Illa dels Museus
La Illa dels Museus[1] (en alemà, Museumsinsel) és el nom de la mitat septentrional de la Spreeinsel, una illa en el riu Spree, en el centre de Berlín, Alemània (la part meridional de l'illa es diu Fischerinsel, que significa «Illa dels Peixcadors»).
Descripció
L'illa va rebre el seu nom de varis museus de renom internacional que hui ocupen la totalitat de la mitat nort de l'illa (originàriament un àrea residencial dedicada al "art i la ciència" pel rei Federico Guillermo IV de Prusia en 1841). Formades baix varis reis prusianos, les seues coleccions d'art i arqueologia varen passar a una fundació pública en 1918, la Stiftung Preußischer Kulturbesitz (Fundació del Patrimoni cultural prusiano), que manté hui les coleccions i els museus.
La coleccions prusianas varen quedar separades durant la Guerra Freda en la ciutat en el seu conjunt, pero varen anar finalment reagrupades despuix de la Reunificació alemana.
Les coleccions que es varen unir en l'Illa dels Museus per primera volta varen permetre una mirada unificada a l'art europeu des de l'Antiguetat fins al XIX, presentada en edificis que mostren l'història de museus en sí mateixos per damunt del curs d'un centenar d'anys, i és per això que tot el conjunt va ser afegit a la llista de l'Unesco de Patrimoni de la Humanitat en 1999.[2]
Ademés dels museus, en l'illa es troba la Catedral de Berlín prop del Lustgarten (Jardí del Plaure) que anteriorment va pertànyer al Berliner Stadtschloss.
Museus de l'illa
Museu Antic
- Artícul principal → Altes Museum.
El Museu Antic (Altes Museum) és el més antic dels museus. Va ser construït entre 1823 i 1830 segons els plans del arquitecte Prusiano Karl Friedrich Schinkel. Es va erigir en el costat opost del Berliner Stadtschloss (Castell de Berlín, actualment l'Humboldt Forum). Estava destinada a albergar quadros procedents dels castells de Berlín, Potsdam, Charlottenburg i de dos coleccions privades (la colecció Giustiniani i la colecció Solly). En este edifici és a on primer va posar Federico Guillermo III a l'alcanç del públic el Antikensammlung, la colecció prusiana d'antiguetats. Esta colecció és hui en part exhibida de nou en el Museu Antic.
Museu Nou
- Artícul principal → Neues Museum.
El Museu Nou (Neues Museum), localisat darrere del Museu Antic, va ser completat en 1859 d'acort en els plans de Friedrich August Stüler, un estudiant de Schinkel. Va quedar casi destruït durant la Segona Guerra Mundial (només varen quedar algunes de les parets exteriors) i en l'any 2009 es va completar la seua recuperació conservant els restants de l'antic edifici i respectant l'estructura del mateix. L'arquitecte encarregat de refer i reconstruir l'edifici va ser David Chipperfield i es varen gastar uns 292 millons d'euros. En este emplaçament s'exhibixen, com abans de la guerra, les coleccions egipcíaques i prehistòriques, entre elles el afamado bust de Nefertiti.
Galeria Nacional Antiga
- Artícul principal → Antiga Galeria Nacional de Berlín.
La Galeria Nacional Antiga (Alte Nationalgalerie) es va acabar en 1876, també d'acort als dissenys de Friedrich August Stüler, per a albergar una colecció d'art de el XIX donada pel banquer Joachim H. W. Wagener. La colecció es va ampliar notablement i hui és una de les més grans coleccions d'escultures i pintures de el XIX en Alemània. L'edifici va quedar molt danyat durant la Segona Guerra Mundial i només es va restaurar completament i es va reobrir en 2001; hui, alberga els quadros de les coleccions (mentres que les escultures estan fòra de l'illa, en la propenca Friedrichswerdersche Kirche, una iglésia neogótica dissenyada per Schinkel).
Museu Bode
- Artícul principal → Museu Bode.
En 2009 es va obrir el Kaiser-Friedrich-Museum, hui cridat el Museu Bode (Bodemuseum). Ubicat en la punta nort de l'illa i fàcilment reconeixible per la seua cúpula de marró cobrizo, el Museu Bode es va tancar en 2000 per a la reconstrucció i va ser reobert el 15 d'octubre de 2009. Alberga les coleccions d'escultura i art de la tarde-antiguetat i bizantino.
Museu de Pérgamo
- Artícul principal → Museu de Pérgamo.
L'últim dels museus és el Museu de Pérgamo (Pergamonmuseum), completat en 1930, que alberga edificis a tamany original, reconstruïts, tals com l'altar de Pérgamo, la Porta de Ishtar de Babilonia i la porta del mercat de Mileto, formats per parts preses de les excavacions originàries.
Galeria James Simon
La Galeria James Simon (James-Simon-Galerie) és un centre de visitants per a l'Illa dels Museus, localisada entre el Neues Museum i el Kupfergraben.
Galeria
-
-
-
-
L'altar de Pérgamo, en el Museu de Pérgamo. -
-
Grup de Dionisios. -
Mercat de Mileto. -
-
Vista des de la torre de televisió.
Referències
- ↑
- ↑ «Museumsinsel (Museum Island), Berlin». UNESCO Culture Sector. Consultat el 7 de giner de 2013.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa dels Museus.- Masterplan Museumsinsel Berlin (en alemà)
- [enllaç trencat] – Panorama interactiu de 360° durant el Festival de les Llums (en alemà)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de los Museos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.