Idioma ilocano

El ilocano, també cridat iloko i ilokano, es referix a la llengua i cultura associada en els ilocanos, el tercer grup ètnic més gran de les illes Filipines. L'àrea natal de la població ilocana es troba en el noroest de l'illa de Luzón i constituïx l'identitat definitoria de la Regió d'Ilocos (Regió I). El primer periòdic ilocano es va publicar en 1889, en llengua espanyola, portant eixe mateix nomene gentilici: El Ilocano, editat per Isabelo dels Reis.

Història

Els ilocanos són descendents dels malayos que varen emigrar i varen colonisar el noroest de les Filipines durant sigles. Les famílies i els clans varen aplegar pel viray o bilog, significant el barco. La paraula ilocano ve de i, significant "de", i looc, significant "la cala o la baïa", aixina "la gent de la baïa." Els ilocanos també es referixen a ells mateixos com Samtoy, una contracció de la frase ilocano saö la meua ditoy, significant "la nostra llengua ací".

Els ilocanos ocupen una terra estreta i estèril en la punta noroest de Luzón, en mig la serra de Cordillera a l'est i la mar de la China meridional a l'oest. Esta geografia inhòspita i asprosa va molejar a una gent coneguda per la seua indústria tenaz i frugalidad. Açò també va induir als ilocanos a fer-se una gent migratòria, sempre buscant millors oportunitats.

Els pioners ilocanos afluyeron a la vall més fèrtil de Cagayán i les planures de la província de Pangasinán durant el XVIII i el XIX i ara constituïxen una majoria en moltes d'estos llocs. En el XX, moltes famílies es varen traslladar al sur a Mindanao. Ells varen ser el primer grup filipí ètnic en inmigrar en massa a Norteamérica, formant comunitats importants en els estats d'Hawái, Califòrnia, Washington i Alaska en Estats Units. Poden ser també trobat en l'Orient Mig, Hong Kong, Japó, Canadà i Europa.

Classificació

El ilocano és una llengua de la família austronesia, parlada en el nort de Luzón i en vàries parts del país aixina com en atres parts del món. S'ampra com a llengua franca en la regió del nort, és usada com a segona llengua per atres grups com el pangasinan, ibanags, ivatans i vàries tribus ètniques de la Província de Montanya i Zambals. És parlat per aproximadament nou millons de persones.

Dialectes

Els llingüistes reconeixen dos grups dialectals primaris de l'idioma ilocano: norteño i sureño. En general, es caracterisen els subgrups de dialectes del nort per la realisació de la vocal i com una vocal semiabierta anterior no redonejada, o millor, [ɛ]. La pronunciació és semblant a la paraula anglesa bed. No existix una vocal equivalent en l'idioma castellà.

En els grups dialectals sureño, la lletra i té dos realisacions. En paraules d'orige espanyol o d'orige estranger, es realisa [ɛ] aixina com en els dialectes nortenys. No obstant, en paraules indígenes, la lletra i es realisa com una vocal tancada posterior no redonejada, o millor, [ɯ]. Es troba esta vocal en molts idiomes filipins, per eixemple en l'idioma dels kinaray-a, aixina com en atres idiomes estrangers, per eixemple en el japonés i en el turc.

Ortografia

Precolonial

Abans de l'arribada dels europeus, els ilocanos precolonials de totes les classes socials escrivien en un sistema silàbic, o millor dit un abugida o silabario. Este sistema era semblant a l'escritura tagala i la dels pangasinenses. Cada caràcter d'estos abugidas significaven una seqüència d'un consonant seguit per una vocal, CV, llavors una sílaba. És possible que l'idioma d'orige d'este sistema no necessitava escriure consonant de coda perque la seua pròpia fonologia no les permetien. No obstant, les sílabes dels idiomes filipins terminen en un consonant i tenen sílabes tancades. Per als escritors, no hi havia cap método per a indicar l'absència de la vocal. En molts casos, el llector tenia que endevinar si la sílaba terminava en una vocal o en un consonant.

D'una atra manera, el sistema dels ilocanos és el primer que va designar els consonants de coda en una marca diacrítica - un virama en forma de creu, exhibida en La Doctrina Cristiana de l'any 1621, una de les publicacions ilocanas més velles que encara existixen. La virama escrita avall de la lletra siginificaba que no realisava la vocal, la negava.

Erro al crear miniatura:

L'oració El Pare Nostre del lliure Doctrina Cristiana, 1621.

L'época colonial

Despuix de l'arribada dels espanyols a les illes, el sistema silàbic va ser abandonat per la versió espanyola de l'alfabet llatí.

Hui dia

Hi ha dos sistemes en us: un basat en l'espanyol i un atre en el tagalo. En el sistema espanyol, les paraules d'orige espanyol varen mantindre les seues formes, és dir que les paraules indígenes es varen adaptar a les regles i peculiaritats de l'espanyol. Actualment, solament ho usa la gent major i en publicacions antigues.

A diferència del sistema espanyol, el basat en el tagalo és més fonètic. Cada lletra té solament un valor fonètic, i reflectix la verdadera realisació de la paraula.¹ No obstant, la combinació de les lletres ng és un dígraf. Seguix despuix de la lletra n en l'alfabetisació. Resulta que numo (humiltat) apareix abans de ngalngal (mastegar) en els nous diccionaris. L'impacte sobre les paraules d'orige estranger, les més comunes provenen de l'espanyol, és que necessitaran canviar les seues formes per a reflectir la fonologia ilocana millor. La revista ilocana Bannawag 'L'amanecer' usa este sistema.

