Idioma tepehuano
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Idioma tepehuano o tepehuán és la designació genèrica per a dos distintes agrupacions llingüístiques denominades tepehuano del nort i tepehuano del sur. Si ben Ethnologue distinguix tres variants a l'interior tepehuano: el tepehuano del nort [ISO 639-3 ntp] i el tepehuano del sur, este últim a la seua volta dividit en tepehuano del surest [ISO 639-3 stp] i tepehuano del suroest [ISO 639-3 tla], el Catàlec de Llengües Indígenes contempla tres variants llingüístiques a l'interior del tepehuano del sur: tepehuano del sur alt, tepehuano del sur baix i tepehuano del sur central. Les llengües tepehuanas no deuen ser confoses en el tepehua, una llengua de la família llingüística totonacana.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[1]
La denominació tepehuano apareix a finals del XVI i principis del XVII en les cròniques de conquista espanyoles i prové del náhuatl tépetl 'cerrro' i la partícula de possessió hua, per lo que s'ha senyalat un significat propenc a 'gent del cerro'[2]
Classificació
Les llengües tepehuanas pertanyen a la branca tepimana de les llengües uto-azteca. Dita branca tepimana es reconeixen dos subdivisions: llengües pimánicas, que integren a les varietats de pima alt i pima baix, i llengües tepehuanas. En referència a estes últimes, es distinguixen les agrupacions tepehuano del nort i tepehuano del sur:
Tepehuano del nort
Els parlants de tepehuano del nort [ISO 639-3 ntp], d'autodenominación odami, ascendixen a un aproximat de 6 200 persones que habiten el municipi de Guadalupe i Calvo, ubicat al sur de l'estat de Chihuahua i que colindar en els estats de Durango i Sinaloa.
Este idioma sí té traducció del Nou Testament la qual es va fer des de l'any 1981. (https://scriptureearth. org/00e-Escrituras_Indice. php? sortby=lang&ISO_ROD_index=125#)
Tepehuano del sur
El tepehuano del sur ha segut dividit en dos varietats llingüístiques, entre les quals s'ha reportat un alt grau d'inteligibilitat:
- El tepehuano del surest [ISO 639-3 stp], d'autodenominación o'dam, els parlants de la qual habiten en el municipi del Mezquital, particularment en les comunitats de Sant Francisco d'Ocotán i Santiago Teneraca. El tepehuano del sur coexistix en el náhuatl mexicanero i existix cert número de matrimonis mixts entre els dos grups, per lo que existix parlants trilingües en mexicanero, tepehúan i espanyol.
Este idioma sí té traducció del Nou Testament la qual es va fer des de l'any 2007. (https://www. scriptureearth. org/00e-Escrituras_Indice. php? sortby=lang&idx=159)
- El tepehuano del suroest [ISO 639-3 tla], d'autodenominación au'dam, els parlants de la qual habiten en l'estat de Durango, particularment en les comunitats de Santa María Magdalena Taxicaringa, en el municipi del Mezquital, i en Sant Bernardino Milipillas Chic i Sant Francisco de Lajas, circumscrites al municipi de Poble Nou. En l'estat de Nayarit, els parlants d'au'dam habiten en el municipi d'Huajicori.
En el XII Cens General de Població i Vivenda 2000 es varen contabilisar 17 051 parlants de tepehuano del sur, dels quals 14 138 es distribuïen en Mezquital i 1 639 en Poble Nou. Aixina mateix, 1 422 parlants es varen ubicar en Huajicori i 358 en l'estat de Zacatecas. D'acort en el Catàlec de Llengües Indígenes, també existix registre de parlants au'dam en Acaponeta, Nayarit i en Escuinapa, Sinaloa.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[3]
Us en els mijos de comunicació
L'us del tepehuano en els mijos de comunicació de dona per part de les estacions de ràdio del Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes, XEJMN-AM, en Jesús María, Nayarit i XETAR-AM, en instalacions en Guachochi, Chihuahua.
