Internet en Cuba

Erro al crear miniatura:

Usuaris d'Internet en Cuba per cada mil habitants (2002-2011) segons l'Oficina Nacional d'Estadística de Cuba

La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.

La conexió de Internet en Cuba es realisa des de l'any 1996 fins a l'actualitat en una important penetració social. Les circumstàncies especials del país, molt significatives des de la Revolució cubana i l'enfrontament en EE. UU. l'embargament nortamericà a Cuba és el principal motiu del com afirma el ministeri de comunicacions i ETECSA de que l'Internet haja tingut un llent desenroll durant estes décades. Segons el lloc datareportal, en giner del 2022 accedien a Internet en Cuba el 68% de la població.En setembre de 2023 la població del país disponia de 5000 radiobases, totes les capçaleres provincials en conexió 4G LTE en una cobertura del 45%, 88% de 2G i 75% de 3G.

Penetració a la ret

Orígens i primers anys

La primera conexió a internet en Cuba es va realisar en setembre de 1996, a 64 kbit/s. Fins a 2012 la conexió solament va ser possible via satèlit. L'ample de banda total entre Cuba i el restant del planeta era de 209 Mbit/s de pujada i 379 Mbit/s de baixada.

La compravenda de computadoras es va llegalisar en 2007 i açò va permetre incrementar l'accés a la ret. Existixen ademés alguns proveïdors que oferixen conexions a Internet per a estrangers residents en l'illa.

En Cuba existia, fins a 2008, un número molt llimitat usuaris privats d'Internet (190 000). La majoria d'estos usuaris privats d'Internet eren mèdics i persones de l'estat cubà, sent el seu proveïdor és el Ministeri de Salut Pública (Infomed) i en la seua majoria només tenien accés a llocs del domini local (. cu) i a llocs d'atres dominis generalment de temes relacionats en la medicina i per a usos d'investigació. Esta política per a l'Internet va possibilitar que aquells professionals vinculats a sectors clau de la producció, els servicis i les arts, dispongueren de facilitats per a contribuir al desenroll del país.

L'Internet en Cuba tenia un baix número de conexions i un ample de banda llimitat, censurat i d'alt cost. Cuba era dels països en l'accés més llent a internet en Amèrica Llatina i un dels més llents en el planeta.

Les llimitacions en l'accés a l'Internet passen en Cuba per la censura governamental. En conseqüència, la política d'Internet en Cuba se sustenta en la premissa d'assegurar l'us local d'este recurs, lo que va motivar la conexió a la ret de rets dels jóvens clubs de computació i electrònica.

El soport tecnològic existent en Cuba impedia una massificació a escala de la societat dels servicis d'Internet en el sector residencial. En un procés paulatí, que implica l'adquisició de tecnologia de punta, costosa per a un país en desenroll. De qualsevol manera, està dissenyada la política en este sentit i les empreses encarregades d'això treballen en eixa direcció, que igualment proporcionarà millores en la conectivitat de les entitats estatals que asseguren als seus usuaris la conexió en funció de les activitats científic-investigatives, dels servicis i unes atres.

El cost d'una hora a través de cibercafé o punt d'accés WiFi és de 0.50 CUC /hora si el tràfic és a través de la Intranet local, i d'1,50 CUC/hora per a Internet, l'accés del qual es realisa a través de targetes de prepagament o targetes de dèbit usant les plataformes de pagament nacionals Enzona i Transfermóvil.

En Cuba, l'accés a Internet va estar durant molt temps reservat al govern i a institucions autorisades, principalment en universitats. Encara que es permetia l'accés a estudiants d'últim any, est estava subjecte a una vigilància rigorosa i a restriccions sobre pàgines considerades "subversivas". En el temps, l'accés es va estendre al restant de la població per mig de diferents mijos, com a conexions per cable i telefonia inalàmbrica. El 6 de decembre de 2018 va marcar una fita, ya que Internet es va tornar accessible per als ciutadans cubans a través de rets mòvils. Inicialment, el cost era prohibitiu, aplegant a 5 dólars per hora de conexió WiFi, una cantitat inalcançable per a la majoria de la població, que tenia un salari mínim mensual de 9 dólars o 225 pesos cubans en aquell moment. No obstant, les tarifes han disminuït significativament en el temps, aplegant a 1.50 pesos cubans (aproximadament 0.063 dólars) per hora.

Progrés

En 2009, el govern va permetre el lliure accés a Internet en les oficines de correus i en el 2013 es varen obrir 118 sales de navegació en tot el país, que es varen unir als més de 600 Jove Clubs de Computació i Electrònica existents en tots els municipis del país i que donen cobertura al 100% de la població, des d'a on poden fer-se busques d'informació d'acort en les necessitats culturals, de coneiximents i investigatives dels usuaris, pero en tot cas només baix dominis ". cu" controlats des del Govern de l'illa. L'accés a Internet és total en totes les universitats cubanes, s'expandix a atres escoles i és alguna cosa comuna entre el personal de ciència i salut del país. Cuba conta en 1353 dominis registrats (. cu) i 2500 llocs Web, d'ells, 135 pertanyents als mijos de prensa.

