Iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora (Pegue)
L'iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora de Pegue és el més important temple catòlic d'esta localitat, d'estil renaixentista, construïda en el XVI sobre les ruïnes d'una atra iglésia més menuda, realisada a la seua volta sobre els restants de la mesquita d'Uxola.
Localisació
Es troba ubicada dins del recint amurallado del núcleu de la població. En 1599 varen escomençar les obres a càrrec de Joan Cambra, d'orige francés, acabant en torno de 1614, en Pere Joan Mir. Posteriorment ha sofrit diferents ampliacions.[1]
Interés artístic
És Be de Rellevància Local en identificador número 03.30.102-026.[2] Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del XV, d'estil gòtic, obra atribuïda a Antoni Peris i Jaume Mateu; el chicotet retaule de la faç Crist i de María, cridat "la doble Verónica", del XIV, també d'estil gòtic; la Cruz Procesional, d'argent, datada en el XV, en el gòtic florido; el crucifix de la Sacristia, del XVI, l'image del Santíssim Crist de la Providència, del XV (que no la Verge de la Providència com a voltes se cita); també existixen llençs del XVIII i numeroses peces d'orfebreria d'a partir del XV fins als nostres dies. Conta en peces ceràmiques del XVI i estucados en la capella del Santíssim del XVIII.[1]
L'actual retaule del altar major, aixina com la pintura de tota l'iglésia és del valencià Rafael Cardells[3] i és de despuix de la Guerra civil espanyola, pintats entre 1949 i 1963. També és de destacar la conservació molt àmplia del archiu parroquial, que es conserva des de 1531.
el campanar, tot en pedra, d'estil barroc valencià, una de les joyes d'este art en la diòcesis, es va construir entorn al 1700, frut del treball de Félix Pérez i de l'arquitecte Francisco Galtea.[1]
Rectorologio
(Font: Llibre de Batisme de l'Archiu Parroquial de Santa María de la vila de Pegue, del Arzobispado i Regne de Valéncia. 1533-1542. 1566-2011)
- Rvdo. Sr. D. Ernesto Sanchis Mompó (2018-), com cura retor de Pegue, Adsubia i Forna.
- Rvdo. Sr. D. José Daniel García Mejías (2006-2018)
- Rvdo. Sr. D. Juan Melchor Vaig seguir Sarrió (1998-2006)
- Rvdo. Sr. D. Vicente Peiró Gregori (1980-1998)
- Rvdo. Sr. D. Vicente Pastor Alcina (1963-1980)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Ramón Martínez Penedés (1942-1963)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Federico Cervera Miquel, ecónomo (1939-1942)
- Siervo de Deu Rvdo. Sr. D. Jacinto Grau Magraner, màrtir de la Guerra civil espanyola (1913-1936)
- Rvdo. Sr. D. Joaquín Mora, ecónomo (1912-1913)
- Rvdo. Sr. D. Pascual Bru, ecónomo (1911-1912)
- Rvdo. Sr. D. Juan Bautista Giner (1903-1910)
- Rvdo. Sr. D. Sebastián Aguilera, ecónomo (1895-1903)
- Rvdo. Sr. D. Vicente Sanz (1878-1895)
- Rvdo. Sr. D. Francisco Pasqual Sendra, ecónomo (1875-1876), 2.ª volta
- Rvdo. Sr. D. Mariano Vilanova (1863-1874)
- Rvdo. Sr. D. Francisco Pasqual Sendra, ecónomo (1862-1865), 1.ª volta
- Rvdo. Sr. D. Francisco Botella (1843-1853)
- Rvdo. Sr. D. José Montiel (1836-1838)
- Rvdo. Sr. Dr. D. José Vicente Durà (1829-1835)
- Rvdo. Sr. D. Manuel Andreu, ecónomo (1825-1827)
- Rvdo. Sr. D. Juan Bautista García, ecónomo (1823-1825), 2.ª volta
- Rvdo. Sr. D. Ramón Gómez de Bustamant, ecónomo (1821-1823)
- Rvdo. Sr. D. Juan Bautista García, ecónomo (1815-1821), 1.ª volta
- Rvdo. Sr. Dr. D. Juan Agustín Ibáñez (1810-1814)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Juan Nadal, ecónomo (1809-1810)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Manuel de Noé (1792-1808)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Pasqual Morera, ecónomo (1791)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Pedro Vicente Calbo (1786-1791)
- Rvdo. Sr. D. Bernardo Torra, ecónomo i regente (1785-1786)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Juan Geronimo Garrido (1755-1785)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Batiste Galbis, ecónomo (1754-1755), també vicari (1732-1755)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Felipe Calatayut (1734-1754)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Roch Monsó (1726-1733)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Joachim Marque (1703-1724)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Jusep Cortina (1661-1699)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Joan Almunia (1629-1659)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Jaume Giner (1618-1628)
- Rvdo. Sr. Dr. D. Jaume Vives (1610-1618)
- Rvdo. Sr. D. Hieroni Vives (1566-1609), primer cura que consta en els archius parroquials.
- Rvdo. Sr. D. Joan Pelleia, vicari temporal (1533-1542), primer presbítero que consta en els archius parroquials.
(...)

Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Selfa, Moisés (2004). Pegue i els seus noms, Ajuntament de Pegue. ISBN 84-96187-06-3.
- ↑ «Fitxa BRL: Iglésia Parroquial de l'Asunción de La nostra Senyora». Cult. gva. és.
- ↑ «Rafael Cardells, el pintor de l’església arxiprestal de Pegue». Rafael Cardells, el pintor de l’església arxiprestal de Pegue. Consultat el 2022-07-09.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia arciprestal de l'Asunción de La nostra Senyora (Pegue).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia arciprestal de la Asunción de Nuestra Señora (Pego)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.