Comparació

**Comparació entre els sistemes**
Comentari	Espanyol	Ilocano	Traducció
c -> k	tucac	tukak	granota
acer	asero	acer
ch -> ts	coche	kotse	coche
f -> p ²	família	pamilia	família
gui, gue -> gi, ge	daguiti	dagiti	els/les
ge, gi -> he, hi ³	pàgina	pahina	pàgina
h -> 0	hores	ores	hora
j -> h ³	juge	hues	juge
ll -> li	cavall	kabalio	cavall
ñ -> ni	bany	banio	bany
ñg -> ng	ngioat	ngiwat	boca
Vo(V) -> Vw(V)	aoan aldao	awan aldaw	no hi ha dia
qui, que -> ki, ke	iquet	iket	tia
v -> b	veus	boses	veu
z -> s	sabates	sapatos	sabata

Notes

1 És el revés en el cas de la vocal /o/ a on té dos representacions gràfiques en paraules indígenes. S'escriu la vocal /o/ com o quan ocorre en paraules indígenes en la sílaba final de la paraula o de la raïl, per eixemple: kitaemonto /ki. ta. i. mun. el teu/. També, la lletra i correspon a dos vocals en el dialecte meridional.

2 En la fonologia de l'ilocano (i del tagalo) el sò fricatiu labiodental /f/ no existix. El seu sò aproximat és /p/. Per això, en paraules d'orige espanyol o anglés, /f/ es realisa /p/. En especial, els llinages que escomencen en /f/ solen dir-se en /p/, per eixemple Fernández /per.'nan. dones/.

3 El sò /h/ solament succeïx en paraules estrangeres, i en el variant del negatiu haan.

Gramàtica

Tipologia

L'idioma ilocano ampra una estructura de predicat inicial. És dir que el verp o l'adjectiu occure en la posició inicial en la clàusula. I despuix, seguix lo demés de l'oració.

El ilocano usa un sistema complex d'afijos (prefixos, sufixos, infijos i enclítics) i reduplicació per a indicar una gran varietat de categories gramaticals.

Pronoms

Els pronoms ilocanos distinguixen entre tres casos: absolutiu, ergatiu i oblicuo. També, distinguixen entre tres números: singular, dual i plural. La 1.ª persona dual solament inclou el que parla i el que escolta. Mentres que la 1.ª persona plural distigue inclusió: inclusivo (tu i yo, compárase en la 1.ª persona dual) i exclusiu (ells i yo).

**Pronoms**
	Absolutiu independent	Absolutiu enclític	Ergatiu	Oblicuo
1ª persona singular	siák ⁴	-ak	-k(o)⁵	kaniák
1ª persona dual	datá, sitá ⁴	-ta	-ta	kadatá
2ª persona singular	siká ⁴	-ka	-m(o)⁵	kenká
3ª persona singular	isú(na)	-	-na	kenkuána
1ª persona plural inclusivo	datayó, sitayó ⁴	-tayó	-tayó	kadatayó
1ª persona plural exclusiu	dakamí, sikamí ⁴	-kamí	-el meu	kadakamí
2ª persona plural	dakayó, sikayó ⁴	-kayó	-yo	kadakayó
3ª persona plural	isúda	-dona	-dona	kadakuáda

4 Estes formes són combinacions de si i els pronoms enclítics. L'artícul personal si existix en esta forma en el tagalo encara. En el ilocano el partículo corresponent és ni, pero ya no existix aixina com si menys en estos pronoms.

5 Es pert la o final quan la paraula anterior termina en una vocal, i no hi ha un atre enclític següent. Asom el teu gos VS Asomonto Serà el teu gos

Els pronoms absolutius tenen dos formes: independent i enclític.

Els pronoms independents no són lligats a cap paraula.

Siák tu gayyem ni Juan.
"Yo soc l'amic de Juan."

Dakamí tu napan idiay Laoag.
"Som els que varen anar a Laoag."

Els enclítics es lliguen a la paraula anterior.

Gumatgatangak iti saba.
"Yo estic comprant bananes."

Agawidkayonto kadi no Sabado?
"¿Tornen tots vostés el dissabte?"

Els pronoms en el cas "genitiu" són lligats a noms en referència a lo posesado, o són lligats als verps per a indicar el cas ergatiu.

Els pronoms -mo i -ko són reduïts a -m i -k despuix de vocals.

Napintas tu balaymo.

"La seua casa és bella."

Ayanna daydiay torrek?

"¿On està aquell gos meu?"

Basbasaendona tu diari.

"Ells lligen el diari."

Pronoms oblicuos indica l'objecte indirecte.

Intedna kaniak.

"Ell m'ho va donar."

Imbagam kaniana!

"¡Li'l vares dir a ella!"

Vore també

Guillermo V Flors, poeta, escritor i compositor filipí, autor d'algunes de les millors cançons d'amor i poemes en ilocano.

Referències

Bibliografia

Gálvez Rubino, Carl Ralph (2000). Ilocano Dictionary and Grammar: Ilocano-English, English-Ilocano. University of Hawái Press. ISBN 0-8248-2088-6.

Enllaços externs

Plantilla:Interwiki

Informació sobre el diccionari ilocano més antic trobat: diariodeleon. es/noticias/bierzo/thesauro-nadie-habia-estudiado_891046. html El ‘Thesauro’ que ningú havia estudiat i diariodeleon. es/noticias/bierzo/diccionario-perdido-estaba-palacio-real_888714. html El diccionari perdut estava en el Palau Real.

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma ilocano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.