L'accés a la ret es realisava fins al 2012 únicament per Internet satelital, i posteriorment es va enllaçar una conexió per cable submarí des de Veneçuela; no obstant, els costs de conexió són elevats comparats en la major part del món. L'únic proveïdor oficial de servici en l'illa és l'estatal Empresa de Telecomunicacions de Cuba S. A. (ETECSA).

No obstant, a partir de 2014, el monopoli estatal de les comunicacions Empresa de Telecomunicacions de Cuba (ETECSA) va escomençar a habilitar zones Wifi públiques (794 en total), mentres es preveu que per a 2020 el 50% de les llars cubanes tinga accés de banda ampla. Internet World Stats donava que per a finals de 2014, el 28.0 % de la població cubana tenia accés a Internet.

El 29 de setembre de 2017 es va anunciar que tota Cuba tindria el servici d'internet, en totes les llars, i que primerament es llimitaria a La Habana, per a després estendre-ho a cinc províncies de l'illa. Els territoris de Pinada del Riu (occident) i els orientals Les Tunas, Holguín, Granma i Guantánamo varen ser triats per a les primeres conexions fòra de la capital. La nova oferta inclou una major velocitat de conexió en quatre paquets de 30 hores, en preus que oscilen entre els 15 i els 70 CUC (equivalent al dólar nortamericà; el salari mig és d'uns 29 dólars nortamericans al més). El cap del proyecte Nauta Llar, Amarelys Rodríguez, va explicar al diari oficial Granma que "tot aquell que tinga telefonia fixa en la seua casa serà un client potencial i serà contactat via telefònica per a concertar la cita" i, d'estar interessat, firmar un contracte.

En 2019, Cuba contava en casi sèt millons d'usuaris d'internet (57% de la població), una sifra que encara deu reconsiderar-se, si es té en conte que en tota l'illa existixen jove clubs de computació als que pot accedir la població i des dels quals es realisen conexions a Internet, pero la velocitat de la ret encara seguix sent de calitat mija.

En giner de 2022, la sifra es va elevar 68% de la població segons el lloc datareportal.

En setembre de 2023 una entrevista del periòdic Granma a la ministra de telecomunicacions de Cuba va revelar estadístiques sobre l'internet en Cuba. Segons estàs el país conta en més de 5000 radiobases, totes les capçaleres provincials i municipals en conexió 4G i una cobertura del 88% en 2G, 75% en 3G i 45% en 4G.

"El Paquet"

Artícul principal → El Paquet Semanal.

Ya que el cost i la capacitat de conexió d'Internet en Cuba encara és llimitada i censurada, pels carrers de tot el país i es distribuïx per mig de memòries flash i discs durs portàtils un paquet de contingut digital, que d'un atre modo seria inaccessible per al cubà promig. Aplega a Cuba tots els dimarts i ràpidament es compartix en tot el país, de mà en mà, a través de millons de persones, que esperen pels últims episodis de séries de televisió, notícies de l'exterior, llibres electrònics, música, programes informàtics, i aplicacions per a dispositius mòvils.

Els creadors del Paquet i el seu método d'entrega, no són exactament de coneiximent públic. Les persones que ho creen i compartixen són desconegudes, com lo són el grapat de persones en conexions d'alta velocitat que supostament ho descarreguen en discs durs portàtils, llests per a que es compartixquen de persona a persona en tota l'illa.

Cable submarí Cuba-Veneçuela

En 2011 es va concloure el cable submarí de fibra òptica entre Veneçuela i Cuba i va escomençar a operar en giner de 2013. Este cable conecta a Cuba des de La Guaira a atres països com Jamaica, Haití i Trinitat i Tobago.

El trayecte original entre Cuba i Veneçuela era d'aproximadament 1552 km no obstant, per a evitar conflictes en Estats Units, va ser presa la decisió d'alluntar-se de les zones a on eixe país té influència econòmica, per lo que el trayecte es va allargar aproximadament 100 km més. La conexió entre Cuba i Veneçuela és directa i Jamaica es conecta en Cuba en un atre cable directe. Conecta a una velocitat de 640 GB lo que permet la transmissió simultànea de 10 millons de cridades telefòniques.

Internet mòvil

El 4 de decembre, en un mensage via Twitter, el president de la nació Miguel Díaz-Canel Bermúdez va anunciar el nou servici d'internet en els teléfons mòvils. El 6 de decembre del 2018, el monopoli estatal de les comunicacions Etecsa va activar el servici mòvil celular 3G a les 8:00 (13:00 GMT), per als clients els números telefònics dels quals comencen per 52 i 53. El proyecte d'implantació es va portar a terme despuix de molts entropeçons, i encara que inicialment la tarifa va ser massa alta per al salari mig en Cuba, posteriorment s'ha anat disminuint el preu.

