Imperi del Gran Fulo
El Imperi del Gran Fulo o Imperi Futa Bou, també conegut com a Regne de Denanke o Regne Denianke, va anar un regne pulaar preislámico de Senegal en Àfrica occidental que va dominar la regió de Futa Bou, format com a resultat del decliu dels imperis de Mali i Wolof. La seua població va dominar als seus veïns per mig de l'ús de cavalleria i va lluitar contra els imperis de Mali, Songhai i Wolof. Va deixar d'existir en 1776 per l'alçament islàmic.
Història
A finals del XV. El poble fulbe, que vivia en la regió de Futa Yallon, dirigit pel mansi Tengella, es va traslladar al noroest fins al riu Gàmbia. Ací va conseguir assentar les bases de l'estat. Despuix va lluitar contra l'Imperi Songhai per herència Imperi de Mali, pero va ser derrotat en 1512.
En els anys següents, els Fulbe es varen establir en el replanell de Futa Bou, d'a on l'estat Fulbe va obtindre el seu nom. En els anys següents va lluitar en èxit contra l'Imperi Wolof. No obstant, nous intents de suprimir l'Imperi Songhai varen terminar en una atra derrota. En 1590, es va brindar ajuda a les tropes del Sultà de Marroc Ahmad I, que varen marchar prop de les terres de Futa Bou en una campanya contra l'Imperi Songhai.
En 1600 es va establir la supremacia de l'estat de Baal, lo que va expandir l'influència de l'imperi en l'Oceà Atlàntic. Com a resultat, les terres a lo llarc del riu Senegal varen quedar subordinades als Futa Bou.
A mitan del XVII, en el nort, es forma l'estat de Zuya, encapçalat per l'iman Abu Bakr Nasir ad-Din, que declara la yihad als governants de Futa Bou. En la década de 1670, els governants de Baal també varen tindre que frenar els intents de derrocar a Futa Bou.
De principis del XVIII com a conseqüència de les contradiccions internes comença el carpiment de l'imperi. Els emirats veïns de Tears i Brackne (en el noroest) es varen aprofitar d'açò i varen llançar atacs devastadors. Al mateix temps, Baal va obtindre l'independència, i en la década de 1720 es va formar un Imanato de Futa Yallon independent en el sur de l'imperi. Des de llavors, el pes en la regió de l'imperi ha disminuït notablement.
En 1769, el predicador islàmic Suleiman Baal va alçar un alçament de súbdits musulmans contra la dinastia governant Denianke, que professava l'animisme. En 1770 va escomençar la guerra contra l'Emirat de Brackne.
Com a resultat de la derrota del satigi (emperador) en 1776, la dinastia Denianke va ser derrocada. Baal va anunciar la formació de l'Imanato de Futa Bou, entregant el poder a l'Ànima Abdul-Qadir Kane.
Economia
La base era l'agricultura. També es varen desenrollar la ganaderia i la peixca. Per la seua ventajosa ubicació geogràfica, el comerç d'intermediació va tindre un impacte significatiu. Un component important va ser el comerç d'esclaus, especialment en l'arribada de portuguesos, holandesos i francesos.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Oliver, Roland (1975). The Cambridge History of Africa Volume 3 c. 1050 - c. 1600, Cambridge: Cambridge University Press, p. 811. ISBN 0-521-20981-1.
- Thornton, John (1998). Africa and Africans in the Making of the Atlantic World, 1400-1800 (Second Edition), Cambridge: Cambridge University Press, p. 340 Pages. ISBN 0-521-62724-9.
- Thornton, John K. (1999). Warfare in Atlantic Africa 1500-1800, London and New York: Routledge. ISBN 1-85728-393-7.
- Woodson, Cater G. (2000). Carter G. Woodson: A Historical Reader, New York: Garland Publishing, Inc., p. 269. ISBN 0-8153-3270-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imperio del Gran Fulo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.