Descripció gramatical
En 2005 el llingüiste Thomas L. Willett de SIL International va publicar una gramàtica del tepehuano del sur, sent la primera en el seu tipo per a esta llengua. Prèviament en 1991 havia publicat una versió menys extensa. Recentment també han aparegut atres treballs sobre la llengua escrits per autors tepehuanos: Costums i tradicions tepehuanas i Diccionari Tepehuán-Espanyol i Espanyol-Tepehuán abdós publicats en 2009 per l'Associació Mexicana d'Escritors Indígenes A. C. i Indesol.
Fonologia
L'inventari consonàntic del tepehuano del surest:[4]
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva sorda | p | t | k | ʔ | |
| oclusiva sonora | b | d | g | ||
| fricativa | v | s | h | ||
| nassal | m | n | |||
| líquida | ř | ||||
| aproximante | i | ||||
Els fonema /t, d, s, n, ř/ tenen com a alòfon més usual [t, d, s, n, ř] encara que en l'entorn de /i/ (o en contacte en una consonant palatalizada) tenen un alòfon palatal [ʧ, ʤ, ʃ, ɲ, g͡lʲ]. Açò dona lloc a alternances complicades com estes:
| Fonologia | Fonètica | GLOSSA |
|---|---|---|
| / daaka-n / / hin-daaka / |
[ ˈdonaːkaʔn ] [ hiɲˈʤaːk ] |
'el seu nas' 'el meu nas' |
| / toona-n / / hin-toona / |
[ ˈtoːnaʔn ] [ hiɲˈʧoːn ] |
'la seua cama/peu' 'la meua cama/peu' |
| / novi-n / / hin-novi / |
[ noˈvaig voreʔɲ ] [ hiɲˈɲoːf ] |
'el seu braç/mane' 'el meu braç/mane' |
| / hum-soiʔ / / hin-soiʔ / |
[ humˈsoiʔ ] [ hiɲˈʃoiʔ ] |
'el teu animal [domèstic]' 'el meu animal [domèstic]' |
Sobre les vocals es tenen cinc vocals: tancada anterior /i/, tancades posteriors /o, ɯ/, miges posteriors /o, ʌ/, oberta /a/.
L'inventari consonàntic del tepehuano del nort és similar al del tepehuano del sur encara que té alguns elements més que el tepehuano del sur:[5]
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva sorda | p | t | ti | k | ʔ |
| oclusiva sonora | b | d | di | g | |
| africada | č | ||||
| fricativa | v | s | š | x | |
| nassal | m | n | ñ | ||
| líquida | l, r | ||||
| aproximante | i |
De la mateixa manera que succeïx en tepehuano del sur els fonema /t, d, s, n/ posseïxen alòfons palatals en l'entorn de /i/ i en eixe entorn no existix oposició fonémica en els fonema palatals /ti, di, š, ñ/.
El sistema vocàlic consta de 5 vocals: /i, i, o, o, a/.
Sintaxis
El tepehuano del nort i les llengües tepehuanas del sur es diferencien en l'àmbit sintàctic per l'orde bàsic dels seus constituents. Les llengües o'dam i au'dam es caracterisen per la presència de verp inicial (VÓS),açò encara que la llengua permet órdens diversos baix condicions específiques com la focalisació o topicalisació. En contrapart, el ódami exhibix un orde bàsic de constituents SVO.
Les llengües tepehuanas han segut descrites com llengües nominatiu – acusatives sense marcació de cas nominal, de modo que les relacions gramaticals es codifiquen a través del sistema pronominal. Aixina mateix, es tracta de llengües de marcació en el núcleu, d'objecte primari i en tendència aglutinant.[6][7]
Referències
- ↑ autor., Reis Taboada, Verónica. org/oclc/907462397 Fonologia del tepehuano de Santa María d'Ocotán estructures segmentals i mètriques. OCLC 907462397.
- ↑ Rubén., Saucedo Sánchez de Tagle, Eduardo (2004). org/oclc/781214060 Tepehuanes del nort, Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes. OCLC 781214060. ISBN 970-753-020-0.
- ↑ «inali. gob. mx/clin-inali/html/v_tepehuano_del_sur. html#2 Catàlec de les llengües indígenes nacionals: Variants llingüístiques de Mèxic en les seues autodenominaciones i referències geoestadísticas».
