Idioma chocholteco
El idioma chocholteco, chocho, chuchon o chochon és una llengua otomangueana que es parla en les localitats oaxaqueñas de Santa María Nativitas, Sant Joan Batista Coixtlahuaca, Sant Martín Toxpalán i Sant Miguel Tulancingo. Hi ha una miqueta més de 800 parlants[1]
Classificació
El chocho és una llengua que junt al idioma popoloca pertany al grup chocho-popoloca i est a les llengües popolocanas pertanyent al gran tronc otomangue.[2] En Mèxic existixen 11 famílies de llengua indígena,l'idioma chocho és pertanyent a la família número 6.
Estatus oficial
Esta llengua junt en totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol varen ser reconegudes com "llengües nacionals" gràcies a la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes promulgada en l'any 2003.
Variants
D'acort en l'INALI, existixen tres variants:[3][4]
- Chocho de l'est o Ngiba, parlat principalment en Ocotlán, Sant Miguel Tulancingo, Sant Francisco Teopan, Sant Miguel Tequixtepec, Sant Pedro Nopala, Santa Magdalena Jicotlán i Teotongo.
- Chocho de l'Oest o Ngigua, parlat en Sant Miguel Huautla i Santa María Nativitas.
- Chocho del sur o Ngiba, parlat en Sant Joan Batiste Coixtlahuaca i en Sant Miguel Chicahua.
Fonologia
Les taules següents contenen els fonema de l'idioma chocho.[5]
Vocals
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | o | |
| Intermija | i | o | |
| Oberta | a |
Calitat de les vocals
El chocho conta en cinc vocals bàsics. Cada una d'elles pot ser nassal [ã]. Tenim també vocals orals i nassals glotalisades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] i [ãʔã].[5]
Consonante
| Bilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Post- alveolar |
Retrofleja | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p b | t d | k g | ʔ | |||||
| Fricativa | f | θ | s z | ʃ ʒ | ʂ ʐ | x | |||
| Africada | ts͡ | tʃ͡ | tʂ͡ | ||||||
| Nassal | m | n | |||||||
| Vibrant múltiple | r | ||||||||
| Vibrant simple | ɾ | ||||||||
| Lateral | l |
Tons
L'idioma chocho, de la mateixa manera que atres llengües otomangues, és una llengua tonal. Té tres tons bàsics. El to 3 és alt; 2 és to mig i 1 és to baix.
- 3 (á)
- 2 (ā)
- 1 (à)
Conta en tres tons de contorn:
- To alt descendent [â]
- Tons mig ascendent [aá]
- To baix ascendent [ǎ]
Característiques
Sobre la seua allineament morfosintàctic és una llengua de tipo actiu-inactiva, a on l'us de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depén del significat de dit verp.
Notes i referències
- ↑ «inegi. org. mx/hipertexto/todas_lenguas. htm Diferents llengües indígenes». cuentame. inegi. org. mx. Consultat el 5 de setembre de 2019.
- ↑ (2009) ethnologue. org/ethno_docs/distribution. asp? by=size Ethnologue: Languages of the world, 6ª edició (en anglés), Dallas, Texas: SIL International.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadainali - ↑ INALI. «inali. gob. mx/clin-inali/html/v_chocholteco. html#1 Chocholteco». Catàlec de les llengües indígenes nacionals: variants llingüístiques de Mèxic en les seues autodenominaciones i referències geoestadísticas. Consultat el 19 de juliol de 2012.
- ↑ 5,0 5,1 (1982).unam. mx/index. php/antropologia/article/download/16504/pdf_89 «Els casos morfosintàctics del chocho».Anals d'antropologia.19(20)
- 345-378.Consultat el 19 de juliol de 2012.
Bibliografia
- Belmar, Francisco (1899). org/stream/idiomasindigena00librgoog#page/n7/mode/2up Idiomes indígenes de l'estat d'Oaxaca. El chocho, Oaxaca.
- Veerman-Leichsenring (2000). Gramàtica del chocho de Santa Catarina Ocotlán, Oaxaca, Leiden, Països Baixos: CNWS Publications. ISBN 978-90-5789-038-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma chocholteco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.