Anar al contingut

Intensitat d'emissió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Carbon-intensity-electricity.svg
L'intensitat de carbono de l'electricitat medix la cantitat de gasos d'efecte hivernàcul emesos per unitat d'electricitat produïda. Les unitats estan en grams d'equivalents de CO₂ per quilovat-hora d'electricitat.
Archiu:Co2-intensity.png
Intensitat d'emissions de carbono de les economies en kg de CO₂ per unitat de PIB (2016)

La intensitat d'emissió (també cridada intensitat de carbono, C.I. per les seues sigles en anglés, quan lo que s'emet és diòxit de carbono) és el ritme d'emissió d'un determinat contaminant durant una activitat concreta, o un procés de producció industrial. Per eixemple grams (g) de diòxit de carbono lliberat per megajulio d'energia produït, o la cantitat de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) emesa per unitat monetària de el producte interior brut (PIB). Les intensitat d'emissió s'utilisen per a calcular estimacions de contaminació atmosfèrica o GEI basades en la cantitat de combustible cremat, en el número d'animals de ganaderia, en els nivells de producció industrial, en les distàncies viajades o en senyes similars d'activitat. Les intensitat d'emissió també poden amprar-se per a comparar l'impacte migambiental de diferents activitats o combustibles. En algun cas els térmens relacionats factor d'emissió i intensitat de carbono es ampren indistintament. Diferents sectors industrials també poden utilisar estos térmens en sentits distints. Normalment el terme "carbono" (que en este context sol aludir al compost CO2 més que a l'element químic C) exclou atres contaminants, com les partícules. Una variable comunament utilisada és l'intensitat de carbono per quilovat-hora (CIPK per les seues sigles en anglés), en la qual es compararen emissions de distintes fonts d'energia elèctrica.

Metodologia

[editar | editar còdic]

Poden usar-se diferents metodologia per a evaluar l'intensitat de carbono d'un procés. Entre les més utilisades es troben:

  • l'anàlisis de cicle de vida (LCA per les seues sigles en anglés): inclou no solament les emissions de carbono durant un procés concret, sino també les originades per la producció prèvia i posterior reciclage (o rebuig) dels materials, les maquinàries i els edificis utilisats per a dit procés. El LCA és per tant un método prou complex que requerix un gran conjunt de variables.
  • L'índex WTW, sigles en anglés "del pou [de petròleu] a les rodes [del vehícul que consumix el combustible refinat d'eixe petròleu]", s'ampra habitualment en els sectors d'energia i transport. El WTW és un LCA simplificat considerant solament les emissions del procés en sí mateixa més les emissions degudes a l'extracció i refinat del material (o combustible) utilisat en el procés (cridades també "emissions aigües dalt"), pero excloent les emissions degudes a la producció i reciclage d'edificis i maquinàries. Els models GREET en Estats Units i JEC WTW en Europa ampren la metodologia WTW.
  • Métodos híbrits WTW-LCA que intenten omplir els estanys entre abdós sistemes. Per eixemple, per a un vehícul elèctric, un método híbrit que considere també els GEI deguts a la fabricació i el reciclage de la bateria dona unes emissions de GEI del 10 al 13 % més altes que les de el WTW.[1]
  • Métodos que no consideren tot el cicle de vida, sino solament les emissions durant un procés concret; i.i. solament la crema d'un combustible en una central elèctrica, sense considerar les emissions aigües dalt.[2]

Els diferents métodos de càlcul poden dur a distints resultats. Estos resultats també poden variar àmpliament per a regions geogràfiques diferents i distints marcs temporals. Vejau, per eixemple, avall, en Enllaços externs, cóm l'intensitat de carbono de l'electricitat varia per a diferents països europeus, i cóm va canviar en uns quants anys: de 2009 a 2013 va caure de mija un 20 % en l'Unió Europea. Aixina que, quan es comparen diferents valors d'intensitat de carbono, és important a considerar correctament totes les condicions de contorn (o hipòtesis inicials) per als càlculs.[3] Per eixemple, els jaciments chinencs de petròleu emeten entre 1,5 i més de 40 g de CO2eq (diòxit de carbono equivalent) per megajulio (MJ) d'energia extret, en aproximadament el 90 % de tots estos jaciments emetent entre 1,5 i 13,5 g de CO2eq per MJ.[4] Per a entendre esta elevada dispersió de intensitat de carbono és necessària una desagregación d'activitats emisivas aparentment homogénees i una consideració apropiada de molts factors.[5]

Estimació d'emissions

[editar | editar còdic]

Els factors d'emissió assumixen una relació llineal entre l'intensitat de l'activitat i les emissions resultants de dita activitat:

Emissiócontaminant = Activitat * Factor d'emissiócontaminant

Les intensitat s'utilisen també per a proyectar possibles escenaris futurs, com els empleats en les valoracions de el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seues sigles en anglés), junt en l'evolució previsible de població, cantitat d'energia consumida, fonts d'esta energia i activitat econòmica. Les interrelacions d'estes variables es tracten en la cridada identitat de Kaya.

El grau d'incertitut de les estimacions resultants depén significativament de la categoria de la font i del contaminant. Alguns eixemples:

  • Les emissions de diòxit de carbono (CO2) produïdes per la crema d'un combustible poden ser estimades en un alt grau de certea sense que influïxca cóm s'usa concretament este combustible, perque estes emissions depenen casi exclusivament del contingut de carbono (ací sí es referix a l'element químic C) del combustible, el qual generalment es coneix en elevada precisió.
  • En principi lo mateixa ocorre per a el diòxit de sofre (SO2), perque el contingut en sofre (S) de cada combustible també es coneix en prou exactitut. Tant el carbono com el sofre són casi completament oxidados durant la combustió, per lo que els seus continguts en el combustible estaran presents en els gasos de combustió com CO2 i SO2 respectivament. Pero aixina com el carbono és el component principal del combustible, el sofre és una impurea, i es pot reduir el SO2 en els gasos de combustió amprant un combustible de millor calitat (en menys sofre) o utilisant tecnologia de desulfuración.
  • En canvi, els nivells d'atres contaminants atmosfèrics i de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) diferents de el CO2 depenen de quina tecnologia de combustió s'ampra. Estes emissions són bàsicament causades per la combustió incompleta d'una chicoteta fracció del combustible (monòxit de carbono, metà, composts orgànics volàtils diferents del metà) o per complicats processos químics i físics durant la combustió i en el fum del fumeral o el tubo d'escape. Eixemples de dites emissions són les partícules en suspensió i els NOx, una mescla d'òxit nítric, NO, i diòxit de nitrogen, NO2).
  • Les emissions d'òxit de nitrogen (I) (N2O) de terres agrícoles són altament incertes perque depenen molt tant de les condicions exactes del sol com de el us de abonament i les condicions meteorològiques.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Int J Life Cycle Assess (2017) 22: 4.doi:10.1007/s11367-015-0954-z.
  2. This method is used by the International Energy Agency in the annual report: CO2 emissions from fuel combustion [1] archivat en Wayback Machine..
  3. Transportation Research Part D: Transport and Environment, 2017, ISSN 1361-9209.doi:10.1016/j.trd.2017.07.012.
  4. Nature Energy.3
    220-226.doi:10.1038/s41560-018-0090-7.
  5. Nature Energy.3
    166–167.doi:10.1038/s41560-018-0103-6.