Arribada del 3G i 4G

En 2018 finalment s'establixen una série de tres proves a fi d'instaurar el servici d'internet per mig de senyes mòvils. Este procés va revelar l'incapacitat de l'infraestructura cubana per a soportar les altes demandes de conectivitat. Aixina i tot en decembre d'eixe mateix any es llança finalment el servici oficial d'internet per senyes, sent els preus el tema de choc per a la major part del poble cubà. Des d'inicis del 2022 el cost va ser rebaixat a 110 CUP (menys de 4 USD al canvi oficial, menys d'1 USD al canvi informal) i ademés si és 4G pot gojar d'un abonament adicional per a internet i un atre de 300 Mb per a llocs del domini . cu. Tinga's en conte que el salari mig en Cuba era de 3830 pesos per a finals del 2021, uns 160 USD al canvi oficial i 22.5 dólars al canvi informal, açò últim somés a altibaixos, ya que la divisa en el mercat informal -que és a l'única a la que tenen accés els cubans, ya que el Banc Central de Cuba els ven dólars en efectiu en un llímit de 100 mensual per persona- varia molt.

Pero no pocs problemes enfronten els cubans en conectar-se a Internet, per eixemple, no tots els dispositius en l'Illa conten en els estrictes requisits exigits pel monopoli estatal per a conseguir la conexió, per a la qual, a banda de contar en la 3G, segons el lloc Bohèmia “cal contar en un celular que admeta este tipo de ret en la freqüència de 900 MHz”. Aquells dispositius que només accedixquen a la 2G, accedixen a la navegació per internet pero a baixa escala i menor velocitat, de 56 a 170 kbps, mentres que la velocitat de transmissió de senyes en la 3G és de 256 kbps a 3 Mbps, en l'actualitat es conta en 4G LTE en les freqüències 1800 MHz en les principals ciutats del país i en 700 MHz en algunes zones més específiques.

Per una atra part, segons senyes d'ETECSA, actualment 1,5 millons de cubans accedixen al correu nauta en el seu celular i s'han contractat 170 000 contes permanents de navegació Nauta. Per mig de Nauta els cubans poden conectar-se a Internet, revisar les rets socials, llegir notícies, escoltar música i vore vídeos, sense atres llimitacions que aquelles que els impon el seu govern i les derivades del embargament nortamericà. Ademés, s'han creat diverses formes de conectar als cubans en els seus familiars i amics d'atres països.

Actualment l'Internet en Cuba s'ha fet més accessible, i moltes persones pot utilisar les rets socials i els buscadors de manera fàcil i ràpida. Alguns llocs estan bloquejats per l'embargament nortamericà. En decembre de 2022 es va planejar entre la companyia francesa Orange i ETECSA una construcció d'un cable submarí entre Cuba i l'illa de Martinica.

Censura

En 2006 Reporters Sense Fronteres va crear una llista en la que va incloure a Cuba com "enemic d'internet". Despuix de la creació de la ret social Twitter en 2006 es va impedir en accés a la mateixa des dels punts de conexió de cubans.^{cita requerida} No obstant està situació no es manté des de fa décades. Totes les rets socials més usades en el món estan disponibles lliurement per a tots els cubans.

Alguns reportes han mostrat que el govern cubà utilisa el programa Avila Link per a monitorear als ciutadans enrutando les conexions a un servidor proxy, lo que permetria al govern obtindre informació de l'us que realisen els ciutadans de la ret.^{cita requerida}

En 2016 el govern cubà va impedir l'accés al diari "online" CiberCuba i no és possible l'accés al lloc eBay. Despuix s'han anat prohibint atres llocs web que el govern cubà percep com 'subversivos': Periòdic Cubà Diari de Cuba, Cubanet, 14ymedio, Martí Notícies, Cuba en Miami, ADN Cuba, L'Estornut, Cubans pel Món, entre uns atres.

Per als desenrolladors de software cubans, la censura per part del govern d'EE. UU. els afecta també. Des de l'illa és impossible l'accés a tota la documentació de Google per a Android, la creació de contes en Firebase o l'utilisació de la "núvol", i eixa és solament la punta de l'iceberg. No obstant, el govern va desenrollar el seu propi portal d'aplicacions, apklis. cu, a on des de 2019 els desenrolladors cubans poden pujar els seus propis desenrolls i vendre'ls públicament.

Entre l'11 de juliol de 2021 i durant alguns dies despuix, es va suspendre l'accés a internet en tot el país per protestes massives que varen tindre lloc en 60 llocs del país, a pesar de que qualsevol manifestació en contra del govern es considera un delicte. El govern va afirmar, per a justificar la seua cort d'Internet, que les massives protestes havien segut convocades en grups de rets socials per cubans residents en EE. UU, a lo que se sumava l'impacte de les sancions del govern nortamericà i de la pandèmia de COVID-19 en l'economia cubana. Els ciutadans varen conseguir, dies despuix, cert accés a través de VPN, no obstant, durant este temps, al voltant d'una semana, va anar realment complicat. Després de varis dies, l'accés va retornar intermitentemente unit a amenaces per part del govern sobre l'accés a alguns llocs i a l'utilisació de VPN.

Vore també

• Telecomunicacions de Cuba
• ETECSA