Anar al contingut

Instalació nuclear de Fordow

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:NASA FIRMS 2025-06-19 Fordow.png
Instalació nuclear de Fordow

La instalació nuclear de Fordow és una planta subterrànea iraní d'enriquiment d'urani ubicada a 32 km al sur de la ciutat de Qom, prop del llogaret de Fordow,[1] en una antiga base del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica.[2][3] És part del programa nuclear d'Iran. El lloc està baix el control de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OEAI). Es tracta de la segona instalació d'enriquiment d'urani iraní, l'atra és la de Natanz. L'existència de la planta d'enriquiment, llavors inacabada, va ser revelada per Iran a l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica el 21 de setembre de 2009, pero només en acabant de que el lloc fora ya conegut pels servicis d'inteligència occidentals. Els funcionaris occidentals varen condenar enèrgicament a Iran per no haver revelat l'instalació abans; el president nortamericà Barack Obama va dir que Fordow hi havia estat baix vigilància nortamericana.[4] Iran sosté que esta divulgació era coherent en les seues obligacions llegals en virtut del seu Acort de Salvaguardias en el OIEA,[5] que, segons Iran, exigix que Iran declare les noves instalacions 180 dies ans que reben material nuclear.[6] El OIEA va declarar que Iran estava obligat pel seu acort de 2003 a declarar l'instalació tan pronte com decidira construir-la.[7]


La montanya que alberga la planta de Fordow, cridada Kūh-i Dāgh Ghū’ī, té uns 960 metros d'altura.[8] Les instalacions estan ubicades en un sistema de túnels aproximadament 60 metros baix terra. [9][10]

Capacitat

[editar | editar còdic]

En la seua declaració inicial, Iran va afirmar que el propòsit de l'instalació era la producció d'hexafluoruro d'urani enriquit fins al 5% en U-235, i que l'instalació s'estava construint per a contindre 16 cascades, en un total d'aproximadament 3.000 centrifugador. En setembre de 2011, Iran va anunciar que traslladaria la seua producció d'urani poc enriquit al 20% de Natanz a Fordow.[11]

En decembre de 2011 va començar l'enriquiment.[12] En giner de 2012, el OIEA va anunciar que Iran havia començat a produir urani enriquit fins al 20% per a fins mèdics i que eixe material "permaneix baix la contenció i vigilància de l'organisme".[13]

Segons el Pla d'Acció Integral Conjunt d'abril de 2015, la planta de Fordow devia reestructurar-se per a destinar-la a una utilisació menys intensiva en investigació. L'instalació deixaria d'enriquir urani i d'investigar el seu enriquiment durant a lo manco 15 anys, i es convertiria en un centre de física i tecnologia nuclear. Durant 15 anys, no es mantindrien més d'1.044 centrifugador IR-1 en sis cascades en un ala de Fordow. "Dos d'eixes sis cascades giraran sense urani i seran transformades, inclús per mig de modificacions adequades de l'infraestructura", per a la producció estable de radioisòtops per a us mèdic, agrícola, industrial i científic. Les atres quatre cascades, en tota l'infraestructura associada, permaneixeran inactives. Iran no té permés tindre material fisible en Fordow.[14][15][16]


Segons els térmens de l'acort nuclear en Iran, dos terços de les centrifugador de Fordow han segut retirades en els últims mesos, junt en tot el material nuclear. L'instalació té prohibit realisar qualsevol treball relacionat en l'energia nuclear i s'està reconvertint per a atres usos, eliminant aixina l'amenaça que va motivar el pla d'atac, a lo manco durant els pròxims 15 anys.
The New York Claves, 16 de febrer de 2016[17]

 

En 2018, l'empresa israelita ImageSat va publicar fotografies satelitales que mostraven el recomençament de la construcció i el desenroll en les instalacions de Fordow.[18]

En novembre de 2019, el cap nuclear iraní, Ali Akbar Salehi, va anunciar que Iran enriquirà urani al 5% en Fordow.[19] En giner de 2020, el lloc tenia 1.044 centrifugador dissenyades per a enriquir hexafluoruro d'urani.[20]

En giner de 2021, la planta de Fordow va començar a produir urani enriquit al 20%.[20]

En març de 2023, CNN va informar que s'havia trobat urani "casi apte per a bombes" en Fordow. El OIEA va confirmar que es va descobrir U-235 en una purea del 83,7% en el lloc, la qual cosa va anar una gran sorpresa per a l'organisme.[21]

En juny de 2024, l'OIEA va senyalar que Iran havia construït centrifugador adicionals,[22] mentres que el Washington Post va comentar sobre l'orde iraní de triplicar la capacitat d'centrifugación de la planta.[23] El Claves of Israel va informar que s'havien instalat quatre noves cascades, pero que encara no s'havien posat en funcionament.[24]

Història

[editar | editar còdic]

Les autoritats iranís varen afirmar que l'instalació està construïda en lo profunt d'una montanya per les reiterades amenaces d'Israel d'atacar dites instalacions, que Israel creu que poden utilisar-se per a produir armes nuclears.[25] L'atac a una instalació nuclear tan propenca a la ciutat de Qom, considerada sagrada pels musulmans chiítes, genera preocupació pel possible risc d'una resposta religiosa chií.[26]

