Iglésia de Sant Miguel Arcàngel (Altura)
L'iglésia de Sant Miguel Arcàngel de la Vila d'Altura, en la comarca del Alt Palancia, província de Castelló, Espanya, és un temple catòlic que està catalogat com Be de Rellevància Local en còdic identificatiu: 12.07.012-003, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[1]
Se situa en la plaça de Sant Miguel, en el centre urbà de la localitat, dins del recint tancat d'Altura. Pertany al arciprestazgo número, cridat “L'Asunción de Ntra. Sra.", de la Diòcesis de Segorbe-Castelló.[2]
Història
La construcció de l'iglésia es va iniciar en 1783 i va ser beneïda en 1789, pese a això el seu campanar va ser acabat de construir més vesprada, aixina com el camarín de la Verge de Gràcia. La cúpula, va ser derruïda en 1880, moment en el que es va afegir el camarín; i es va reconstruir en 1884.[2]
Descripció
L'Iglésia de Sant Miguel Arcàngel és un edifici neoclàssic i factura corintia del XVIII. Exteriormente presenta una escassa calitat artística despuix de la reforma que va sofrir a lo llarc de la seua història. Podria destacar-se l'existència d'uns contraforts externs que se situen per damunt de les capelles laterals. Presenta una cúpula de teixixca ceràmica de tons blaus i blancs, de grans dimensions. També s'aprecia la torre campanar, la qual és de fàbrica posterior al restant del temple.[1]
La torre campanar és de planta hexagonal i s'ubica en el costat de l'Epístola. Consta de tres cossos en arremate en cupulín.[1] Es va construir despuix de 1789, sent Matías Llorenç i Francisco Març els seus autors. El primer cos és de mampuesto i sellars en els cantons; el segon, a on s'ubiquen les campanes, està fet tot ell en sellars, en pilastres en els ànguls; un tercer cos està realisat de rajola, en parts que presenten lluït.[3]
El rellonge es va inaugurar en 1899, segons l'arqueòlec José Luis Ferrer Castelló.[3]
El temple presenta planta de tres naus en travessia i cúpula,[2] dividida en quatre crujir, podent-se observar l'existència de pilars, pilastras, i arcs de mig punt.[1]
Les portes d'accés al temple estan ubicades en fronteres laterals i donen a la primera crujir. Interiorment la nau central es cobrixen en volta de canó (decorades en pintures de Vicente Esquerre de mitan del XIX), presentant lunetos circulares, en finestres quadrades davall; mentres que les laterals es cobrixen en volta vaída, presentant cúpula en la travessia.[1]
Presenta cor elevat als peus de la planta, destacant l'orgue, de grans dimensions, datat en el XVIII, i que es troba en un llamentable estat de conservació.[1]
L'altar major presenta un retaule, de Juan Miguel Orliens, datat del XVII, possiblement de 1633, i dorat en 1642 -43, que procedix de la Cartuja de Vall de Crist, que està incomplet. Ademés de diverses taules procedents d'a lo manco tres retaules atribuïts al desconegut Mestre d'Altura, que va treballar a finals del XV i principis del XVI, com l'image de la Verge de Gràcia (patrona de la vila), talla policromada del XV; talla de Sant Antonio de Pàdua (segona mitat del XVIII); taula en una Inmaculada joanesca, corresponent a les postrimeries del XVI.[1]
Per la seua banda, el Camarín de la Verge de Gràcia, se situa despuix de l'altar de la travessia. De chicotetes dimensions està llimitat per una estructura de quatre pilastres en tracería d'arcs (decorades en capitell compost, arquitrau en decoració de molduras i cenefas vegetals), que són el sustente d'una cúpula sense llanterna, que servix de coberta al mateix. Esta chicoteta cúpula presenta pintures (desenrollant temes relatius a la Verge María) de Luis Antonio Plans possiblement de l'any 1794, en les pechinas (dels quatre arcàngels) i en els huit compartiment que dividixen radialmente la cúpula (representant els misteris gloriosos).[1]
La capella del Sagrario presenta un esquema interior molt semblat al restant de l'interior de l'iglésia.[1]
Durant l'any 2009, vàries actuacions en l'iglésia varen retirar la capa exterior de les fronteres, deixant vore la seua estructura i cobrint-les de nou en un atre acabament. Podien observar-se en la frontera forats realisats quan l'Iglésia es va construir que servien per a que les parets "respiraren" la humitat a l'exterior.
La tomba temporal de Fra Bonifacio Ferrer
Despuix de la desamortisació de Mendizabal en 1835, els restants mortals de Fra Bonifacio Ferrer, que despuix del seu decés reposaven en la Cartuja de Vall de Crist, pel perill de la seua deterioració, varen tindre que ser traslladats en 1895, a l'Iglésia de Sant Miguel Arcàngel, a on varen ser acaronats i a on varen reposar fins al 29 d'abril de 1917, data en la qual varen anar finalment traslladats i depositats en el Santuari de la Cova Santa.
Vore també
Bibliografia
- MARQUÉS ASENSIO, Elías Miguel. Història de la vila d'Altura. Des dels seus orígens a l'actualitat. Espanya, 2016. 216p. ISBN.: 8416916659
- MARQUÉS ASENSIO, Elías Miguel. Els primers Alturanos. Espanya, 2020. 354p. ASIN: B08BKST6LN
- SIMÓN AZNAR, Vicente. Història de la Cartuja de Val de Crist. Espanya: Edicions Fundació Bancaixa, 1998. 430p. ISBN.: 84-8471-097-1
- VIDAL PRADES, Emma Dunia. La Cartuja de Vall de Crist en el fi de l'antic règim (Sigles XVIII-XIX). Espanya: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2006. 301p. ISBN.: 84-8021-554-2
- Centre d'estudis de l'Alt Palancia. Cartuja de Vall de Crist – 1385-1985 – VI Centenari. Actes commemoratius, ponències i comunicacions. Espanya: Edita el Centre d'Estudis de l'Alt Palancia, 1985. 252p. ISSN.: 0212-9574
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 http://www. cult. gva. es/dgpa/documentacion/interno/1111. pdf
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «archive. org/web/20130616184236/http://www. obsegorbecastellon. es/parroquias/PaginaParroquia. php? idparroquia=18 Copia archivada». Archivat des d'el obsegorbecastellon. es/parroquias/PaginaParroquia. php? idparroquia=18 original, el 16 de juny de 2013. Consultat el 27 de decembre de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 http://campaners. com/php/campanar. php? numer=1343
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Miguel Arcàngel (Altura).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Miguel Arcángel (Altura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.