Iglésia de la Puríssima Concepció (Segart)
La iglésia de la Puríssima Concepció (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-ca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) és el menut temple parroquial de mampostería[1][2] de la localitat valenciana de Segart, Espanya. Edificat entre 1796 i 1802, pertany a l'estil tardoclasicista. També és denominada de l'Inmaculada Concepció com aixina es descriu en la làpida commemorativa, de 38 per 51 cm, situada en la seua frontera, encara que anteriorment estava en el lateral A honor i glòria d'Inmaculada Concepció de María Santíssima es va construir este temple des de 1796 fins a 1802.
Per la pobrea de les gents de Segart que devien sufragar les despeses de construcció se'ls va concedir permís per a que pogueren treballar en les obres els dumenges i dies festius.[3] El nom de la advocación de l'iglésia va ser posada per Sant Juan de Ribera durant el temps que va ser arquebisbe de Valéncia (1569-1611).[3] Va ser elevada a Parròquia d'entrada el 28 de decembre de 1953, anteriorment va ser coadjuntora de la parròquia d'Albalat dels Tarongers.[4]
Una de les més restauracions més importants va tindre lloc en l'any 1991 quan es va substituir el vell campanar original per un nou de tres arc. En l'arc central es va situar la campana principal, d'el XVII i fosa en pesat bronze i que té com a inscripció la frase en francés Loue soit a(i) amais tres adorable sacrament de la vie. Els atres dos arcs estan completats en sengles campanes de bronze, una en nom Santa Creu en un pes aproximat de 31 kg. i l'atra Ecce Homo en un pes aproximat de 46 kg. També es varen realisar obres en la frontera principal i lateral fins a traure la pedra de la construcció inicial.
Interior del temple
[editar | editar còdic]L'edifici té una superfície de 90 m² i unes mides de 15 metros de llarc x 6 metros d'ample. És de nau única[1] en 20 columnes adossades[1] d'estil jónico. És junt a la de Benicalaf, l'eixemple més menut de temple parroquial en el Camp de Morvedre. Té capellas entre els contraforts seguint la tradició de l'estil gòtic valencià. La coberta de la volta és de mig canó[1] i està construïda sobre pilars i columnes adossades, arcs fajones i formeros de mig punt.[5] El cor està en alt sobre l'accés d'una portada senzilla[1] i sostingut per un llarc llindar[1] i torre adjunta d'un cos i arremate de mampostería al costat dret mirant des de l'Epístola.[5][1]
En l'interior hi ha un retaule major en una image de la titular de l'iglésia d'escayola decorada[1] i als costats existixen sengles hornacinas en un Sagrat Corazónde escayola decorada[1] i un Ecce Homo en quadro d'esmalt de fins d'el XVIII de 0,35 per 0,24 metros tingut per miraculós. La procedència del citat quadro podria ser del Monasteri de Sancti Spiritu en Gilet.[5][1] En les capelles laterals hi ha imàgens de Santa Teresa i Sant Crist crucificado, este últim en hornacina, i de Sant Vicente Ferrer, al costat esquerre o del Evangelio.[1] I en l'opost batisteri en pila pétrea moderna en una litografia del batisme de Crist[1] i hornacinas en imàgens de l'Inmaculada Concepció, de menor tamany, i Sant Josep abdós talles són d'el XIX, i Chiquet Jesús, també menut, sobre repisa entre dos columnes eixints.[5][1]
Cures i retors
[editar | editar còdic]- Juan Pavía
En el Quinque Libri de Petrés ix reflectit que és cura de Segart i Albalat en 1628.[3]
- Bartolomé de Castro (1794?-1802?)
El 10 d'agost de 1794 firma com a cura d'Albalat i Segart.[3]
- Mariano Bertomeu
Durant l'ocupació francesa va ser cura de Segart i Albalat.[3]
- José Pérez Iñiguez (1844?-1862?)
Va viure el procés de separació eclesiàstica entre Segart i Albalat (1844-1862).[3]
- Roc Carrera Guillem (1890-1892?)
Naixcut en Segart i doctorat en Teologia dona la seua primera missa l'1 d'abril de 1890. Té dedicada un carrer en la població.
- José Bau Burguet (1892-1904)
Actualment en procés de beatificació.[6]
Josep Martínez Ronden conte un fet miraculós de Mossén Bau:
Té dedicada un carrer en la població, antic carrer de la pujaeta. També es va instalar foto seua en ceràmica en l'exterior de la casa abadia en el text "En esta Abadia va viure 1892-1904. El Venerable Rvdo. D. Jose Bau Burguet santificando al poble de Segart en la seua vida d'oració, Mortificación, Amor a la Eucaristía i Devoció a la Verge María"
- Andrés Monzó Nogués (1939?-1951?)
Cura d'Albalat dels Tarongers i autor de varis llibres i artículs sobre l'història del terme d'Albalat i Segart.
- Enrique Gil Guillem (8 de juliol de 1961-?)[4]
- Antonio Ballester Ballester (1990-2019)
Professor en el Seminari conciliar de Valéncia, du el procés de beatificació de José Bau i durant el seu mandat com a rector de la parròquia ha realisat la rehabilitació de l'iglésia parroquial.
- José Diego Morell (2019-2021)
- Vicent Miquel Planells Jarmolich (2021-fins a l'actualitat)[7]
Archiu parroquial
[editar | editar còdic]La partida més antiga de Batisme que es conserva data de l'any 1862, la de matrimoni i defunció del mateix any. Està completa la série de llibres de Batisme des de l'any 1862 fins a 1918, abdós inclusivament. De matrimonis 1862-1918, de 1919-1930 i de 1942 en avant. De defunció 1862-1918, 1919-1930 i 1942 en avant.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 AA. VV, Inventari artístic de Valéncia i la seua província, Centre Nacional d'Informació Artística, Arqueológia i Etnologia, Madrit, 1983
- ↑ La Associació Històrica de Segart va inaugurar una exposició fotogràfica el 6 d'agost de 2002 en la finalitat de celebrar el bicentenario de la finalisació de la construcció de l'iglésia parroquial (1802-2002)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Monzó Nogués, Andrés, Crònica parroquial d'Albalat dels Taronchers, Caixa d'Aforros i Recobres de Sagunt, 1987
- ↑ 4,0 4,1 4,2 AA. VV, Guia de l'iglésia en la diòcesis de Valéncia, valència, 1963
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 AA. VV, Catalogue monumental de la província de Valéncia, Caixa d'Estalvis de Valéncia, Valéncia, 1986
- ↑ Unió Apostólica del Clero, Full informatiu dedicat a D. José Bau, nº 16, setembre de 1991
- ↑ org/noticias/nombramientos-eclesiasticos-en-la-diocesis-el-cardenal-arzobispo-de-valencia-antonio-canizares-hizo-publica-la-relacion-de-nombramientos-eclesiasticos-de-sacerdotes-como-nuevos-parrocos-vicarios-y/
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de la Puríssima Concepció (Segart).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de la Purísima Concepción (Segart)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.