Hulaulá
El Dialecte Neoarameo Judeu Trans-Zab, o simplement Hulaulá (lliteralment 'judeu')[1] és un dialecte del neoarameo nort-oriental parlat originalment per comunitats judeues del Kurdistan iraní i en la part més oriental del Kurdistan iraquí. La gran majoria de parlants actualment viuen en Israel.
Classificació
Els parlants del Hulaulá a voltes ho denominen Lishanid Noshan o Lishana Akhni, abdós significant 'el nostre idioma'. Per a diferenciar-ho d'atres dialectes similars, com el Neoarameo Judeu Inter-Zab, el qual també és cridat Lishanid Noshan, el Hulaulá a voltes es denomina Galiglu ('meu-teu').[2]
Existixen tres grups dialectals:
- Trans-Zab Occidental, parlat al voltant d'Erbil.
- Trans-Zab Nort-oriental, parlat al voltant d'Urmia, en un àrea similar a la del dialecte Lishan Didan.
- Trans-Zab Suroriental, parlat en el sur del Kurdistan iraní i els pobles d'Halabja, Solimania, Khanaqin, i Pêncwîn (Iraq).[2]
Història
El Hulaulá es troba en l'extrem surest de l'àmplia regió a on solien parlar-se varis dialectes judeus de l'arameo. Des de Sanandaj, la capital de la província de Kurdistan en Iran, l'àrea s'estenia cap al nort fins a les vores del Llac Urmia. Des d'allí, s'estenia cap a l'oest fins al Llac Van (en Turquia), i al sur fins a la Planura de Mossul (en Iraq). Després, es dirigia cap a l'est novament, passant per Erbil, fins a retornar a Sanandaj.
La majoria dels judeus perses, incloent a aquells que parlaven Hulaulá, es varen vore afectats per events com el genocidi assiri i armeni, aixina com per atres calamitats, mudant-se a Israel a principis dels anys 1950. Els parlants majors de Hulaulá tenen principalment al Kurdo com a segon idioma, mentres que les generacions recents parlen principal o solament hebreu, accelerant la possible desaparició del dialecte, alguna cosa que també és un problema en el restant de dialectes judeo-arameos.
El dialecte té préstams del Kurdo, Persa, Hebreu, i inclús l'idioma Acadio, ya extint, en el seu vocabulari.
Inteligibilitat
El Hulaulá és limitadament inteligible en el Lishan Didan, un atre dialecte judeu parlat més al nort en Urmia (i el restant d'Azerbaiyan Occidental) i Hakkari. També és mijanament inteligible en el Neoarameo Judeu Inter-Zab (Lishanid Noshan).
Per un atre costat, els dialectes neoarameos cristians, és dir, els de el Neoarameo Assiri (Suret), són menys inteligibles. El Neoarameo Cristià de Sanandaj/Senaya resulta incomprensible per als parlants del Hulaulá (inclús si els parlants d'abdós dialectes vivien en la mateixa ciutat), ya que les comunitats cristianes i judeues que vivien en les mateixes regions varen desenrollar variants de arameo distintes.[3][4]
Ortografia
El Hulaulá s'escriu en l'alfabet hebreu, de dreta a esquerra. En general, el conjunt de dialectes Trans-Zab presenta vàries isoglosses, com l'accent final, per eixemple, gorá ('home') front a góra ('en un atre lloc'), i la fusió dels interdentales /ṯ/ i /ḏ/, els quals es convertixen en /l/, per eixemple, en la majoria de dialectes 'casa' es pronuncia bayṯā, mentres que en Hulaulá esta paraula es pronuncia belá.[2]
Vore també
Referències
- ↑ «(Endangered Languages of) The Middle East and North Africa».Encyclopedia of the World's Endangered Languages.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mutzafi, Hezy (2008). Trans-Zab Jewish Neo-Aramaic.
- ↑ Aloni, Oz (2022). The Neo-Aramaic Oral Heritage of the Jews of Zakho.
- ↑ John Arthur. Grammar of the dialects of vernacular Syriac: as spoken by the Eastern Syrians of Kurdistan, north-west Pèrsia, and the Plain of Mossul: with notices of the vernacular of the Jews of Azerbaijan and of Zakhu near Mossul.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hulaulá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.