Idioma català en Argentina
El català/valencià en Argentina existix des del sigle XIX, quan varen començar les migracions de grans comunitats de peninsulars de Catalunya i Valéncia i d'habitants de les Illes Balears al país suramericà. Una de les migracions més destacades va ser la dels mallorquins a la ciutat bonaerense de Sant Pedro. Hui en dia, Argentina és el país no europeu en la major comunitat catalanoparlante del món, conformada per al voltant de 200.000 parlants, el 0,45% de la població argentina.[1]
Història
[editar | editar còdic]Quan en el XVIII es va posar fi al monopoli del comerç en Amèrica per part de Sevilla-Càdis, els navegants i comerciants catalans, mallorquins i valencians ya podien anar a Amèrica sense necessitat de matricular-se. La primera emigració va ser poc important. Entre 1765 i 1820, els emigrants catalans en Argentina solament eren 1.200. Aixina i tot, va haver dos presidents argentins (del govern i del parlament) naixcuts en Catalunya: Juan Larrea i Dumenge Matheu.[2]
Anys despuix, els catalans varen tornar a emigrar a Argentina. En l'any 1857 es va crear la primera agrupació mutual catalana en Buenos Aires, el Montepío de Montserrat.[3] En l'actualitat encara es tracta de la principal institució de la comunitat catalana en Argentina. El Montepío complia una funció social de gran importància, a la qual cal afegir la contribució al manteniment de la cultura catalana. El barri a on està situat, Montserrat, pren el seu nom de la verge patrona de Catalunya.[4]
A principis d'el XX es va produir la colonisació de terres argentines per part de valencians, una empresa impulsada per l'escritor Blasco Ibáñez. Es varen crear dos viles, Cervantes, en la província de Riu Negre i Nova Valéncia, en la província de Corrents.[5] També va haver una colónia valenciana en Sant Joan, que ha mantingut la llengua i atres tradicions com les Falles o la pilota des de llavors.[6]
Aixina mateix, l'arribada de mallorquins va escomençar a tornar-se habitual. L'emigració de Manacor a Argentina va tindre dos causes principals: la demografia i l'economia. La població de la ciutat va tindre un ràpit creiximent, que provocaria un aument de la demanda de vivendes. En l'emigració, Manacor es va convertir en el poble que més emigrants tenia de tota l'Illa de Mallorca, en una taxa del -42%.[7]
Va ser tan fort l'immigració a Argentina que inclús la ciutat de Goyena la varen fundar mallorquins de Són Servera el 2 d'abril de 1902.[8] Des de la seua fundació, la població de Goyena va ser formada per mallorquins. La ciutat de Sant Pedro també va rebre molts immigrants mallorquins, tant aixina que ya en la primera mitat del sigle XX conformaven el 25% de la població de la ciutat.[9]
Els immigrants varen seguir parlant català en Sant Pedro, lo que va produir la primera variació llingüística de la llengua catalana en terres argentines en la segona generació. L'influència gastronòmica mallorquina en Sant Pedro ha segut molt important també. L'ensaimada s'ha convertit en un producte típic de Sant Pedro, tant aixina que la ciutat ha segut declarada la Capital Nacional de la Ensaimada Argentina.[10] Actualment conta en diferents colectivitat sent una de les de major presencia la mallorquina. D'ací que la ciutat haja adoptat esta tradició com a pròpia.