- ↑ Th. L. Willett, 1991, p. 13-16.
- ↑ B. Bascom, 1982, p. 271.
- ↑ Moreno Ramírez, Mónica (2016). uson. mx/handle/unison/4418 Sistema de demostratius en llengües tepehuanas: un contrast entre tepehuano del surest i tepehuano del nort, MORENO RAMÍREZ, MÓNICA.
- ↑ academia. edu/10777452/La_codificaci%C3%B3n_de_verbos_de_movimiento_en_o_dam_2014 «La codificació de verps de moviment en o’dam, 2014».Consultat el 2021-08-27.
Bibliografia
- Thomas Leslie Willett (1991): sil. org/acpub/repository/29375. pdf A Reference Grammar of Southeastern Tepehuan, Summer Institute of Linguistics i Universitat de Texas, Arlington Publications in Linguistics, ISBN 9780883128022.
- Bascom, Burton (1982). «Nothern Tepehuan», Roland W. Langacker (ed.). Studies in Uto-Aztecan Grammar, Dallas: SIL International..
- Guerrero, L., & García, G. (2019). Descripcions locatives i verps de postura en wixárika i o'dam. En Z. Estrada, M. Tubino, & A. Alvarez, Estudis de llengües amerindia 4: Escenari actual d'investigació sobre llengües yutoaztecas. Homenage a Jane Hill (págs. 137-184). Hermosillo: Universitat de Sonora.
- Moctezuma Zamarrón, José Luis. 1988. "Anàlisis fonològic preliminar del tepehuano del sur de Sant Bernardino Milpillas Chic" en Occasional Papers on Linguistics. Papers from the 1987 Hokan-Penutian Languages Workshop and Friends of Uto-Aztecan Workshop, Held at University of Utah, Salt Lake City, June 18-21, 1987. Department of Linguistics, Southern Illinois University. Carbondale, Ill.
- Moctezuma Zamarrón, José Luis. 2000. “Southwestern Tepehuan Sound Symbolism: Bird and Insect Terms” en Uto- Aztecan Structural, Temporal and Geographic Perspective. Papers in Memory of Wick R. Miller by the Friends of Uto-Aztecan, eds. I. H. Caseu i T. L. Willet. Universitat de Sonora. Hermosillo, pp. 51-54.
- Moreno Ramírez, Mónica. 2016. Sistema de demostratius en llengües tepehuanas: un contrast entre tepehuano del surest i tepehuano del nort. Universitat de Sonora. Hermosillo
- Reis Taboada, V. (2014b). Fonologia del tepehuano del surest: estructures segmentals i mètriques. (Tesis de doctorat). Mèxic: El Colege de Mèxic.
- Reis Taboada, V. (2016). Diptongos i grups vocàlics en tepehuano del suroest. Signes Llingüístics 12, 8-35.
- Reis Taboada, V. (2019). Reduplicació, truncació i supletividad en els temes verbals del tepehuano del suroest. Llingüística Mexicana. Nova Época, I (1), 55-84.
- Reis Valdez, Antonio. 2006. Tepehuanes del sur. Comissió Nacional per al Desenroll dels pobles indígenes. Mèxic.
- Torres Sánchez, Nadiezdha. 2018. Ací parlem tepehuano i allà espanyol : un estudi de la situació de bilingüisme incipient entre espanyol i tepehuano del surest (o'dam) en Santa María d'Ocotán i Durango. Tesis de doctorat. El Colege de Mèxic.
- Thomas Leslie Willett (1991): sil. org/acpub/repository/29375. pdf A Reference Grammar of Southeastern Tepehuan, Summer Institute of Linguistics i Universitat de Texas, Arlington Publications in Linguistics, ISBN 9780883128022.
Enllaços externs
- archive. org/web/20130717163621/http://www-01. sil. org/~willettt/download/STPDic-1_Introduccion. pdf Diccionari de llengua Tepehuana
- org/00e-Escrituras_Indice. php? sortby=lang&ISO_ROD_index=125# Nou testament tepehuano de chihuahua.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma tepehuano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.