Anar al contingut

Ideastesia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La ideastesia es definix com un fenomen en el que les activacions dels conceptes (inductores) evoquen experiències similars a la percepció (concurrente). El nom prové del grec ἰδέα (idéa) i αἴσθησις (aísthēsis), que significa 'conceptes de percepció' o 'idees de detecció'.[1] La raó principal per a introduir la noció de ideastesia varen ser els problemes en la sinestesia. Mentres que "sinestesia" significa "unió de sentits", l'evidència empírica va indicar que es tractava d'una explicació incorrecta d'un conjunt de fenomens tradicionalment coberts per este encapçalat. La sinestesia que denota també "co-percepció", implica l'associació de dos elements sensorials en poca conexió en el nivell cognitiu. No obstant, segons uns atres,[2][3][4][5][6][7] la majoria dels fenomens que s'han vinculat inadvertidament a la sinestesia, de fet, són induïts per les representacions semàntiques. És dir, el significat de l'estímul és lo que és important més que les seues propietats sensorials, com ho implicaria el terme sinestesia. En atres paraules, mentres que la sinestesia supon que tant el desencadenant (inductor) com l'experiència resultant (concurrente) són de naturalea sensorial, l'ideastesia supon que solament l'experiència resultant és de naturalea sensorial mentres que el desencadenant és semàntic. Mentrestant, el concepte de ideastesia s'ha convertit en una teoria de cóm percebem i l'investigació s'ha

estés a atres temes distints de la sinestesia, ya que el concepte de ideastesia resulta aplicable a la nostra percepció quotidiana. L'ideastesia inclús s'ha aplicat a la teoria de l'art. L'investigació sobre l'ideastesia té implicacions importants per a resoldre el misteri de l'experiència conscient humana, que segons l'ideastesia es basa en cóm activem els conceptes.[8]

Eixemples i evidències

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Eixemple d'associacions entre els grafema i els colors que es descriuen en més precisió com ideastesia que com sinestesia

Un eixemple comú de sinestesia és l'associació entre grafema i colors, generalment coneguda com sinestesia grafema-color. Ací, les lletres de l'alfabet s'associen en vívidas experiències de color. Els estudis han indicat que el color percebut depén del context i està determinat pel significat extret d'un estímul. Per eixemple, un estímul ambigu '5' que pot interpretar-se com a 'S' o '5' tindrà el color associat en 'S' o en '5', segons el context en el que es present. Si es presenta entre números, s'interpretarà com '5' i associarà el color respectiu. Si es presenta entre lletres, s'interpretarà com a 'S' i associarà el color sinestésico respectiu.[2]

L'evidència de la sinestesia de grafema-color també es deriva de la troballa de que els colors es poden associar de manera flexible als grafema, a mida que s'assignen nous significats a eixos grafema. En un estudi, als sinestésicos se'ls varen presentar lletres glagolíticas que mai havien vist abans, i el significat es va adquirir a través d'un breu eixercici d'escritura. Els grafema glagolíticos varen heretar els colors dels grafema llatins corresponents tan pronte com els grafema glagolíticos varen adquirir el nou significat.[3]

En un atre estudi, es va demanar als sinestésicos que formaren associacions sinestéticas noves en grafema mai abans vists. Els sinestésicos varen crear eixes associacions en minuts o segons, lo que va anar un temps massa curt per a explicar la creació de noves conexions físiques entre la representació del color i les àrees de representació del grafema en el cervell,[9] apuntant novament cap a l'ideastesia.

Per a la sinestesia lèxic-gustativa, l'evidència també apunta cap a l'ideastesia: en la sinestesia lèxic-gustativa, la verbalizaació de l'estímul no és necessària per a l'experiència dels concurrente. En canvi, és suficient per a activar el concepte.[4]


Un atre cas de sinestesia és la sinestesia de l'estil de natació, en la que cada estil de natació s'associa en una experiència vívida d'un color.[5][10] Estos sinestésicos no necessiten realisar els moviments reals d'un estil de natació corresponent. Per a activar les experiències concurrents, és suficient activar el concepte de l'estil de natació (per eixemple, presentant una fotografia d'un nadador o simplement parlant de natació).[11]

S'ha argumentat que la sinestesia de grafema-color per a consonante geminadas també proporciona evidència de ideastesia.[12]

Sinestesia de dispar: hi ha experiències sinestéticas que poden ocórrer solament una volta en la vida i es denominen sinestesia de dispar. L'investigació de tals casos ha indicat que tals experiències úniques solen ocórrer quan un sinestésico participa en una activitat mental i emocional intensa, com fer plans importants per al futur o reflexionar sobre la seua vida. S'ha conclós aixina que esta és també una forma de ideastesia.[13]

En percepció normal

[editar | editar còdic]
¿Qué es deu cridar Bouba i quin Kiki? Les respostes són molt consistents entre les persones. Est és un eixemple de ideastesia en que la conceptualisació de l'estímul juga un paper important.

