Incendi de Persépolis
La destrucció de la ciutat persa de Persépolis va ser un fet controvertit en la vida d'Alejandro Magne. Considerant la calitat de ciutat oberta a l'eixèrcit macedónico (que s'aproximava des de Susa), no existien motius reals per a un acte de barbàrie que fins al moment excedia el comportament de la força expedicionaria helena. Els motius i els personages involucrats varen quedar envolts en una controvèrsia que alguns cronistes varen narrar i uns atres varen intentar deliberadament ocultar.
Antecedents
[editar | editar còdic]Els pretexts de l'expedició contra els perses
[editar | editar còdic]El talent polític d'Alejandro s'observa clarament en la creació de l'aliança de pobles grecs, els qui susceptibles a l'or persa, contínuament guerreaban entre ells en el consabido efecte de desgast que provocava en les seues forces.[1]
Durant anys, quan emergia una polis hegemònica els sátrapa perses deixaven de recolzar financerament per a buscar i començar a solucionar un nou oponent grec. Aixina es varen succeir les hegemonia d'Atenes, Esparta i Tebas, de tal forma que cap polis grega podia ser una amenaça per al Imperi persa. La conformació de l'aliança helena que va portar a terme l'invasió i derrota de l'Imperi persa es va basar no solament en la força sino també en la conformació d'un entramat ideològic que actuara com unificador de les distintes poblacions gregues (atenienses, tesalios, focidios, macedonios, etc.) per a conseguir la consecució d'un objectiu comú: la destrucció de l'Imperi persa.
Els historiadors han senyalat que entre els pretexts de l'expedició d'Alejandro es trobaria la pretensió de lliberar als grecs que vivien en Àsia de l'opressió dels perses,[2] aixina com efectuar una venjança per l'invasió i usurpació de les terres i temples grecs, en especial l'incendi i destrucció d'Atenes ocorregut durant les guerres mèdiques al mando de Mardonio baix el regnat de Jerjes I.[3][4]
A la seua volta, estos pretexts fixaven nous potencials conflictes, ya que complida la venjança, no existia motiu suficient per a continuar la campanya expedicionaria. Alejandro segurament tindria ya en ment el potencial conflicte polític en ciernes, una volta que obertament l'expedició militar, en principi punitiva, es convertira en obertament conquistadora d'Àsia.[5]
Aproximació a Persépolis
[editar | editar còdic]Una volta efectuada l'entrada d'Alejandro Magne en Susa, la capital política de l'Imperi aqueménida, la caiguda de l'atra gran ciutat de Pèrsia era qüestió de temps. Alejandro no continuaria perseguint a Darío III adinsant-se en la Pèrsia profunda fins a assegurar la seua retaguàrdia i els flancs del seu eixèrcit al mateix temps que l'estació climàtica li permetera trobar recaptes prop de la ciutat d'Ecbatana, l'actual Hamadán.[6]
Incursionando en el territori persa, l'eixèrcit d'Alejandro ya no era un eixèrcit liberador de pobles oprimits, tot lo contrari, eren forces que ocupaven un territori totalment hostil a on la resistència era molt provable.
A mitan del més de decembre de l'any 331 a. C., Alejandro va partir junt en el seu eixèrcit de la ciutat de Susa i es va dirigir a Persépolis. A l'eixida de Susa, l'eixèrcit helé es va trobar en pobles nómades que habitaven les zones montanyoses de Pèrsia. Despuix de vàries escaramuzas, Alejandro, junt en l'ajuda de la regna-mare Sisigambis, va alcançar un acort en els habitants, de tal forma que estos últims varen permanéixer en les seues terres a canvi de recaptes.
Alejandro va dividir les seues forces per a alcançar la ciutat de Persépolis. Parmenión va alvançar en les tropes pesades i el bagage de l'eixèrcit macedónico[7] cap al surest a través de l'actual Kazerun en direcció a Persépolis. Alejandro, junt en la cavalleria i infanteria, es va dirigir directament a la ciutat de Persépolis pel camí més curt pero al mateix temps més difícil, ya que tenia que travessar una cordonera montanyosa. En este plantejament, l'intenció d'Alejandro era enfrontar qualsevol resistència existent en tropes llaugeres en combats breus en lloc de batalles campals. D'esta forma, el gros de l'eixèrcit que estava en Parmenión no sofriria un desgast.[6]
En el seu camí, Alejandro va aplegar fins a les cridades Portes Perses, una barrera montanyosa a la que s'aplegava a través d'un desfiladero. Els perses havien fortificado este pas per mig d'un mur i varen combatre als macedonios. Estos inicialment varen sofrir moltes baixes, pero posteriorment varen conseguir véncer en la denominada batalla de les Portes Perses.[8]
A principis del més de giner de l'any 330 a. C., la capital ritual de l'Imperi persa havia caigut en mans de l'eixèrcit macedónico. Alejandro Magne feya la seua entrada en la ciutat.
Persépolis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Persépolis.
Se situava en un terrat artificial de casi vint metros d'altura, ubicada entre les montanyes de la Misericòrdia i el riu Araxes. Era el centre ceremonial del Imperi aqueménida. Va ser una monumental obra d'arquitectura i ingenieria, sobre un terrat excavat al peu d'una cordonera montanyosa. L'objecte del seu disseny va ser glorificar la grandea dels reis perses.
Tenia dos salons d'audiències, un saló per al tesor real, un palau destinat al rei i els seus concubinas i també salons per a la guàrdia real. Els murs dels edificis s'alçaven a més de vint metros d'altura, construïts en rajola. A la seua volta, els sostres eren de fusta de cedre sostinguts per innumerables columnes de base de marbre o granit. Estes columnes terminaven en capitells en imàgens de bous alados. Innumerables escales conectaven a les distintes dependències entre sí.
Una volta a l'any, Persépolis era l'escenari per a una gran ocasió real: quan tots els enviats dels distints confines de l'Imperi persa aplegaven per a oferir els regals al rei de reis en el Festival dels Tributs.
En l'actualitat es té una idea de com era tal festivitat gràcies als relleus dels murs supervivents. En dites imàgens apareixen la Guàrdia d'Immortals alineats en fila, en les seues llances en peu, els nobles medos i perses caminant per les escales, alguns portant regals i flors a modo d'ofrena; mentres els distints embaixadors dels països somesos vestits en els seus trages tradicionals es troben esperant postrar-se en el saló d'un centenar de columnes davant el rei persa. Durant casi doscents anys esta festivitat anual va ser realisada ininterrompudament en Persépolis, el centre ceremonial de l'Imperi.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Robin Lane Fox, Alejandro Magne. Conquistador del món, Barcelona: Penya-segat (2007, original de 1973), ISBN 978-84-96834-25-5.
- ↑ Antonio Guzmán Guerra, Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne, llibres I-III, pp. 298-299, nota complementària 357, Madrit: Gredos (1982), ISBN 84-249-0266-1.
- ↑ Plutarco, Vida d'Alejandro 38.
- ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne III,18,12.
- ↑ Robin L. Fox, obra cit., capítuls XVII i XVIII.
- ↑ 6,0 6,1 Robin Lane Fox, obra cit, capítul XVII.
- ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne III,18,1.
- ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne III,18,2-9.
- ↑ Robin L. Fox, obra cit., capítul XVIII.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incendio de Persépolis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.