Inhibició recíproca
Inhibició recíproca és el concepte utilisat en fisiologia i també en psicologia, dins de la teràpia cognitiu conductual, referit al fenomen de complementarietat "tensió-distensió" simultànea que ocorre entre dos components fisiològics o dos reaccions sicològiques. En psicologia, l'idea bàsica és que la resposta d'ansietat pot ser rivalizada i inhibida per una nova resposta antagónica, sent la relaixació la més usada.
Perspectiva fisiològica
Quan un múscul es contrau envia una resposta inhibitòria a la seua antagonista, en l'objecte de mantindre el joc normal de l'articulació. Quan es contrau, per eixemple, el múscul bíceps del braç, es relaixa o inhibix el tríceps com a múscul opost. Es tracta d'un mecanisme protector.
Inervación recíproca
És la contracció i relaixació simultànea dels músculs oposts, en fisiologia, és arreplegada, com inervación recíproca, per Charles Scott Sherrington en la seua coneguda llei, que indica que quan es contrau un múscul com a resultat d'una acció nerviosa, el seu múscul o músculs antagonistas reben una senyal simultànea que els inhibix.
Sherrington va rebre el premi Nobel per mostrar que els reflexos requerixen activació integrada i va demostrar l'inervaació recíproca dels músculs (Llei de Sherrington).
Primera llei. Incidix que quan un múscul rep un estiramiento màxim, sofrirà una forta intensitat en la seua vora com a efecte reflectixc, suponent una contracció màxima, que ocorre en major potència que en condicions de treball normal.
Segona llei. Quan un múscul agonista (protagoniste) de moviment que s'està eixecutant es contrau per inervaació inversa i successiva, el múscul antagonista es relaixara al màxim, mentres este es prepara per a efectuar una contracció més efectiva.
Efectes de la contracció simultànea és la cridada tirada muscular
L'inhibició recíproca pot causar una reacció de rebot si la contracció dels músculs oposts es realisa al mateix temps. Concretament, es pot provocar un esgarre en el múscul, si es produïx contracció simultànea en els dos grups de músculs oposts, puix se supon que deuen contraure's i relaixar-se.
Estirar l'inhibició recíproca
Este método supon l'aplicació de tensió a un grup de músculs oposts. És una tècnica que s'ampra per a reduir l'aparició de rampes musculars i poder millorar la flexibilitat global, freqüentment practicada per deportistes, atletes i persones que participen en programes d'entrenament en alta intensitat física. Si es fa allargament d'un múscul que es troba en una posició relaixada, a diferència d'una posició contreta, resulta una tècnica més eficaç.
Perspectiva sicològica
En psicologia, la inhibició recíproca és un método utilisat en la teràpia de comportament que consistix en deprendre una resposta adequada a un estímul que provoca una resposta no desijada, aplicant-li una resposta incompatible, com és la relaixació. Per eixemple, quan una persona experimenta un atac de pànic, es practica la relaixació, en eixercicis de respiració profunda, fent que este estat siga incompatible en l'ansietat.
Wolpe: Inhibició recíproca i desensibilizaació sistemàtica
Va ser el sicòlec Joseph Wolpe qui va escomençar a utilisar la tècnica d'inhibició recíproca, despuix d'eixercir en l'eixèrcit surafricà com a oficial mèdic, en comprovar que fracassava en curar la neurosis de guerra dels soldats per mig de la teràpia psicoanalítica. Va ser una tècnica que va derivar en la desensibilizaació sistemàtica.[1]
En la relaixació muscular progressiva de Jacobson o alguna atra, es presenta l'estímul ansiógeno de forma paulatina, de tal manera que el pacient vaja deprenent a relaixar-se davant l'estímul que provoca ansietat o situació temuda. Açò dona lloc a la tècnica de desensibilisació sistemàtica. El terapeuta presenta, per lo tant, una jerarquia d'estímuls estresantes, a través d'imàgens visuals, que evoquen la situació ansiosa, be com a exposició imaginada, be com a realitat virtual, be, directament, en viu, fins a conseguir la seua superació.
Explicació psicofisológica
Els canvis per la relaixació sembla que estan mediats per la seua influència en l'equilibri dels dos tipos de el SNA: el sistema simpàtic (funcions d'alerta, especialment en l'estrés, temperatura, ritme cardíac, respiratori, circulació de la sanc), i el parasimpático que regula funcions de reparació, aforro d'energia i repòs. Alguns dels efectes de la relaixació es relacionen en la regulació del sistema circulatori,[2] disminuint la pressió arterial parcial d'O2 i aumenta la de CO2, s'incrementa serotonina, disminuïx adrenalina i noradrenalina, aixina mateix, decreix el colesterol i àcit grassos en plasma.[3] L'entrenament en relaixació en dònes embarassades fa que els disminuïxca progressivament la cantitat de cortisol, que és lliberat en resposta a l'estrés i actua per a restablir l'homeostasis, si be la secreció prolongada de cortisol pot ser deguda a estrés crònic.[4]
Referències
- ↑ Wolpe, Joseph i Lazarus, Arnold (1966). Behavior Therapy Techniques., Oxford: Pergamon Press.
- ↑ Borge, M. J. N.. «Tema 9. Regulació de l'aparat circulatori» (en espanyol). http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salut/fisiologia-humana-2011-. OCW Universitat de Cantàbria. Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2016. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ Aránzazu Ibáñez. «Els beneficis de l'entrenament en relaixació sobre la salut i l'equilibri mental.» (en espanyol). Cervell Adolescent. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ «Effects of relaxation on psychobiological wellbeing during pregnancy: A randomized controlled trial.».Psychoneuroendocrinology.doi:10.1016/j.psyneuen.2010.03.00.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inhibición recíproca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.