuro tant de les secrecions mucoses com de les mucopurulentas, conseguint que siguen menys viscoses (efecte mucolítico). Este efecte es concentra sobretot en la disminució de la viscosidad de les secrecions bronquials, fent que siga més fàcil la posterior expulsió. També activa l'epiteli ciliat, favorint l'expectoració i és citoprotector de l'aparat respiratori.

Usos

L'us de fàrmac en acetilcisteína provoca un consol sintomàtic de les afeccions del tracto respiratori en els que es produïx una producció excessiva de moc. Sol administrar-se per mig d'us oral: Sobres, comprimits efervescentes, aixarops, etc.o per via parenteral: Intramuscular, intravenosa, etc. Existixen fàrmacs que permeten administrar la acetilcisteina de forma inhalatorio. També s'usa en el tractament de l'intoxicació per paracetamol i més recentment com coadyuvante en el tractament de la fibrosis pulmonar. Té com a complement l'acció funcional en el sistema excretor, corregint intoxicacions induïdes per medicaments administrats en procediments intrahospitalarios (mijos de contrast) utilisats en estudis contrastats per a millorar visibilitat dels òrguens, i mig de diagnòstic molt utilisat per la seua eficàcia.

També s'utilisa com a teràpia complementària en malalties neuropsiquiátricas com l'esquizofrènia en ser la N Acetilcisteina un precursor del glutatión, un poderós antioxidant cerebral.

Efectes adversos

Es coneixen casos d'alèrgia a la acetilcisteína (nàusees, dolor abdominal, bossades, febra, somnolència, irritament de les fosses nassals exteriors, urticaria i mal de cap). En estos casos s'aconsella interrompre el tractament. Es coneixen igualment casos en els que la acetilcisteína interacciona en les penicilinas. Els pacients en úlcera péptica poden sofrir reaccions adverses.