Mallorquí de Sant Pedro
[editar | editar còdic]El mallorquí de Sant Pedro és una variant del català que es va parlar en Sant Pedro, en Argentina, des de final del sigle XIX i durant el sigle XX, dut per una colónia de gent provinent de Manacor i Felanich.[11] Si ben no tots els emigrants mallorquins en Argentina es varen dirigir a Sant Pedro, molts sí que es varen traslladar.[9] En l'any 2014 alguns habitants encara conservaven la llengua.[12][13]
Característiques
[editar | editar còdic]Entre els traces fonètiques dels catalanoparlantes en Sant Pedro, el més important és el de l'aspiració vacilante de la lletra "s" en posició final de sílaba o paraula, de la mateixa manera que ho fa l'espanyol rioplatense. Per eixemple: “el teu et donaràh conte que es emscla molt”, “Tomeu, vols menjà ventrehca de middia?”, “a ca nohtra”, “ih veïnats toth eren cahtellans”, “noltros dos, anàvem a ihcoa”.[9]
També s'utilisen molts préstams del espanyol rioplatense, que han segut classificats com establits (usats per tota la comunitat catalanoparlant) i momentàneus (usats ocasionalment). Alguns dels préstams més comuns en el mallorquí d'Argentina són: llogar, assat ‘torrat’, bossa, camot ‘camote’, carpinter ‘carpintero’, tallar, cossetxa ‘collita’, cossetxar ‘collir’, criadero, departament ‘apartament’, escomençar, llavors, estableciment ‘establiment’, fetxa ‘data’, fins a, letxon ‘lechón’, netejar, llimpiessa ‘neteja’, mesita, mutxatxo ‘chicon’, peça ‘peça’, poll ‘pollet’, sequia ‘sequia’, nebot, prendre, volta i volta ‘regrés’.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Dialectes del català
- Idioma català en Florida
- Llengües d'Argentina
- Casal de Catalunya en Buenos Aires
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «net/people_groups/11108/AR Catalonian in Argentina» (en en). Consultat el 2020-08-17.
- ↑ «es/noticia/35286/0/CATALUNYA/Corona/espanyola/ 1778-1820: L’emigració inicial catalana a Amèrica» (en és). Consultat el 2020-11-09.
- ↑ «elnacional. cat/es/cultura/marc-pons-raiz-argentina-catalanismo_383362_102. html La raïl argentina del catalanisme» (en és). ElNacional. cat. Consultat el 2021-02-20.
- ↑ Luis Garzón (ed.): «researchgate. net/publication/281964637_Catalanes_en_la_Argentina Catalans en Argentina: L'experiència de la movilitat social a través de la migració en el sigle XX» (en castellà).
- ↑ Alce-EMV (ed.): «levante-emv. com/cultura/2009/03/22/ano-blasco-descubrio-argentina-13294998. html L'any que Blasco va descobrir Argentina». Consultat el 2020-11-09.
- ↑ Alce-EMV (ed.): «levante-emv. com/comunitat-valenciana/2010/08/30/ultimo-rincon-valencià-argentina-13121331. html L'últim racó valencià d'Argentina». Consultat el 2020-11-09.
- ↑ Jose Antonio Bernad Suñer (ed.): «ac. uk/download/pdf/32994202. pdf De Mallorca a l’Argentina. L’emigració en el municipi de Manacor dones de 1880 fins l’inici de la Gran Guerra.».
- ↑ «yumpu. com/es/document/read/317059/lemigracio-manacorina-a-la-republica-argentina-durant-el-segle- L'emigració manacorina a la República Argentina durant el segle ...» (en és). Consultat el 2020-11-09.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Philip D. Rasico (ed.): «iec. cat/repository/pdf/00000270/00000011. pdf La llengua dels mallorquins de Sant Pedro (Argentina)».
- ↑ «archive. org/web/20201109165610/https://laensaimada. com/index. php/en/la-ensaimada La Ensaimada». Archivat des d'el com/index. php/en/la-ensaimada original, el 9 de novembre de 2020. Consultat el 2020-11-09.
- ↑ Brauli Montoya Abat (ed.): «casadellibro. com/libro-la-llengua-dels-mallorquins-de-san-pedro-argentina/9788498839289/6013561 La llengua dels mallorquins de Sant Pedro (Argentina)» (en castellà). Consultat el 2020-11-09.
- ↑ «youtube. com/watch? v=vMVHWL2pJ6s Arrels mallorquins a Sant Pedro, una ciutat de l’Argentina - YouTube». www. youtube. com. Consultat el 2021-02-20.
- ↑ «diariodemallorca. es/cultura/2017/10/15/rastro-mallorquin-san-pedro-3330064. html Despuix del rastre del mallorquí en Sant Pedro» (en és). Consultat el 2020-11-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma catalán en Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.