Inga vera subsp. vera
Inga vera subsp. vora és una subespècie de Inga vera cridat comunament cuajiniquil, cuijinicuil, cuinicuil o paterna (nahuatlisme de cuauhicxinecuilli, "arbre de peu torçut")[1] o guamo, és una espècie leguminosa l'aspecte de la qual s'assembla a una mimosa. Li la cultiva per les seues grans llavors cobertes de polpa blanca, aterciopelada i comestible. És originària de Centreamèrica, Colòmbia, Mèxic, Veneçuela, i s'ha estés a atres països de Sudamèrica.
Descripció
Arbre
Arbre de 4 a 15 m d'altura, 1 a 6 dm de diàmetro. Copa redonejada, umbelada. Tronc recte, cilíndric, lenticelado. Corfa exterior castanya, l'interna és rojosa o rosada. Ramitas terminals ferrugíneas, pubescentes, en lenticelas blanques. Fulles paripinnadas, alternes, 5 a 9 parells de folíols de 3-17 cm x 2-4 cm, oposts en el raquis, els basals molt menuts, oblongos o elíptics, àpiç acuminado, màrgens sancers, base redonejada. Estípulas caduques. Pecíols de 0,3-2 cm de llarc, alados; raquis alado. Posseïx glàndules interfoliolares, sésiles, forma de gorc. Totes les parts jóvens de la sp. tenen pèls ferrugíneos. Inflorescències en mechons: flors blanques.
Frut
Frut llegum (baïna), cilíndrica, de 8-37 cm de llarc, verdosas o groguenques en madurar, dins les llavors van recobertes de polpa blanca i fibrosa similar al cotó la qual es generalment es pot consumir en diferents formes de llepolies o gelat i posseïx un sabor similar a la vainilla i despuix les llavors de color vert de 4 - 5 cm posteriorment es poden aprofitar, en El Salvador existix una recepta per a menjar-les.
Llavors
En El Salvador, conten en una recepta per a poder menjar les llavors d'este frut, pero du un procés de preparació, la recepta és originària de les poblacions indígenes lenques d'este país ya que el procediment comporta a que al final de la preparació les llavors puguen ser comestibles.[2]
Recepta

- Llavors de iga o paternes (deuen anar sanceres i ben llavades)
- Calç o cendra
- Abundant aigua
- Ix i llima
Procediment
Esta és una recepta molt senzilla, les instruccions per a còure les llavors és hervir les llavors en cendra o calç fins que estiguen blanes usar cendra preferiblement. Una volta que estiguen blanes, es llaven be en abundant aigua i se servixen en sal, alhuashte, llima al gust i si agrada se li pot agregar salsa picante al gust.
Taxonomia
Inga spuria va ser descrita per Humb. & Bonpl. ex Willd. i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1011. 1806.[3]
- [1]
- Feuilleea spuria (Willd.) Kuntze
- Feuilleea xalapensis (Benth.) Kuntze
- Inga berteriana DC.
- Inga donnell-smithii Pittier1
- Inga fissicalyx Pittier
- Inga mociniana G.Don
- Inga xalapensis Benth.
- Mimosa spuria (Willd.) Poir.
- Biche, bise, coralillo, juaquinicuil, cuijinicuil, cuajiniquil, guajuinicuil, cuje, cujín, Carnicuile(zona de la costa chica de Guerrero), chalahuite, chalum, chelele, guamo, guamo arroyero, guamo bejuco, guamo beco, guamo clavellín, guamo de pedra, guatope, ingá, jinicuil, paterna, pecespilo, pepetillo, pepeto, cuinicuil, quijinicuil, timbre, zacua, caspirol, guasamando
Referències
- ↑ Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionari del náhuatl en l'espanyol de Mèxic, UNAM-GDF, Mèxic, p. 59.
- ↑ «Recepta de llavors: Llavors preparades de paterna El Salvador» (en es). www.recetassalvadorenas.com. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ «Inga spuria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de febrer de 2014.
Bibliografia
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (3 ene 2008)
Enllaços externs
- Trade Winds Fruit - Pacay, en images
- [2]
- En el Arboretum, per: Alfredo Chiri, Pacay
- Enllaç del govern peruà
- Vídeo de Inga spuria
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inga vera subsp. vera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.