Influenza A virus subtype H1N1

influenza virus A subtipo H1N1 (Influenza A virus subtype H1N1)

El influenza virus A subtipo H1N1, més conegut com A H1N1 humana, és una espècie de influenzavirus tipo A del virus de la grip, pertanyent a la família dels Orthomyxoviridae.

L'H1N1 ha mutado en diversos subtipos que inclouen la grip espanyola (la de major fatalitat en els humans pero ya extinta), la grip porcina, la grip aviar i la grip vacuna. El cep manté la seua circulació despuix d'haver segut reintroducida per la població humana en els anys 1970 (Grip russa de 1977).

Els virus de influenza porcina són comunament del subtipo H1N1 encara que també circulen uns atres (H1N2, H3N1, H3N2). Els porcs també poden infectar-se en virus de influenza aviar, en virus de influenza humana estacional, aixina com en virus de influenza porcina. Es creu que el virus porcí H3N2 va ser la malaltia més simple i que va ser introduït originalment als porcs pels humans. Algunes voltes els porcs poden ser infectats en més d'un tipo de virus al mateix temps, i açò pot ocasionar que els gens d'estos virus es mesclen. Açò pot donar com resultat un virus de influenza que conté gens de vàries fonts. Encara que els virus de influenza porcina normalment són específics d'eixa espècie i solament infecten porcs, en algunes ocasions conseguixen passar la barrera ínter-espècie i causar malaltia en humans.

Quan es va comparar el virus de 1918 en l'actual, el virólogo nortamericà Jeffery Taubenberger va descobrir que únicament va haver alteracions en entre 25 a 30 aminoàcits dels 4400 que componen el virus. Estos llaugers canvis poden convertir al virus en una malaltia que es pot transmetre de persona a persona.

Actualment, existixen algunes mutacions del virus H1N1 en la vida comuna i selvada, causant a lo manco la mitat d'infeccions de grip ocorregudes durant l'any 2006.

Des de mediats de març de 2009, a lo manco 900 casos mortals han ocorregut en tota Europa i Amèrica per la pandèmia d'un cep nou d'H1N1, a lo manco atres 1000 morts en Mèxic encara no estan oficialment confirmades com a casos de influenza H1N1, en l'any 2013 i 2014 el govern de Mèxic va donar la notícia dels nous casos d'este cep del virus. També en l'any 2016, es varen detectar casos de influenza H1N1 en Mèxic. La situació al 14 de juny del 2009 registrada per la OMS és de 29 669 casos confirmats de grip provocada pel nou cep del virus H1N1 i centenars de casos mortals en total a nivell mundial. Fent un seguiment diari de les últimes senyes publicades per la OMS, el número de pacients declarats es dobla cada dia en distints països.

Nomenclatura

Els Influenzavirus tipo A estan categorizados d'acort en les dos proteïnas que es troben en la superfície del virus: hemaglutinina (H) i neuraminidasa (N). Tots els virus de influenza contenen hemaglutinina i neuraminidasa, pero l'estructura de les proteïnes diferix de cep a cep per una ràpida mutació genètica en el genoma viral.

Els ceps del virus Influenza A tenen assignades una nomenclatura basada en l'estructura "H-Número" i "N-Número" segons quines variants d'estes dos proteïnes contenen. Hi ha 16 subtipos "H" i 9 subtipos "N" coneguts en aus, pero solament 3 "H" i 2 "N" es troben per lo general en humans.

Fisiopatologia

Vore també: Patogènia del virus influenza

Els virus de influenza s'enllacen per mig d'hemaglutinina en residus de sucres d'àcit siálico en les superfícies de les cèlules epiteliales; típicament en el nas, gola i pulmons de mamífers o en el intestí de les aus.

Sintomatologia

En la majoria dels casos, l'infecció pel subtipo H1N1 es manifesta de forma similar i en síntomes clàssics a qualsevol atre cas d'infecció per grip comuna (influenza de tipo A), com a aument de secreció nassal, tós, dolor, febra alta (major a 38 °C), malestar general, pèrdua de la gana, dolor en els músculs, dolor en les articulacions, bossadas, diarrea i, en casos de mala evolució, desorientación i pèrdua de la consciència. La diferència radica que el subtipo H1N1 és capaç d'expressar-se ocasionalment de modo mortífero, encara que dits casos són estadísticament regulars (rondant el 0,45 % aproximadament del total d'afectats).

