Huteimi

Els huteimi (també hutaym i huteim) són una tribu del noroest d'Aràbia. Tradicionalment, es consideren un grup paria pels àraps i el seu nom ha segut utilisat concepte general per a cobrir atres parias com els awazimís d'Aràbia oriental i els jibāliyya del Sinaí. Molts grups etiquetats com huteimi es diuen a sí mateixos rashaida.

Huteimi és a voltes incorrectament escrit com Ḥutaym o al-Hutaym. La pronunciació estàndar en àrap peninsular és ihtēm. Prové l'adjectiu ahtam i significa "un home que els seus dos dents frontals estan trencats de raïl", açò és, aquells que no poden localisar la seua ascendència. Un membre de la tribu s'apellidar Hutaymī. Les seccions principals de la tribu són Āl Barrāk, Āl Qalādān, Āl Shumaylān, Maẓābira, Nawāmissa i Fuhayqāt. El cap de Āl Barrāk és tradicionalment el cap de la tribu sancera.

Hi ha poca informació fiable sobre els orígens dels huteimi, lo que és consistent en que el nom siga un terme despectiu aplicat per persones alienes a grups socialment de baix ranc. Les tribus àraps no els consideren ni qaḥṭanitas ni adnanitas i, per lo tant, no verdaders àraps per descendència, i es neguen a casar-se en ells. No obstant, una història atribuïx el seu estatus de paria a un acte d'incesto per part de l'ancestro homònim Hutaym, que presumiblement era àrap. Un atre relat els fa descendents dels Banū Hilāl. James Raymond Wellsted, quí els va visitar a inicis de la década de 1830, va especular que eren els ictiófagos mencionats per autors clàssics.

Els huteimi es consideren a sí mateixos com a parents d'un atre grup paria, els sharārāt. Abdós grups criaven dromedaris de raça dels grups sent aixina més respectats que els Ṣulayb, parias que crían rucs de raça. Són considerats com a caçadors superiors als beduinos (nómades àraps nobles), pero inferiors als Ṣulayb. També crían ovelles i cabres. Els huteimi de la costa es dediquen a la peixca.

Els huteimi viuen principalment al voltant de Jáibar i el camp de lava Harrat Jáibar també s'ha cridat Harrat Huteimi. També viuen en el desiero d'An-Nafūd i l'oasis al-Mustajidda i han emigrat a Tihāma cap al sur. Els grups etiquetats com huteimi també es troben en Egipte, Sudan i les illes del Mar Rojo, encara que no està clar si estos grups estan realment relacionats en els huteimi peninsulars. Els comerciants de camellos huteimi de Kasala s'han casat en membres del poble Beja.

El terme huteimi apareix per primera volta en la lliteratura àrap al voltant de 1200, despuix novament en els registres tributaris del imperi otomà d'inicis del XVI. Era una de les cinc tribus del sanjacado de Gaza que pagava tribut al sultà. Un registre de 1553 afirma que habitualment assaltaven el sanjacado d'Ajlun i varen tindre que ser sofocats. Per al XIX, segons lo registrat per varis viagers europeus, el terme s'usava per a descriure una casta baixa i no una tribu específica. El poeta anglés Charles Montagu Doughty va viajar per mig de territori huteimi en 1877–1878 i va escriure sobre la seua experiència en Travels in Aràbia Deserta. Els va considerar més robusts que els beduinos pero menys dignificats. El Manual d'Aràbia del Almirantazgo Britànic, escrit per a la rebelió àrap durant la Primera Guerra Mundial en 1916, els denigraba com a soldats pero va admetre que obertament varen resistir l'emirat de Yabal Sammar (adversari de Gran Bretanya) i inclús incursionaron en les afores de la capital de l'emirat, Ḥāʾil.