Interpretació del patrimoni
Interpretació de patrimoni referix a totes les maneres en que es comunica informació a visitants d'un centre educatiu, un lloc natural o recreatiu, com un museu, un parc o exhibició científica. Més específicament és la comunicació d'informació sobre, o l'explicació de la naturalea, l'orige i propòsit dels recursos, objectes, llocs i fenomens històrics, naturals, culturals, que utilisen métodos personals o no personals. Algunes autoritats internacionals en museologia preferixen utilisar el terme de mediació per al mateix concepte, seguint us en atres llengües europees.[1]
Existixen diferents tipos d'espais o escenaris interpretatius. Els espais interpretatius es basen en el marc de la disciplina de l'Interpretació del patrimoni cultural i ambiental. Les definicions han anat canviant fins a aplegar a un conjunt de conceptes que es troben en ple procés d'anàlisis i tècniques pròpies. Per lo tant, existixen diferents definicions sobre l'interpretació del patrimoni, en cada una d'elles reflectix prioritats, preocupacions o experiències dels grups de treball i diferents tècniques interpretatives segons les diverses circumstàncies, escenaris regionals.[2]
Els distints tipos d'espais i escenaris interpretatius són: ambiental, artístic, cultural, urbans, turístic i recreatiu.[1] L'Interpretació del Patrimoni pot ser realisada en centres d'interpretació o en museus, llocs històrics, parcs, galeries d'art, centres de naturalea, zoològics, aquaris, jardins botànics, reserves naturals i atres llocs que estagen el patrimoni. Les seues modalitats poden ser extremadament variades i pot incloure visites guiades, charrades, obres de teatre, punts d'atenció al visitant, exhibicions, senyals, etiquetes, obra d'art, fullets, interactius, guies d'àudio i mijos de comunicació audiovisuals. El procés per a desenrollar una aproximació estructurada per a interpretar estes històries, els mensages i l'informació es denomina planificació interpretativa. L'interpretació temàtica del patrimoni desenrollada pel professor Sam Ham, de l'Universitat de Idaho, està considerada la millor pràctica per l'Associació Nacional per a Interpretació dels EE. UU., el Servici de Parcs Nacionals dels EE. UU. entre uns atres.[3][4][5][6][7][8][9][10][11]
Entre els que practiquen esta forma particular de comunicació es pot trobar a guardaparques, guies, naturalistes, actors (quí poden representar personages vestint inclús la roba típica d'un periodo històric), curadores de museus, especialistes en interpretació natural i cultural, comunicadors del patrimoni, voluntaris, educadors, personal de servicis al visitant, intérprets o un amfitrió de diferent formació. El procés d'interpretació és a sovint assistit en noves tecnologies tals com a formes de visualisació.[12]
Propòsit
[editar | editar còdic]
L'objectiu d'una interpretació és el millorar i enriquir l'experiència del visitant, ajudant-los a entendre l'importància del lloc que estan visitant i conectant estos significats a les seues pròpies experiències personals.[13] En entrellaçar atractivament les històries temàtiques sobre fenomens ambientals i acontenyiments històrics, els intérprets busquen provocar als visitants per a deprendre i pensar a partir de les seues experiències. L'interpretació eficaç habilita als visitants per a fer associacions entre l'informació donada i les seues percepcions anteriors.[14][15] Segons Moscardo, l'interpretació pot produir "visitants conscients" que processen cuidadosadament l'informació i negocien els significats de l'objecte observat o element intangible.[14]
L'interpretació és a sovint utilisada per agències governamentals i ONG per a promoure el conte ambiental d'àrees naturals baix la seua gestió.
Els "principis de Tilden" de l'interpretació
[editar | editar còdic]En el seu llibre de 1957 Interpretant el nostre patrimoni, Freeman Tilden va definir sis principis d'interpretació:
Durant els últims 50 anys, els principis de Tilden s'han mantingut altament pertinents per als intérprets de tot lo món. En 2002 Larry Beck i Ted Cable varen publicar Interpretació per al sigle XXI - Quinze Principis Guies per a Interpretar la Naturalea i la Cultura, el qual va elaborar els principis originals de Tilden. En 2011, Beck i Cable varen publicar una nova versió dels seus principis en "El Regal de l'Interpretació"[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Interpretació del patrimoni natural i cultural». Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2017. Consultat el 1 de novembre de 2017.
