Anar al contingut

Iatrosofía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Dioscórides rep una raïl de mandrágora. Les seues ensenyances varen ser les que més varen influir la iatrosofía. Ilustració del manuscrit Dioscórides de Viena.

Iatrosophia (


Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme prové de les paraules






Orígens i desenroll

[editar | editar còdic]

Es pensa que el gènero de la iatrosofía va sorgir en els hospitals bizantins cóm compendios que contenia el receptes i recomanacions terapèutiques. Els primers eixemples coneguts sobreviviente provenen del sigle dècim sent els més els eixemples més abundants els d'el XV.

Despuix de la caiguda de Constantinopla la tradició iatrosofica es va mantindre en els monasteris i en les zones grecoparlantes en l'imperi otomà fins al seu extermini en el sigle XX. Els texts arrepleguen les ensenyances d'escritors hipocráticos com Dioscórides i Galeno aixina com escritors posteriors com Oribasius, Aetios of Amida, Alexander de Tralles i Paulus. Aegineta. Esta medicina influiria en la medicina àrap i a partir d'el X s'influiria per ella. No cal dubtar que els escritors d'este gènero varen actualisar i varen adaptar contínuament els seus texts sobre la base de nova informació i experiència.[1]

Interpretació moderna

[editar | editar còdic]

Els historiadors d'el XIX i XX varen interpretar la iatrosofia com una forma degradada de la medicina clàssica. Els treballs recents han emfatisat que en el seu context històric eren obres intelectualment vàlides. Alguns investigadors inclús han argumentat que algunes de les receptes en els texts de iatrosophia reflectixen una farmacologia clínicament efectiva.[1]

Pocs texts en este gènero han segut editats o traduïts en periodo renaixentiste per lo que molts varen sobreviure en forma de manuscrit. Un estudi que va evaluar 700 manuscrits mèdics grecs escrits en era otomana va trobar que el 45% corresponien al gènero de la iatrosophia.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Frontiers in Pharmacology.2(32)doi:10.3389/fphar.2011.00032.
  2. "iatro-, forma de pentine". OED Online, Oxford University Press, juny de 2018, https://www. oed. com/view/Entry/90700 ; "Sophia, n." OED Online, Oxford University Press, juny de 2018, https://www. oed. com/view/Entry/184748 . Accedit el 29 d'agost de 2018.
  3. "iatro-, forma de pentine". OED Online, Oxford University Press, juny de 2018, https://www. oed. com/view/Entry/90700 ; "sofista, n". OED Online, Oxford University Press, juny de 2018, https://www. oed. com/view/Entry/184755 . Accedit el 29 d'agost de 2018.


Enllaços externs

[editar | editar còdic]