Sempre existirà un subgrup de persones en que l'infecció pel subtipo H1N1 es manifesta més agresivamente (per un sistema inmunitario suprimit) i en el que s'aplega a contraure neumonia.

Existixen numerosos casos reportats de encefalomielitis miálgica aguda disseminada (ADEM) relacionats directament en l'H1N1.(https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20934122/) (https://www.besjournal.com/fileswyxyhjkx/journal/article/swyxyhjkx/2010/4/pdf/bes201004012.pdf)

Grups de població més vulnerables

Entre els grups poblacionals més vulnerables a la influenza tipo A subtipo H1N1 es troben:

• En general, persones en els extrems d'edat com a chiquets entre 6 mesos a 4 anys i majors de 65 anys.
• Pacients en afeccions cròniques dels sistemes pulmonar i cardiovascular.
• Pacients en malalties metabòliques i insuficiència renal.
• Chiquets o adolescents que estan baix teràpia prolongada en àcit acetilsalicílico (aspirina).
• Pacients en inmunodeficiencia o baix tractament inmunosupresor.
• Embarassades que estiguen cursant el seu 2º - 3º trimestre de gestació.
• Chiquets en estat de risc com naixcuts prematurs, especialment aquells en pes menor a 1500 grams.

Prevenció

Per a previndre esta grip s'han recomanat vàries mides:

• Evitar el contacte directe en les persones malaltes o que tinguen febra i tós.
• Llavar-se les mans en aigua tébea i sabó entre 10 i 20 segons de manera freqüent. Llavar-se també entre els dits, i per últim el pols o la nina.
• Com a alternativa, pot usar alcohol en gel o líquit per a desinfectar.
• Tractar de no tocar-se la boca, nas i ulls.
• Tapar-se la boca i el nas en estornudar o toser en un mocador descartable, o si no tinguera, en el plec del colze.
• Usar mascarillas o tapabocas, recordant que tenen un determinat temps d'us.

Tractament

Es dispon de tractaments per a la grip antivirales com oseltamivir i zanamivir, utilisats en aquells pacients en factors de risc de complicacions. Estos medicaments reduïxen la capacitat de multiplicació del virus, aliviant els síntomes.

Els antibiòtics estan indicats com a tractament per a la grip solament en cas de produir-se complicacions per infeccions bacterianes.

Al no existir possibilitats directes d'actuació sobre el virus o els mecanismes de transmissió, la mida de #profilaxis de la grip és la vacunació. Actualment es dispon de vacunes inactivadas utilisades habitualment en tot lo món i vacunes atenuades que encara estan en fase experimental. Les vacunes inactivadas que circulen en l'actualitat corresponen a tres tipos antigénicos principals de virus de la grip: els A (H1N1), A (H3N2) i B.

Proves de Diagnòstic

Directes:

• Cultiu (gold standard)
• Ràpits (detecció de AG virals)
  • ELISA
  • IF
  • IC
• Detenció d'àcits nucleicos
  • PCR
  • RT-PCR

Indirectes:

• Serología

Vore també

• Grip.
• Grip porcina.
• Grip asiàtica (1957).
• Grip espanyola (1918).
• Grip d'Hong Kong (1968-1969).
• Grip russa de 1977

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Influenzavirus A subtipo H1N1.
• H1N1 Influenza Center - New England Journal of Medicine
• Centres per al Control i la Prevenció de Malalties: Influenza porcina (grip porcina)
• Enciclopèdia Mèdica Medline Plus: Grip porcina
• La Coalició d'Immunisació de Califòrnia: Grip H1N1 (Grip porcina)
• La Coalició d'Immunisació de Califòrnia: Preguntes freqüents sobre l'H1N1 (Grip porcina)
• Centre de Recursos Bioinformáticos Influenza Research Database – Base de senyes en detalls i seqüències del genoma de virus influenza
• Organisació Mundial de la Salut (OMS): Grip porcina
• "L'indústria porcícola és l'orige del grip A H1N1" - Universitat Andina Simón Bolívar
• Web Oficial del Ministeri de Sanitat d'Espanya
• [1]ADEM.
• [2]ADEM.