Iglésia del Seminari de Belén

Erro al crear miniatura:

Iglésia del Seminari de Belén

La iglésia del seminari de Belén (

• ) és una iglésia i antiga escola en Cachoeira, Estat de Baïa, Brasil. El seminari va ser fundat en 1686 pels jesuïtes i va ser la primera escola de l'orde en Brasil fòra de la ciutat de Salvador. El seminari va ser llar de huit sacerdots i entre 100 i 140 estudiants. Els jesuïtes tenien un número igual d'esclaus d'orige africà en el seminari. El complex del seminari va quedar en ruïnes despuix de l'expulsió dels jesuïtes de Brasil en 1759. L'iglésia és l'única estructura que queda del seminari i està dedicada a Nostra Senyora de Belén. Conserva molts elements de l'arquitectura colonial portuguesa de el XVII. L'Iglésia del Seminari de Belén va ser catalogada com a estructura històrica pel Institut del Patrimoni Històric i Artístic Nacional en 2005.

Història

L'iglésia del seminari de Belén va ser l'establiment jesuïta més gran de la regió del Recôncavo (l'àrea al voltant de la baïa de Tots els Sants). Va ser fundada en 1686 pel pare Alexandre de Gusmão, un educador jesuïta portugués. El seminari va ser construït en un terreny donado per João Rodrigues Adorn, fill de Gaspar Rodrigues Adorne, fundador de Cachoeira, a al nort de la plantació de canya de sucre i el chicotet poble d'Adorn.

Gusmão va fundar l'iglésia per a educar als fills dels colon portuguesos en el Recôncavo; els estudiants d'ascendència mestiza, africana i indígena varen ser exclosos del seminari. Ademés, el seminari solament admetia estudiants de la regió del Recôncavo i de l'interior de Baïa; els estudiants de Salvador també varen ser exclosos de l'escola, tenint la seua pròpia escola en la ciutat. La família de Aragão de Menezes donó un terreny per a l'establiment, que estava ubicat prop d'un llogaret indígena. L'iglésia va ser construïda al mateix temps. Els estudiants del seminari tenien entre dotze i dèneu anys i, a diferència dels estudiants de Salvador, vivien exclusivament en el seminari i pagaven la matrícula. En canvi, els estudiants del seminari jesuïta de Salvador varen permanéixer en la seua família i varen assistir sense pagar matrícula. L'iglésia, que originalment es trobava en mig del complex del seminari, es va completar en 1701. El pare Gusmão va morir en 1709 en el seminari. Despuix de l'expulsió dels jesuïtes de Brasil en 1759 el complex va quedar en ruïnes.

Ubicació

L'Iglésia del Seminari de Belén està ubicada en mig del costat més gran d'una herba a gran escala. La regió és plana i relativament alta, en clima molt templat. Segons un inventari de 1760 realisat despuix de l'expulsió dels jesuïtes, tota la finca constava d'una gran residència de seminari, l'iglésia, les habitacions dels esclaus i un pou que abastia d'aigua dolça. Estos estaven rodejats per un fos que servia de barrera protectora.

L'iglésia és l'única estructura que queda del conjunt arquitectònic original; les residències d'esclaus, o senzala, eren de construcció d'atobó. Estos es varen degradar en el temps i varen ser demolits. L'espai que permaneix en peu en l'actualitat, dominat per l'estructura de l'iglésia, està rodejat per chicotetes cases que varen reemplaçar a les senzalas. L'iglésia i les residències que la rodegen ara es coneixen com a Població de Belén de Cachoeira.