Iglésia de San Bartolomé (Ròtova)
L'iglésia parroquial de Sant Bartolomé és un temple catòlic del municipi de Rótova (La Safor), és una obra del XVIII, encara que la construcció primitiva és del XVI : L'última rehabilitació es va fer al començament de XX. Des d'un punt de vista arquitectònic és d'estil neoclàssic i va ser declarada Be de Rellevància Local l'11 de juny de 1998.[1][2]
Aruitectònicamente, l'iglésia de Rótova presenta una planta rectangular en tres naus i capçalera plana. El sostre de la nau central mostra volta de canó en lunetas sobre arcs de mig punt soportats per pilastres. Tot el conjunt està reforçat per un rebanc que recorre la nau de l'iglésia.
Es troba dividida en quatre trams per capelles laterals entre els contraforts; cada capella lateral té una entrada en pilastres d'orde dòric que sostenen un arc de mig punt; totes elles es cobrixen en una volta de canó.
El presbiteri es troba en la capçalera plana a on es representa l'image de Sant Bartolomé en el retaule pintat a la fresca simulant l'estil neoclàssic, a on es representa al Bon Pastor, Sant Juan Bautista i l'aparició de la Verge María a Santiago Apòstol. El seu lateral esquerre dona a la sacristia.
A la dreta es troba la capella de la Verge de la Salut, de l'any 1901. És de planta rectangular i està coberta per una volta de canó en arcs fajones decorats en pa d'or. Al fondo apareix la Verge María en un retaule, realisat en la posguerra civil, d'estil neoclássico fet de fusta policromada simulant marbre. L'image de la Verge María és de la segona mitat del XVIII i va ser donada pels flares del Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba a raïl del seu exclaustración i de la llei desamortizadora de Mendizábal. Durant la guerra civil l'image va poder salvar-se en ser amagada dins d'una paret per una veïna del poble.[3]
Les advocaciones que representa cada capella s'estenen des de la porta principal fins a l'altar per l'esquerra en el següent orde: Sant Luis de Gonzaga, l'Inmaculada Concepció, el Sagrat cor i la Verge dels Dolors en Crist gitat. Per l'atra part trobem La Divina Aurora, Sant Josep i Crist de la Fe.
La decoració del temple, realisada a lo llarc del XX, es caracterisa per la senzillea i la mescla d'estils, com el neoclàssic i el barroc dels retaules de les capelles. Al peu de la nau hi ha un rosetón en l'image de sant Bartolomé i El Salvador, en la finestra de targeta de l'entrada principal. Atres vidrieres mostren el beato Andreu Hibernon, sant Isidro, sant José, sant Jerónimo, sant Matias, la Sagrada Família, el Venerable Miguel López de Grez, sant Vicente i la Verge de la Salut.[4]
L'exterior del temple està realisat en mampostería, sellars, taulell i morter de calç. La frontera principal mostra un estil de llínees clasicistas, està construïda a dos aigües, mentres als costats s'alcen els contraforts fets en taulells a caravista i mampostería. En la frontera apareix un zócalo de sellars de pedra; de costat a costat es dividix en tres pilastres de sellars; De la part esquerra naix el campanar; en el centre està la porta, feta en sellars de pedra i coberta per dos pilastres dòriques que soporten un arc de mig punt; en la part alta de la porta hi ha un ull de bou de grans dimensions i la part dreta és tota plana.
El campanar es compon de quatre cossos separats per rebancs senzills; en els diferents cossos s'òbrin finestres emmarcades en pilastres dòriques i arcs de mig punt.
La porta lateral del costat de l'Epístola és un arc de mig punt en dovelas de pedra, pertanyent a l'antiga porta principal del XVI.[4]
Cap a 1279 es fa la primera menció de l'existència d'una parròquia de la baronia de Palma de Gandia que tenia una capella en Ròtova.[5]
En 1390 la direcció de les parròquies de Palma, que comprenia els pobles del terme general de la baronia, varen ser confiades a la nouvinguda comunitat de monges de Sant Jerónimo de Cotalba.
El 30 d'octubre de 1534 la capella local de Ròtova s'establix en parròquia independent de Palma, baix la jurisdicció del prior de monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba.
En 1585 l'iglésia i la parròquia de Rótova varen passar a la jurisdicció directa de l'arquebisbe, el patriarca Juan de Ribera, i poc despuix va ser nomenat retor, en els anexos d'Alfauir, Castellonet i Almiserà, Miguel López de Grez. Eixe mateix any, es posa en marcha l'obra del primer edifici que substituirà a la chicoteta capella. D'eixa primera construcció queda la porta principal de l'iglésia que tanca l'actual entrada lateral de la calle Abadia. Les obres varen durar fins a 1590.
En 1642 es varen batejar campanes, i en 1653 es va fabricar el nou tabernáculo de la Verge del Rosario. Poc despuix, en 1656, es va fer l'altar per al quadro de la Verge de la Salut, donació que va fer el venerable poc abans de la seua mort.[5]
En el creiximent demogràfic del XVIII es varen iniciar les obres de la nova iglésia, que varen finalisar en 1797.
Les obres més rellevants que acaben de configurar l'edifici actual es varen iniciar a finals del XIX i es varen prolongar fins al primer terç del XX.
L'1 de novembre de 1897 el retor Vicent Lloret colocava la primera pedra de la nova capella de la Verge de la Salut i les obres varen finalisar en 1901.
En l'arribada del nou retor Trinitario Vidal en 1903, es va decidir mamprendre les obres de reconstrucció i ampliació de l'iglésia parroquial en 1904 i es varen allargar fins a 1913 quan varen ser beneïdes per l'abad de la Colegiata de Gandia Josep Bo Martínez.[5]
Referències
- ↑ «Ròtova presenta el Catàleg de Patrimoni en una jornada de participació» (en català). Consultat el 7 abril 2023.
- ↑ «Direcció general de Patrimoni Cultural». Consultat el 2023-04-11.
- ↑ Puig (2008). La Vall del Vernissa. A propòsit d'un ecomuseu (en Català), LLocnou de Sant Jeroni: Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, p. 60-61.
- ↑ 4,0 4,1 Tortosa (2007). Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic (en Català), Ròtova: Ajuntament de Ròtova, p. 68-71. ISBN 978-84-606-4151-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Soldre, Abel; Jordà, Rafa, {{{nom2}}} (2007). Ròtova. Geografia, història,patrimoni (en Català), Ròtova: Ajuntament de Ròtova, p. 231-255. ISBN 978-84-606-4150-6.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de San Bartolomé (Ròtova).
- Els colors de la terra. Un viatge pel nostre patrimoni (en català).
- Enciclopèdia Catalana
- Ajuntament de Rótova
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Bartolomé (Ròtova)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Iglésies neoclàssiques de la Comunitat Valenciana
- Rótova
- Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana
- Proyecte:Pàgines en traduccions sense revisar
- Iglésies de la Comunitat Valenciana del sigle XVIII
- Iglésies dedicades a Sant Bartolomé
- Bens d'interés cultural de la província de Valéncia
- Patrimoni de la Comunitat Valenciana