Recentment, s'ha sugerit que el fenomen Bouba / Kiki és un cas de ideastesia.[14][15] La majoria de les persones estaran d'acort que l'objecte en forma d'estrela de l'esquerra es diu Kiki i el redonejat de la dreta Bouba.[16] S'ha assumit que estes associacions provenen de conexions directes entre corfes visuals i auditives.[17] Per eixemple, segons eixa hipòtesis, les representacions d'inflexions agudes en l'objecte en forma d'estrela estarien conectades físicament a les representacions d'inflexió aguda en el sò de Kiki. No obstant, Gómez et al.[18] han demostrat que les associacions Kiki / Bouba són molt més riques en térmens de qualsevol de les paraules i abdós imàgens s'associen semánticament a una série de conceptes com el color blanc o negre, femení front a masculí, fret front a calent i unes atres. Estes associacions de formes de sò semblen estar relacionades a través d'una gran superposició entre les rets semàntiques de Kiki i la forma d'estrela en una mà, i Bouba i la forma redona en l'atra. Per eixemple, tant Kiki com la forma d'estrela són inteligents, chicotets, prims i nerviosos. Açò indica que darrere de l'efecte Kiki-Bouba es troba una rica ret semàntica. En atres paraules, la nostra experiència sensorial està determinada en gran mida pel significat que assignem als estímuls. La descripció dels aliments i la degustació de vins és un atre domini en el que l'associació estètica d'idees entre el sabor i atres modalitats, com la forma, pot jugar un paper important.[19] Estes relacions semàntiques juguen un paper en l'èxit del màrqueting; el nom d'un producte deu coincidir en les seues atres característiques.[20]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ BMC Neurology.15(1)ISSN 1471-2377.doi:10.1186/s12883-015-0372-7.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Cortex.42(2)
    243–252.ISSN 0010-9452.doi:10.1016/s0010-9452(08)70349-6.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 Journal of Vision.9(12)
    25–25.ISSN 1534-7362.doi:10.1167/9.12.25.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 Nature.444(7118)
    438–438.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/444438a.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 Cortex.47(7)
    874–879.ISSN 0010-9452.doi:10.1016/j.cortex.2011.02.008.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  6. ↑ Frontiers in Psychology.5ISSN 1664-1078.doi:10.3389/fpsyg.2014.00105.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  7. ↑ Consciousness and Cognition.61
    94–106.ISSN 1053-8100.doi:10.1016/j.concog.2018.04.005.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  8. ↑ Frontiers in Human Neuroscience.8ISSN 1662-5161.doi:10.3389/fnhum.2014.00509.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  9. ↑ Translational Neuroscience.3(1)ISSN 2081-6936.doi:10.2478/s13380-012-0010-4.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  10. ↑ Frontiers in Psychology.3ISSN 1664-1078.doi:10.3389/fpsyg.2012.00279.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  11. ↑ Who's Who.Oxford University Press.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  12. ↑ Weaver, D.F., Hawco C.L.A. (2015) Geminate consonant grapheme-colour synaesthesia (ideaesthesia). BMC Neurology, 15:112.
  13. ↑ Translational Neuroscience.8(1)ISSN 2081-6936.doi:10.1515/tnsci-2017-0023.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  14. ↑ Consciousness and Cognition.34
    149–162.ISSN 1053-8100.doi:10.1016/j.concog.2015.04.003.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  15. ↑ Indian Journal of Mental Health(IJMH).3(3)
    240.ISSN 2394-6652.doi:10.30877/ijmh.3.3.2016.240-252.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  16. ↑ Kohler, Wolfgang (31 de giner de 2015). The Task of Gestalt Psychology, Princeton University Press. ISBN 9781400868964.
  17. ↑ Bartsch, Renate (8 d'abril de 2002). Consciousness Emerging, John Benjamins Publishing Company. ISBN 9789027251596.
  18. ↑ tic. revista d'innovació educativa.0(6)ISSN 1989-3477.doi:10.7203/attic.6.264.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  19. ↑ Theoria et Història Scientiarum.10(0)
    207.ISSN 0867-4159.doi:10.12775/ths-2013-0011.Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  20. ↑ Journal of Consumer Màrqueting.31(5)
    404–405.ISSN 0736-3761.doi:10.1108/jcm-02-2014-0879.Consultat el 23 d'octubre de 2018.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ideastesia&oldid=1139800»