Iglésia de Santa María (Peñíscola)
L'iglésia parroquial de Santa María, d'estil gòtic inicial i ampliació barroca, és un temple catòlic situat en el centre de la població de Peñíscola, en la província de Castelló, Espanya. Pertany a la diòcesis de Tortosa.
Història
Iniciada poc despuix de la conquista de la població, conserva el mur de la portada i la pròpia portada, com a exponents de la primitiva iglésia de repoblament. A mitat del XV un incendi destruïx l'iglésia, i el papa Eugenio IV, a petició de la reina María de Castella, va concedir indulgència plena als donants per a la reconstrucció de l'iglésia. I a finals del XVII es cobrixen les capelles laterals en rajoles i algeps.
Entre 1725 i 1739 el temple s'amplia i transforma, canviant la seua orientació, i construint una nova capçalera, en sacristia, i capella de la Comunió. Va dirigir les obres el mestre José Antonio Simó i varen ser finalisades el 27 de maig de 1739, mentres la capella de la Comunió es va finalisar el 7 de setembre de 1743.
En 1784 es promou la substitució dels trams antics de la nau per a una nova obra que seguixca les reformes de la primera mitat del XVIII, i uns anys despuix, Andrés Moreno és encarregat de proyectar les obres, pero en 1793 no s'havien iniciat. D'este proyecte poc va ser eixecutat.[1]
El campanar es va construir en 1862 segons el disseny de l'arquitecte Vicente Martí.
En 1995 es restauren les fronteres, i durant l'any 2004, en motiu de convertir-se l'iglésia en sèu de l'exposició «Paisages Sagrats», la fundació «La Llum de les Imàgens» efectua una completa restauració del temple.
En l'any 2005 la parròquia canvia de denominació, deixant arrere el nom de Verge del Recobre, advocació mariana del temple des del XVIII, per a cridar-se Santa María de Peñíscola, d'acort a la denominació establida pel rei Jaime I.
Arquitectura
Estructura
El temple té dos parts clarament diferenciades: La primitiva iglésia del XV, en pervivencias del XIII com la portada, i la prolongació del XVIII, als peus de l'antiga, en la construcció del travessia i del presbiteri, este rodejat per la sacristia, el trasaltar i la capella de la Comunió.
L'iglésia és de planta de creu llatina, en una nau en quatre trams coberts de volta de creueria, en nervis i claus de sellars, complementària de mampostería, i les impostas dels arcs torals esculturades. Les capelles laterals es troben entre els contraforts cobertes de volta apuntada, menys en una crujir del costat del Evangeli, a on es troba l'ingrés. La travessia i el presbiteri tenen major altura i estan coberts per volta de canó en lunetos, mentres els braços del transepto són més baixos i la capçalera és plana. El presbiteri està rodejat per la sacristia, el trasaltar i la capella de la Comunió.
Frontera
La frontera és simple, nueta, i només destaca la porta en arc de mig punt a on les dovelas estan rodejades per l'imposta i per una moldura o alfiz circular.
Torre-campanar
La torre-campanar està adossada al costat del Evangeli de l'iglésia, per a on s'accedix. És de planta quadrada de 3,8 m de costat i 17,5 m d'altura. Té tres cossos separats per molduras, els dos primers massiços, i l'atre, de les campanes, en un va de mig punt en cada cara. El cos de les campanes està arrematat per un terrat en barana coronada per pináculos. Fet de sellars, la part inferior té menys calitat en la talla.
Capella de la Comunió
La capella de la Comunió és un recint centrat en una travessia coronada en una cúpula sense tambor ni llanterna, mentres el presbiteri i les capelles de la travessia són espais reduïts, i en els peus de la nau s'allarga una miqueta més, fins a la porta d'entrada, tot cobert en volta de canó.
Tesor parroquial
De les obres d'orfebreria que custodia la parròquia, destaquen tres obres denominades pontifícies, per pertànyer originalment a Benedicto XIII i Clemente VIII, i una creu procesional manierista:
- Creu procesional de Benedicto XIII. Cristal de roca armat en argent sobredorado, de principis del XV.
- Cáliz del Papa Lluna. D'argent sobredorado en esmalt limosinos, fabricat en el XV per tallers de Barcelona.
- Relicario Lignum Crucis de Clemente VIII. D'argent sobredorado, del XV, sense marca.
- Creu procesional de Felipe II. D'argent, de 1587, en marca de Valéncia.
Referències
- ↑ Cadiñanos Bardeci, Inocencio. Tres notables temples del Maestrat: Benasal, Cuevas de Vinromá i Peñíscola. Centre d'Estudis del Maestrat, 71 (giner-juny 2004), pp. 61-76.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Església de Santa Maria de Peníscola» de Wikipedia en ca, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Santa María (Peñíscola).- archive. org/web/20100408161456/http://www. peniscola. es/bd/archivos/archivo97. pdf La comarca
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Santa María (Peñíscola)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.