Hyères
Hyères (Plantilla:AFI-fr en occità PRO Ieras NM Iero) és una comuna de França pertanyent a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Està ubicada en el departament de Var i el districte de Toulon.
Història
[editar | editar còdic]Olbia helènica
[editar | editar còdic]La ciutat helènica de Olbia (en grec antic: Ὀλβία)[1] va ser refundada sobre l'assentament fenicio que data del sigle IV a. C. Olbia és mencionada pel geógrafo Estrabón (IV.1.5) com una ciutat dels masiliotas fortificada «contra la tribu dels salios i contra els ligures que habiten en els Alps». En la zona s'han trobat les antiguetats gregues i romanes.[2]
Edat Mija
[editar | editar còdic]La primera referència a la ciutat de Hyères data de l'any 963. Originalment la possessió del vescomte de Marsella, posteriorment va passar a mans de Carlos d'Anjou. Luis IX, rei de França (conegut a sovint com a «Sant Luis»), va desembarcar en Hyères en 1254 a la seua tornada de les creuades.[2]
En el sigle XII, una encomana dels Cavallers templarios va tindre la seua sèu en la ciutat, fòra de les seues muralles. El vestigi que es conserva és la torre de Saint-Blaise.[3]
Sigles XIX i XX
[editar | editar còdic]
l'Ajuntament es va terminar de construir en 1864.[4]
Despuix de desertar de l'inteligència soviètica en 1937, Walter Krivitsky es va amagar en Hyères (un dels punts més alluntats de França de la seua base d'operacions en París).[8]
Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]Com a part de l'Operació Dragoon, el 15 d'agost de 1944, la Primera Força de Servici Especial va desembarcar front a la costa de Hyères per a prendre les illes de Port-Cros i Levant. Les chicotetes guarnicions alemanes varen oferir poca resistència i tota la part oriental de Port-Cros va quedar assegurada a les 06:30. Els combats en Levant varen cessar en anochecer, pero en Port-Cros, els alemans es varen replegar a antics forts de grossos murs. Solament quan es varen amprar els canons navals es percataron de que qualsevol resistència adicional era inútil.[5]
Un intens bombardeig naval el 18 d'agost de 1944 va marcar l'inici de la següent fase de l'operació: l'assalt a Porquerolles, la major de les illes de Hyères. Les forces franceses —unitats navals i formacions colonials, incloent infanteria senegalesa—Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
Geografia
[editar | editar còdic]La comuna de Hyères inclou la península de Giens i les illes de Hyères. Dites illes comprenen Porquerolles, Port-Cros i l'illa du Levant, aixina com numeroses illes menors i illots denominades îles d'Or. Es troba 15 km a l'est de Toulon.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Agermanament de ciutats.
Hyères manté un agermanament de ciutats en:
- Alemània Rottweil, Baden-Wurtemberg, Alemània.
- [[Image:Plantilla:Bandera/Bèlgica|border|20px|Bèlgica]] Koekelberg, Brusseles-Capital, Bèlgica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Per a atres ciutats gregues que duen este nom, vore Olbia.
- ↑ 2,0 2,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Image et Mémoire de Hyères et Centre de Culture et de la Documentation provençales.
- ↑ Hyères, Pinterrest, accessed 7 August 2013
- ↑ «Cassino dit Petit Cassino, hôtel de ville». L'inventaire. Consultat el 13 d'abril de 2025.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. After the Battle. Battle of Britain Prints International.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hyères» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.