Interpolació bicúbica
En matemàtiques, la interpolació bicúbica és una extensió de l'interpolació cúbica (un método per a aplicar l'interpolació cúbica a un conjunt de senyes dispostes en un retícul regular bidimensional. La superfície interpolada (és dir, la forma del núcleu, no l'image) és més suau que les superfícies corresponents obtingudes per interpolació bilineal o per interpolació pel veí més propenc. L'interpolació bicúbica es pot conseguir utilisant l'algoritme d'interpolació polinòmica de Lagrange, spline cúbic o convolución cúbica.

Les seues altures sobre la referència horisontal corresponen als seus valors
En processament digital d'imàgens, l'interpolació bicúbica a sovint s'elegix en lloc de l'interpolació bilineal o la del veí més propenc en processament d'imàgens, quan la velocitat del procés no és un problema. A diferència de l'interpolació bilineal, que solament té en conte 4 píxels (2×2), l'interpolació bicúbica considera 16 píxels (4×4). Les imàgens remuestreadas en interpolació bicúbica poden presentar artefactes d'interpolació diferents, depenent dels valors dels paràmetros b i c elegits.
Computació
Suponga's que els valors de la funció i les derivades , i es coneixen en els quatre cantons , , i del quadrat unitari. La superfície interpolada es pot expressar com
El problema d'interpolació consistix en determinar els 16 coeficients . En fer coincidir en els valors de la funció s'obtenen quatre equacions:
Aixina mateix, es generen huit equacions per a les derivades en les direccions i :
I atres quatre equacions per a la derivada parcial en :
Les expressions anteriors han utilisat les següents identitats:
Este procediment genera una superfície sobre el quadrat unitat que és contínua i té derivades contínues. L'interpolació bicúbica en un retícul regular de tamany arbitrari es pot conseguir unint dites superfícies bicúbicas, assegurant que les derivades coincidixquen en els llímits.
Agrupant els paràmetros desconeguts en un vector
i deixant que
El sistema d'equacions anterior es pot reformular en una matriu per a l'equació llineal .
En invertir la matriu s'obté l'equació llineal més manejable , a on
lo que permet calcular de forma ràpida i senzilla.
Pot haver una atra forma matricial concisa per a 16 coeficients:
o
on
Ampliació a retículs rectilíneos
A sovint, les aplicacions requerixen interpolació bicúbica utilisant senyes en una cuadrícula rectilínea, en lloc de l'unitat quadrada. En este cas, les identitats de i passen a ser
a on és l'espayat de la cela que conté el punt i similar per a . En este cas, l'enfocament més pràctic per a calcular els coeficients és deixar
i despuix resoldre en com abans. A continuació, les variables d'interpolació normalisades es calculen com
a on i són les coordenades i dels punts de la cuadrícula que rodegen el punt . Llavors, la superfície d'interpolació es convertix en
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Matemàtica|20px|Vore el portal sobre Matemàtica]] Portal:Matemàtica. Contingut relacionat en Matemàtica.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Interpolación bicúbica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.