Imperi portugués en l'archipèlec indonesi
Els portuguesos varen ser els primers europeus en establir una presència colonial en l'archipèlec indonesi. El seu interés en dominar la font de les espècies que sustentava el lucratiu comerç d'espècies al començament del XVI, junt en esforços misionero per part de les órdens catòliques, varen donar com resultat l'establiment de llocs comercials i forts, deixant arrere un element cultural portugués que subsistix encara en l'Indonèsia moderna.
Establiment
Els europeus estaven fent alvanços tecnològics al començament del XVI. La recent descoberta experiència portuguesa en navegació, construcció de navío i armament els va permetre llançar audaces expedicions d'exploració i expansió. Començant en les primeres expedicions exploratòries enviades des de la recent conquistada Malaca en 1512, els portuguesos varen ser els primers europeus en aplegar a les Índies Orientals i varen buscar el control de les fonts de valioses espècies,[1] aixina com estendre els seus esforços misionero catòlics. Els seus intents inicials d'establir una coalició i un tractat de pau en 1522 en el Regne de la Sonda en Java occidental [2] no varen ser fructífers a raïl d'hostilitats entre els regnes indígenes en l'illa. Els portuguesos varen dirigir la seua atenció a l'est cap a les illes Molucas, que estaven controlades per un variat conjunt de principats i regnes que ocasionalment estaven en guerra entre sí pero mantenien un comerç interinsular i internacional important. A través tant de conquistes militars com d'aliances en governants locals, els portuguesos varen establir llocs comercials, forts i missions en Célebes Septentrional i en les Illes de les Espècies (Molucas), incloent les illes de Ternate, Ambon i Solor.
En tot, l'apogeu de les activitats misionero portugueses va aplegar en la segona mitat del XVI, una volta que el ritme de les seues conquista militars en l'archipèlec es va detindre i el seu interés en Àsia Oriental es moguera cap a l'Índia portuguesa, Ceilan portugués, Japó, Macau portugués i China. Aixina mateix, el sucre en Brasil i el comerç atlàntic d'esclaus, varen distraure encara més els seus esforços en les Índies Orientals. Ademés, els primers europeus en aplegar a Célebes Septentrional varen ser els portuguesos. Francisco Javier va recolzar i va visitar la missió portuguesa en Tolo en Halmahera, la primera missió catòlica en les Molucas. Esta missió va tindre inici en 1534 quan alguns caps de Morotai varen aplegar a l'illa de Ternate demanant ser batejats, i després Simão Vaz, vicari de Ternate, es va dirigir a Tolo a fundar la missió. La missió va ser font de conflicte entre espanyols, portuguesos i Ternate. Simão Vaz va ser assessinat després en Sao.[3][4]
Decliu i llegat
La presència portuguesa en les Índies Orientals es va reduir a les illes de Solor, Flores i Timor-Leste (vejau Timor-Leste portugués), junt en una comunitat chicoteta en el barri de Kampung Tugu en Jakarta,[5] despuix d'una derrota en 1575 en Ternate a mans dels natius ternateanos, aixina com les conquistes neerlandeses en Ambon, al nort, el nort de les Molucas i les illes de Banda, aixina com un fracàs general en controlar de manera sostinguda el comerç en la regió.[6] En comparació a l'ambició original portuguesa de controlar el comerç asiàtic, les influències portugueses en la cultura indonèsia moderna són menors: les romàntiques balades en guitarra keroncong, algunes paraules indonèsies i alguns llinages en Indonèsia oriental, tals com dona Costa, Dias, de Fretes o Gonsalves. Els impactes més significatius de la presència portuguesa es varen vore en l'interrupció i la desorganisació de la ret comercial, com a resultat principalment de la seua conquista de la Malaca portuguesa i les primeres implantacions importants del cristianisme en Indonèsia, en el poble Kristang (mestizos portuguesos-indonesis). Les comunitats cristianes en Indonèsia oriental seguixen existint i han contribuït a un sentit d'interés compartit en els europeus, en particular entre els amboneses.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Ricklefs, M. C (1969). A History of Modern Indonèsia Since c. 1300, second edition, London: MacMillan, pp. 22–24. ISBN 0-333-57689-6.
- ↑ (1999) Sumber-sumber asli sejarah Jakarta, Jilid I: Dokumen-dokumen sejarah Jakarta sampai dengan akhir abad ke-16, Cipta Loka Caraka.;Zahorka, Herwig (2007). The Sunda Kingdoms of West Java, From Tarumanagara to Pakuan Pajajaran with Royal Center of Bogor, Over 1000 Years of Prosperity and Glory, Yayasan Cipta Loka Caraka.
- ↑ Vaz, Simon. Halmahera donen Raja Ampat sebagai kesatuan majemuk: studi-studi terhadap, pp. 279.
- ↑ Francis Xavier; His Life, His Claves: Indonèsia and Índia, 1545-1549, Xaviers mission, pp. 179.
- ↑ «A comunidade de Tugu» (en pt). Institut Camõés. Consultat el 2023-08-25.
- ↑ (1996) Miller (ed.). To The Spice Islands and Beyond: Travels in Eastern Indonèsia, New York: Oxford University Press, pp. xv. ISBN 967-65-3099-9.
- ↑ Ricklefs (1991), pp. 22 to 26
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imperio portugués en el archipiélago indonesio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.