Injector unitari
El injector unitari (UI) és un sistema integrat d'injecció directa de combustible para motors dièsel que combina la filtre de l'injector i la bomba d'injecció en un sol component. La bomba de émbolo utilisada generalment és accionada per un arbre de levas compartit. En un injector unitari, el dispositiu generalment és lubricado i gelat pel combustible mateix.
Història
[editar | editar còdic]En 1911, es va emetre una palesa en Gran Bretanya per a un injector unitari que s'assembla als que usa hui Frederick Lamplough.[1]
Sistema d'injector unitari: pressió òptima en cada cilindre
El sistema d'injector unitari és un sistema controlat electrònicament desenrollat per Bosch per a injecció diésel directa. És adequat per a automòvils i vehículs comercials llaugers en una capacitat de motor de fins a 5 l i potència de motor de 312 hp. La primera instalació en autos de producció en série va ser en 1998.
Característiques tècniques
La característica especial del sistema injector unitari és que s'assigna una bomba individual a cada cilindre. La bomba i la filtre es combinen en un conjunt compacte que s'instala directament en la culata. El sistema d'injector unitari permet altes pressions d'injecció de fins a 2.200 bar.
Ventages
Alt rendiment per a motors nets i potents Alt poder del motor equilibrat contra baix consum i baixes emissions del motor. Alt grau d'eficiència gràcies al disseny compacte. Baix nivell de soroll per l'ensamblage directe en el bloc del motor. Pressions d'injecció de fins a 2.200 bar per a la combinació ideal d'aire mescla de combustible
.jpg){kind=link}
L'us comercial d'injectors unitaris en els EE. UU. Va començar a principis de la década de 1930 en motors Winton que alimentaven locomotores, embarcacions i inclús submarins de la Marina de EE. UU.[2] En 1934 Arthur Fielden va obtindre la palesa nortamericana No. 1.981.913[3] en el disseny d'injector unitari[4] utilisat posteriorment per als motors dièsel de carrera General Motors. La majoria dels motors dièsel de tamany mijà usaven una sola bomba i injectors separats, pero alguns fabricants, com Detroit Dièsel[5] i Electro-Motive Dièsel, es varen fer famosos per recolzar l'us dels injectors unitaris, en els que la bomba d'alta pressió està continguda dins de l'injector. La presentació de E.W. Kettering en 1951 sobre ASME entra en detalls sobre el desenroll del modern injector unitari. També Cummins PT (pressió-temps) és una forma d'injecció unitària a on els injectors de combustible estan en un raïl comú alimentat per una bomba de baixa pressió i els injectors són accionados per un tercer lòbul en l'arbre de levas. La pressió determina la cantitat de combustible que reben els injectors i el temps ho determina la cambra.
En 1994, Robert Bosch GmbH va suministrar el primer injector d'unitat electrònica per a vehículs comercials, i atres fabricants pronte ho varen seguir. En 1995, Electro-Motive Dièsel va convertir els seus motors dièsel 710 en injecció electrònica de combustible utilisant un injector unitari.
Hui en dia, els principals fabricants inclouen a Robert Bosch GmbH, CAT, Cummins, Delphi, Detroit Dièsel, Electro-Motive Dièsel.[6][7][8][9][10]
Disseny i tecnologia
[editar | editar còdic]El disseny de l'injector unitari elimina la necessitat de canonades de combustible d'alta pressió i, en això, les seues falles associades, ademés de permetre que es produïxca una pressió d'injecció molt major. El sistema d'injector de l'unitat permet un control precís de la sincronisació i el control de la cantitat de combustible, com en el sistema common rail.[11]
L'injector unitari està instalat en la culata del motor, a on el combustible se suministra a través de conductes integrals mecanisats directament en la culata. Cada injector té el seu propi element de bombeig, i en el cas del control electrònic, també una vàlvula de solenoide de combustible. El sistema de combustible està dividit en el sistema de suministrament de combustible de baixa pressió (<500 kPa) i el sistema d'injecció d'alta pressió (<2000 bar).[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «History of fuel injection» (PDF). www.disa.it. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2011. Consultat el 28 de novembre de 2009.
- ↑ «The Winton 201A Dièsel Engine». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2009. Consultat el 28 de novembre de 2009.
- ↑ «United States Patent 1981913». Consultat el 28 de novembre de 2009.
- ↑ «A. Fielden Fuel Pump» (PDF). Consultat el 28 de novembre de 2009.
- ↑ Dièsel Engines and Fuel System. ISBN 1-56091-542-0.
- ↑ «HEUI Fuel Systems» (PDF). Cat.com. Caterpillar Inc.. Consultat el 4 de novembre de 2009.
- ↑ «Fuel Systems - High Pressure Injection (HPI) Systems». Cummins.com. Cummins Inc.. Consultat el 29 d'abril de 2015.
- ↑ «Injection Systems and Components - Delphi E1 Dièsel Electronic Unit Injector». Delphi.com. Delphi Automotive LLP. - Manufacturer Products : Commercial Vehicle Industry. Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2009. Consultat el 4 de novembre de 2009.
- ↑ «Injection Systems and Components - Delphi E3 Dièsel Electronic Unit Injector». Delphi.com. Delphi Automotive LLP. - Manufacturer Products : Commercial Vehicle Industry. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2016. Consultat el 4 de novembre de 2009.
- ↑ «Dens targets French, US automakers». Europe.autonews.com. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ «Pumpe Düse Einspritzung (PDE - UIS)» (en alemà). kfztech.de. Consultat el 15 de setembre de 2009.
- ↑ «The efficient pump injector unit». BoschAutoParts.co.uk. Robert Bosch GmbH - Automotive. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2009. Consultat el 30 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inyector unitario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.