Identificació tributària en l'Unió Europea

La identificació tributària en l'Unió Europea va ser un procés fiscal per a donar un correcte i fiable registre per a efectes administratiu-tributaris en el sí de l'Unió Europea, quan l'1 de giner de 1993 es va fer realitat un espai únic europeu carent de fronteres interiors i complir en l'Acta Única Europea firmada en Luxemburc el 17 de febrer de 1986, per la qual a partir del 31 de decembre de 1992 es garantisarà, en l'àmbit de l'Unió Europea, la lliure circulació de mercaderies, persones, servicis i capitals.

Desenroll

Al mateix temps que desapareixien les fronteres interiors ho feya el control que, sobre les mercaderias, s'efectuava en les aduana per mig de la comprovació “in situ” de llicències d'importació, documentació acreditativa de la carrega, etcétera; i sobretot desapareixia la possibilitat de procedir a la liquidació del Impost sobre el Valor Afegit o IVA en el moment en que tals mercaderies eren importades, és dir, en el moment en que entrabar en un país determinat, com per eixemple Espanya. Pel que fa a les exportacions, també desapareixia el control eixercit per l'aduana sobre els productes exportats i la possibilitat de certificar que les mercaderies o productes havien eixit efectivament d'eixe territori en destí a l'estranger.

Per les diferències entre els tipos impositius aplicables en l'IVA i a les diferències en térmens econòmics dels (en aquell moment) quinze Estats membres, la Comissió va ser conscient de que el règim de tributació en este impost que, en general és el de la tributació en orige, no era sostenible per al cas de les operacions realisades entre subjectes passius de l'IVA residents en Estats membres diferents. Per això va propondre, i va ser acceptada, una modificació (de caràcter transitori, en principi fins al 31 de decembre de 1999 pero vigent a principis de 2006) de la Directiva 77/388/CEE del Consell, de 17 de maig de 1977. La modificació va girar entorn a aquelles operacions realisades entre subjectes passius de l'impost establits en Estats membres diferents i va consistir en canviar el criteri general de tributació establint la tributació en destí.

Identificació tributària a efectes de l'IVA intracomunitario

El número d'identificació fiscal a efectes del IVA intracomunitario (NIF-IVA) està compost, en general, pel número o còdic d'identificació fiscal que corresponga a cada subjecte passiu de l'impost en virtut de la llegislació interna de l'Estat membre de residència, precedit de les lletres identificatives d'eixe país que li corresponguen d'acort en el còdic ISO 3166.

Aixina, per eixemple, per a una empresa espanyola, el Número d'Identificació Fiscal a efectes de l'IVA té el format ESX9999999X = ÉS + 1 bloc de 9 caràcters (primer i últim: lletra o dígits, restant: només dígits)

Les empreses estrangeres que presten servicis via electrònica a consumidors de l'UE i que no es troben establides en l'UE , per lo que no estan registrades en cap país de l'Unió a efectes de l'IVA, poden tindre un prefix que comence per "UE" en lloc del còdic de país.

Quan s'exporten o es venen bens i servicis des d'un país intracomunitario cap a un atre país membre de l'Unió Europea es parla d'entregues. Estes operacions no estan subjectes a l'IVA intracomunitario, de manera que en la factura no serà necessari repercutir l'impost. Per a acollir-se al règim d'exenció de l'IVA deuen complir 3 requisits:

• El ben o servici té que estar expedit a un atre Estat membre.
• El receptor del ben o servici té que estar identificat en un Estat membre en un Número d'Identificació Fiscal (NIF), de subjectes passius comunitaris.
• Dits subjectes passius tenen que dur un llibre específic per a registrar totes les operacions assimilades a les entregues intracomunitario.

Vore també

• Identificació tributària