Anar al contingut

Hypoptopomatinae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hypoptopomatinae

Hypoptopomatinae és una subfamília de peixos siluriformes d'aigua dolça de la família dels loricáridos. Habiten en aigües templades i càlides del nort i centre de Sudamérica, a on són denominades popularment limpiavidrios, viejitas de l'aigua, viejitas de riu, etc. Els seus integrants són pacífics i posseïxen chicotet tamany, els que els fa aptes com a peixos d'aquari hogareño.

Taxonomia

Descripció original

Esta subfamília va ser descrita originalment en l'any 1890 pel ictiólogo nortamericana —naixcut en Alemània— Carl H. Eigenmann junt en la seua esposa Rosa Smith Eigenmann.[1] El gènero tipo és Hypoptopoma.

Etimologia

Etimológicamente el terme Hypoptopomatinae es construïx en paraules del idioma grec, en a on: hypo significa 'baix', optoma, opsomai és 'mirar', mentres que poma és ‘operculum’.[2]

Caracterisació

Hisonotus acuen.
Otocinclus cocama.

Els integrants d'Hypoptopomatinae posseïxen un morro format per numeroses i chicotetes plaques òssees; mostren proporcionalment més amples que atres loricáridos el cleithrum (un os que corre verticalment a lo llarc de l'escàpula) i el coracoides (un os de la cintura escapular). Presenten dos plaques òssees entre les aletes pectorals i l'ano separat de l'aleta anal per una o més plaques d'òssees. El pedúncul cabal és redonejat o llaugerament comprimit, relativament prim i proporcionalment més curt que atres loricáridos.[3]

Relacions filogenético

Otocinclus arnoldi.

Hypoptopomatinae és un grup monofilético dins de la família Loricariidae, en la qual representa al voltant del 10 % de les seues espècies.[4]

Tradicionalment li l'ha dividit en dos Tribus, Hypoptopomatini i Otothyrini, no obstant, en un anàlisis efectuat en l'any 2005, es va trobar que Otothyrini no és monofilético, en representants que comprenen un grup parafilético relacionat en Hypoptopomatini.[5] Evidència filogenético posterior recolzaria l'escissió d'Otothyrini junt en l'elevació d'abdós tribus al nivell de subfamílies.[6]

A esta problemàtica se suma que varis gèneros d'Hypoptopomatinae encara no han conseguit ser classificats en alguna de les tribus, formant aixina un tercer conjunt, denominat incertae sedis.[7][8]

Subdivisió

Otocinclus macrospilus.
Parotocinclus jumbo.
Otocinclus affinis.

Esta subfamília es compon de més de 80 espècies, ubicades en 17 gèneros, els que són reunits en 2 tribus i un grup no definit.[9]

Distribució geogràfica i hàbitat

Les espècies que ho integren es distribuïxen en cursos fluvials templats i càlits del nort i centre de Sudamérica, des de Veneçuela pel nort fins al centre de l'Argentina pel sur. Normalment preferixen hàbitats fluvials de menor porte en els que abunda la vegetació aquàtica, en la que, per lo general, entaulen una estreta associació.

Referències

  1. ↑ Eigenmann, C. H., and R. S. Eigenmann (1890). A revision of the South American Nematognathi or CatFishes. Occas. Pap. Calif. Acad. Sci. (1): 509 pp.
  2. ↑ Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
  3. ↑ Albornoz, P. C. L. (2006). Anatomia i relaçõés filogenético dona família Loricariidae (Ostariophysi: Siluriformes) com ênfase na subfamília Hypoptopomatinae.
  4. ↑ Reis, Roberto I.; and Scott A. Schaefer (1998). New Cascudinhos from Southern Brazil: Systematics, Endemism, and Relationships (Siluriformes, Loricariidae, Hypoptopomatinae). American Museum Novitates. 3254: 1–25.
  5. ↑ Gauger, Marc F. W.; and Paulo Andreas Buckup (2005). Two new species of Hypoptopomatinae from the rio Paraíba do Sul basin, with comments on the monophyly of Parotocinclus and the Otothyrini (Siluriformes: Loricariidae). Neotropical Ichthyology. 3 (4): 509-518.
  6. ↑ Cramer, C. A.; S. L. Bonatto, and R. I. Reis (2011). Molecular phylogeny of the Neoplecostom inae and Hypoptopomatinae (Siluriformes: Loricariidae) using multiple gens. Molecular Phylogenetics and Evolution, 59(1), 43-52.
  7. ↑ d'Oliveira Martins, F., and F. Langeani (2011): Rhinolekos, a new genus with three new species of Hypoptopomatinae (Siluriformes: Loricariidae) from upper rio Paraná. Neotropical Ichthyology, 9 (1): 65-78.
  8. ↑ 8,0 8,1 Carvalho, Tiago Pinte; Pablo Lehmann A., and Roberto I. Reis (2008). "Gymnotocinclus anosteos, a new uniquely-plated genus and species of loricariid catfish (Teleostei: Siluriformes) from the upper rio Tocantins basin, central Brazil". Neotropical Ichthyology. 6 (3): 329–338.
  9. ↑ Schaefer, S. A. (1998). Conflict and resolution: Impact of new taxa on phylogenetic studies of the neotropical cascudinhos (Siluriformes: Loricariidae). Pp. 375–400. In: L. R. Malabarba, R. I. Reis, R. P. Vari, C. A. S. Lucena, & Z. M. S. Lucena (Eds.). Phylogeny and Classification of Neotropical Fishes. Porto Alegre, Edipucrs, 603p.
  10. ↑ Delapieve, Maria Laura S., Lehmann A, Pablo, & Reis, Roberto I.. (2017). An appraisal of the phylogenetic relationships of Hypoptopomatini cascudinhos with description of two new genera and three new species (Siluriformes: Loricariidae). Neotropical Ichthyology, 15(4), i170079. Epub December 21, 2017.https://dx.doi.org/10.1590/1982-0224-20170079
  11. ↑ Britski, H. A. (1997). Descrição d'um novo gênero d'Hypoptopomatinae, com duas espécies novas (Siluriformes, Loricariidae). Papeu Avulsos de Zoologia, 40 (15), 231-255.
  12. ↑ Ribeiro, Alexandre C.; Murilo Carvalho, and Alex L. A. Melo (2005). Description and relationships of Otothyropsis marapoama, a new genus and species of Hypoptopomatine catfish (Siluriformes: Loricariidae) from rio Tietê basin, southeastern Brazil. Neotropical Ichthyology, 3 (4): 489-498. Sociedade Brasileira d'Ictiologia.
  13. ↑ Martins, F. O.; Andrade, B. N.; Rosa, A. C.; Langeani, F. (2014). "Chauliocheilos saxatilis, a new genus and species of Hypoptopomatinae from rio Jequitinhonha basin, with a unique labial appendix (Teleostei: Loricariidae)". Ichthyological Exploration of Freshwaters. 25 (3): 193–204..