IBM 7070

IBM 7070

El IBM 7070 va ser un sistema d'arquitectura decimal intermija de processament de senyes introduït per IBM en juny de 1960. Era un processador totalment transistorizado que va ser dissenyat per a aplicacions científiques i comercials. Va ser part del IBM 700/7000 séries, i estava basat en transistors discrets, en lloc dels tubos de buit (vacuum tubes) utilisats en la década de 1950.

Característiques

IBM 7070 transistor

Les senyes utilisades tenien una llongitut de paraula de 10 dígits decimals més el signe. Els dígits eren codificats usant two-out-of-five code (posseïx exactament dèu combinacions). La màquina s'entregava en una memòria de 5000 fins a 9990 paraules, i la velocitat de la CPU s'acostava a 27KIPS. Un sistema típic era venut per $17.400 per més o podia comprar-se per $813.000.

El 7070 va ser dissenyat per a oferir una millora al "IBM 650 transistorizado", reemplaçant el tambor de memòria per un núcleu de memòria molt més ràpit. El 7070 no va ser dissenyat per a ser compatible en el conjunt d'instruccions del 650: tardava fins a un segon en cada instrucció per a permetre una utilisació òptima del tambor. Es va agregar un emulador per a poder córrer programes vells. El 7070 també es va comercialisar com un IBM 705 actualisat, pero va fracassar per la seua incompatibilitat, inclosa l'incapacitat de representar el conjunt de caràcters del 705. IBM va tindre que dissenyar ràpidament l'IBM 7080 com un "transistorizado IBM 705", que era totalment compatible.

Gràcies als seus dispositius interns, podia processar simultàneament llectura i perforació de targetes perforades, càlculs i decisions llògiques, gravar i llegir informació en cinta magnètica, etc. Tenia capacitat de preparar 80.000 facturas per hora. Dotat de vàries llectores i perforadora de targetes, la IBM 7070 podia llegir 400 targetes per minut, perforar 250 i imprimir 1000 llínees per minut. La seua memòria principal de núcleus almagasenava 100.000 caràcters. La memòria auxiliar de discs magnètics podia almagasenar 24.000.000 de números o lletras mentres que les unitats de cinta magnètica podien gravar o llegir 750.000 caràcters per segon.

Llenguages

El llenguage utilisat a l'hora de crear el IBM 7070 va ser un llenguage ensamblador denominat Autocoder. Contenia una espècie de macros, en la seua majoria utilisats per a la definició de la cinta de gestió d'errors (IOCS). Les macros de Autocoder no podien definir atres macros. També s'utilisava el RPG (Report Program Generator, Programa Generador d'Informes), un archiu de processament de llenguage on s'especifica el format de registre d'entrada, el format d'eixida desijat, i càlculs senzills que fer en cada registre. Louis S. Kassel de UOP també havia escrit un compilador Fortran que varen utilisar per als càlculs més científics.