- ↑ «Interpretació del Patrimoni Natural i Cultural». Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2017. Consultat el 1 de novembre de 2017.
- ↑ Brochu, Plana (2003). Interpretive planning, Fort Collins, CO: InterpPress. ISBN 1-879931-12-5.
- ↑ Brochu, Plana (2002). Personal Interpretation: Connecting Your Audience to Heritage Resources, Fort Collins, CO: InterpPress. ISBN 1-879931-06-0.
- ↑ Caputo, Paul (2008). Interpretation by Design: Graphic Design Basics for Heritage Interpreters, Fort Collins, CO: InterpPress. ISBN 1-879931-25-7.
- ↑ Ham, Sam (1992). Environmental Interpretation: A Practical Guide for People with Big Idees and Small Budgets, Golden, CO: Fulcrum Publishing. ISBN 1-55591-902-2.
- ↑ Levy, Barbara (2001). Great Tours! Thematic Tours and Guide Training for Historic Sites., Walnut Creek, CA: AltaMira Press. ISBN 0-7591-0099-3.
- ↑ Moscardo, Gianna (2007). Designing Interpretive Signs: Principles in Practice, Golden, CO: Fulcrum Publishing. ISBN 978-1-55591-550-6.
- ↑ Pastorelli, John (2003). Enriching the Experience: An Interpretive Approach to Guiding, French's Forest, Austràlia: Hospitality Press. ISBN 1-86250-522-5.
- ↑ Regnier, Kathleen (1994). The Interpreter's Guidebook: Techniques for Programs and Presentations, 3rd edició, Stevens Point, WI: UW-SP Foundation Press. ISBN 0-932310-17-6.
- ↑ Ward, Carolyn (2006). Conducting Meaningful Interpretation: A Field Guide for Success, Golden, CO: Fulcrum Publishing. ISBN 978-1-55591-530-8.
- ↑ Sideris A., 2008.
- ↑ What Is Interpretation?, National Register Bulletin, National Park Service
- ↑ 14,0 14,1 Moscardo, G.(1996) Mindful Visitors: Heritage and Tourism
- Archivat el 17 de novembre de 2015 archivat en Wayback Machine., Elsevier
- ↑ Staiff, Russel (2014). Re-imagining Heritage Interpretation: Enchanting the Past-future, Ashgate Publishing, Ltd.
- ↑ Beck, L, Cable, T. (2011) The Gifts of Interpretation: Fifteen guiding principles for interpreting nature and culture.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Beck, L, Cable,T. (1998) Interpretation for the 21st Century: Fifteen guiding principles for interpreting nature and culture. Sagamore Publishing, ISBN 1-57167-133-1
- Hadden, Robert Lee. "Reliving the Civil War: A reenactor's handbook". Mechanicsburg, PA: Stackpole Books, 1999.
- Ham, S. (1992). Environmental Interpretation: A Practical Guide for People with Big Idees and Small Budgets. Fulcrum Publishing, ISBN 1-55591-902-2
- Ham, S. (2009). From Interpretation to protection—Is there a theoretical basis? [enllaç trencat].
- Salazar, N. (2007). Towards a global culture of heritage interpretation? Evidence from Indonèsia and Tanzània. Tourism Recreation Research, 32(3), 23-30.
- Salazar, N. (2012). Envisioning Eden: Mobilizing imaginaries in tourism and beyond. Oxford: Berghahn, ISBN 978-0-85745-903-9.
- Silberman, N. (2006). "The ICOMOS Ename Charter Initiative: Rethinking the Role of Heritage Interpretation in the 21st Century." George Wright Forum
- Tilden, F. (1957) Interpreting our Heritage. University of North Carolina Press, North Carolina ISBN 0-8078-4016-5
Morales, Jorge. 2001. Guia Pràctica per a l'Interpretació del Patrimoni – L'Art d'Acostar el Llegat Natural i Cultural al Públic Visitant. Conselleria de Cultura (Junta d'Andalusia) i TRAGSA. Segona edició.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interpretación del patrimonio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.