En novembre de 2013, centenars d'iranís, en la seua majoria estudiants de l'Universitat Tecnològica Sharif, acompanyats pel director de la AEOI, Ali Akbar Salehi, i varis representants de l'Assamblea Consultiva Islàmica (parlament) varen formar una cadena humana al voltant de la planta de Fordow. Els estudiants estaven allí per a mostrar el seu respal al programa nuclear iraní.[27][28]

L'agència de notícies iraní Fars va informar el 29 d'agost de 2016 que la Guàrdia Revolucionària iraní havia desplegat missils de defensa aérea russos S-300 front a l'instalació d'enriquiment d'urani. L'entrega del sistema de defensa aérea era part d'un contracte d'armes de 2007 entre Iran i Rússia. El comandant de la Força Aérea iraní, el general Farsad Esmaili, va reiterar la necessitat del desplegament en una entrevista transmesa per la Radiodifusió de la República Islàmica d'Iran.[29][30]


En febrer de 2023, l'OIEA va senyalar que la planta de Fordow havia segut modificada.[31]

Atacs aéreus israelites i nortamericans de 2025

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Atacs israelites contra Iran en juny de 2025.
Archiu:Fordow Uranium (Fuel) Enrichment Plant exhibit at the Pentagon, caps block 96 press briefing on 26 June 2025 (cropped).jpg
Imàgens dels atacs aéreus de 2025

El 13 de juny de 2025, Israel va atacar la planta com a part dels atacs de juny de 2025 contra Iran. Les forces iranís varen dir que havien derribat un dron israelita. La magnitut del dany no estava clara perque la planta nuclear, de la mateixa manera que la de Natanz, està enterrada a gran profunditat.[32][33] Les imàgens satelitales i els informes varen sugerir que alguns llocs sobre la superfície varen ser danyats, pero les instalacions subterrànees que alberguen centrifugador i urani enriquit no haurien segut afectades.[33] El 14 de juny, l'Organisació d'Energia Atòmica d'Iran va declarar que s'havien produït danys llimitats en el lloc com a resultat dels atacs.[34]


Els experts militars coincidixen que per la seua ubicació subterrànea i a la resistència del formigó armat empleat, les instalacions de Fordow no poden ser destruïdes en les bombes que actualment posseïx Israel. Si ben Israel conta en armes antibúnker, que es varen utilisar, entre atres coses, en el bombardeig del quarter general subterràneu de la milícia d'Hezbolá en Beirut en setembre de 2024, la seua potència explosiva es considera insuficient per a un atac contra Fordow. Per a això, l'eixèrcit israelita precisaria l'ajuda d'Estats Units,[35] qui conta en la bomba pesada antibúnker GBU-57, que pot penetrar a gran profunditat baix terra abans d'explotar, pesa al voltant de 13 tonellades i medix més de sis metros de llarc. L'expert militar nortamericà Masao Dahlgren va declarar a l'agència de notícies AFP que la carcassa d'acer de la GBU pot penetrar grosses capes de roca i el seu detonador pot detectar cavitats i disparar-se si penetra un búnker. Existix una atra característica única: la GBU-57 actualment solament és transportada per avions de combat Northrop Grumman B-2 Spirit,[36] que Israel tampoc té. Per lo tant, les forces armades israelites també dependrien dels bombardero furtivos nortamericans i dels pilots entrenats per a eixes missions.[37]

Despuix de l'atac israelita, es va dir que Estats Units estava considerant també atacar el lloc, lo que requeriria l'us de bombes GBU-57A/B MOP.[38][39] El 21 de juny de 2025, el president nortamericà Donald Trump va anunciar que bombardero B-2 nortamericans havien atacat l'instalació nuclear, aixina com les de Natanz i Isfahán.[40][41][42]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 2025-6-17.
  2. ↑ «[2]», The Wall Street Journal. Consultat el 2025-6-17.
  3. ↑ «Underground Facilities: Intelligence and Targeting Issues». National Security Archive. Consultat el 2025-6-17.
  4. ↑ «[3]». Consultat el 2009-09-25.
  5. ↑ «Safeguards agreements» (en en). Consultat el 2025-6-17. «Under a comprehensive safeguards agreement, the IAEA has the right and obligation to ensure that safeguards llaure applied on all nuclear material in the territory, jurisdiction or control of the State for the exclusive purpose of verifying that such material is not diverted to nuclear weapons or other nuclear explosive devices. [En virtut d'un acort de salvaguardias àmplies, el OIEA té el dret i l'obligació de garantisar que s'apliquen salvaguardias a tot el material nuclear que es trobe en el territori, la jurisdicció o el control de l'Estat, en l'exclusiu fi de verificar que dit material no es desvie cap a armes nuclears o atres dispositius explosius nuclears.]»
  6. ↑ Daniel Joyner. «The Qom Enrichment Facility: Was Iran Legally Bound to Disclose?». Jurist.org. Consultat el 2025-6-17.
  7. ↑ «Implementation of the NPT Safeguards Agreement and relevant provisions of Security Council resolutions 1737 (2006), 1747 (2007), 1803 (2008) and 1835 (2008) in the Islamic Republic of Iran». GOV/2009/74. International Atomic Energy Agency. Consultat el 2025-6-17.
  8. ↑ David Albright, Sarah Burkhard i John Hannah. «Iran’s Natanz Tunnel Complex: Deeper, Larger than Expected». Consultat el 2025-6-19.
  9. ↑ Darya Dolzikova i Justin Bronk. Royal United Services Institute (ed.): «The Challenges Involved in Military Strikes Against Iran’s Nuclear Programme» (en en). Consultat el 2025-6-19.
  10. ↑ Natalie Amiri: Zwischen donen Welten. Von Macht und Ohnmacht im Iran. Aufbau, Berlin 2021, ISBN 9783351038809; Edició de bojaca ibid. 2022, ISBN 9783746640303, p. 150.
  11. ↑ «| IAEA». Consultat el 2026-6-17.
  12. ↑ «[4]», BBC. Consultat el 2012-03-01.
  13. ↑ «[5]», BBC. Consultat el 2012-03-01.
  14. ↑ «[6]», BBC News. Consultat el 2025-6-17 (en en-GB).
  15. ↑ Bradner. «What's in the Iran nuclear deal? 7 key points | CNN Politics» (en en). CNN. Consultat el 2025-6-17.
  16. ↑ «Key Excerpts of the Joint Comprehensive Pla of Action (JCPOA)» (en en). whitehouse.gov. Consultat el 2025-6-17.
  17. ↑ David E. Sanger and Mark Mazzetti: U.S. Had Cyberattack Pla if Iran Nuclear Dispute Led to Conflict
  18. ↑ «Unusual activity in Iranian uranium enrichment plant captured by Israeli satellite». Archivat des d'el original, el 2019-10-19. Consultat el 2025-6-17.
  19. ↑ «Iran will enrich uranium to 5% at Fordow nuclear site – official» (en en). The Jerusalem Post | JPost.com. Consultat el 2024-09-04.
  20. ↑ 20,0 20,1 «[7]». Consultat el 2025-6-17.
  21. ↑ Adam Pourahmadi. «[8]». Consultat el 2025-6-17.
  22. ↑ Francois Murphy. «[9]». Consultat el 2025-6-17.
  23. ↑ «[10]». Consultat el 2025-6-17.
  24. ↑ «[11]». Consultat el 2025-6-17.
  25. ↑ Azmat Khan. «Did Santorum Suggest Iran Wants Nukes to Bring Back Messiah?». Public Broadcasting Service.
  26. ↑ Akluf Benn. «Cries of 'hold em back' may lead Israel to strike Iran». Haaretz.com.
  27. ↑ «Iranian university students form human chain around Fordo nuclear facility». irna.anar. Consultat el 2025-6-17.
  28. ↑ «Farsnews». farsnews.com. Archivat des d'el original, el 2015-7-13. Consultat el 2025-6-17.
  29. ↑ «'Iran's rapid deployment of S-300 to Fordow reveals importance of site'». The Jerusalem Post. Consultat el 2025-6-17.
  30. ↑ «"إس 300" لحماية منشأة فوردو النووية الإيرانية». Sky News. Consultat el 2025-6-17.
  31. ↑ Francois Murphy. «[12]». Consultat el 2025-6-17.
  32. ↑ «[13]». Consultat el 2025-06-17 (en en).
  33. ↑ 33,0 33,1 Karen DeYoung, Nilo Tabrizy, Evan Hill i Warren P. Strobel. «Iran’s nuclear facilities damaged but not destroyed, experts say». Consultat el 2025-6-17.
  34. ↑ «Iranian official confirms limited damage at Fordow nuclear site». Al Jazeera. Consultat el 2025-6-17.
  35. ↑ Eckart Aretz. «Fordo - ein Problem für Israel und für Trump» (en de). Tagesschau (ARD). Consultat el 2025-6-18.
  36. ↑ Donen Sabbagh. «Could US attack Iran’s Fordow nuclear site? Military movements offer a clue» (en en). The Guardian. Consultat el 2025-6-19.
  37. ↑ Alexander Schmalz. «Trumps Waffe gegen donen Iran: Die bunkerbrechende Bombe GBU-57» (en de). Berliner Zeitung. Consultat el 2025-6-18.
  38. ↑ Elizabeth Crisp. «Former Trump official: ‘I think we llaure gearing up for a strike’ on Iran nuclear site» (en en). The Hill. Consultat el 2025-6-22.
  39. ↑ «Visual guide to Fordo: Iran's secretive nuclear site that only a US bomb could hit».
  40. ↑ «Trump says US has bombed Fordo nuclear plant in attack on Iran».
  41. ↑ «Live Updates: Trump Claims Success After Bombing Key Iran Nuclear Sites». The New York Claves. Consultat el 2025-6-22.
  42. ↑ Brennan, Eve. «Israel claims killing of Iranian commander as conflict enters second week».
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Instalació_nuclear_de_Fordow&oldid=729026»