Hortus Eystettensis
Hortus Eystettensis és un llibre en ilustracions i descripcions botàniques que va ser escrit pel conservador del jardí botànic de Johann Konrad von Gemmingen, príncip bisbe d'Eichstätt, Baviera, que era un entusiasta botànic amateur, com posaria de manifest el conte posat el seu jardí, que era l'únic jardí botànic europeu fòra d'Itàlia.
Els jardins rodejaven el palau del bisbe en Willibaldsburg, construït sobre un tossal en vistes a la ciutat. Eixos jardins s'havien iniciat en 1596 i dissenyat per un colega de Besler, Joachim Camerarius, el Jove (1534-1598), mege i botànic. A la mort de Camerarius en 1598, Besler va obtindre el restant de les plantes de Camerarius, traslladant-se a Eichstätt i continuant els treballs de plantació i supervisió. El bisbe va encarregar a Besler elaborar un còdex de les plantes que creixien en el seu jardí, una tasca que va tardar setze anys en completar, i el bisbe va morir poc ans que el treball fora publicat. Besler va contar en l'assistència del seu germà i un grup de calificats dibuixants i gravadors germans, incloent a Sebastián Schedel, un consumat pintor, i a Wolfgang Kilian, un calificat gravador d'Augsburc. Kilian i el seu equip inicial va gravar en làmines de coure, pero despuix de la mort del bisbe, en mudar-se les seues operacions a Nuremberg, es va formar un nou equip de gravadors, entre els que es trobaven Johannes Leypold, Georg Gärtner, Levin i Friedrich van Hulsen, Peter Isselburg, Heinrich Ulrich, Dominicus Custos i Servatius Raeven. Un nebot de Camerarius, Ludwig Jungermann (1572-1653), botànic, va escriure la major part del text descriptivo.
L'obra es va titular Hortus Eystettensis (Jardí de Eichstätt). Hortus Eystettensis sive diligens et accurata omnium plantarum, florum, stirpium ex variis orbis terrae partibus singulari studio collectarum, quae in celeberrimis viridiariis arcem episcopalem ibidem cingentibus hoc tempore conspiciuntur, delineatio et ad vivum repraesentatio / opera Basilii Besleri philiatri et pharmacopoei.
La botànica dels sigles anteriors es va emfatisar en plantes medicinals i culinàries, i es varen mostrar en una manera crua. Les imàgens varen ser a sovint inadequades per a possibilitar la seua identificació, i algunes poc estètiques. Les planches eren de flors de jardí, herbàcies, verdures, plantes exòtiques com ricino i lilas. Moltes varen ser representades prop del tamany natural, en gran detall, i disposició artísticament agradable i prou modernes en el seu concepte, en l'efecte de l'adició de colorants a mà en gran mida. L'obra es va publicar en 1613, en 367 gravats de coure, en un promig de tres plantes per pàgina, en un total d'1.084 espècies. La primera edició va ser de 300 còpies, venent-se en quatre anys. L'impressió en fulls grans media 57 x 46 cm i es varen produir dos versions: blanc i negre barat com a text de referència, i la versió luxosa sense text, impresa en paper de calitat i ricament coloreadas a mà. La versió de lux es venia al exorbitante preu de 500 florines (1.750 g d'or 24 k), mentres la versió barata en 35 florines (122,5 g). Besler finalment va poder comprar una casa confortable en una zona elegant de Nürnberg, al preu de 2.500 florines (8.750 g d'or)– que eren cinc de les seues còpies coloreadas' de ‘Hortus Eystettensis'.
El treball en general, reflectix les quatre estacions, mostrant en etapes la primera floració i fructificaació. "Hivern" escassament representada en a penes sèt planches. "Primavera" era una estació abundant en 134 planches ilustrant 454 plantes; i "Estiu" en ple apogeu va mostrar 505 plantes en 184 planches. "Autumne" va tancar el treball en 42 planches i 98 espècies. La versió moderna francesa es va conéixer com Herbier dones quatres saisons, repetit en 1998 en la versió italiana L'erbario delle quattro stagioni.
Les descripcions de les plantes es trobaven en llatí, i va mostrar notable anticipació en el sistema binominal, que els subtítuls a sovint consistia en les primeres dos o tres paraules de la descripció. El retrat de Besler apareix en la portada, celebrant en la seua mà izq. en una ramita verda, que es creu és albahaca (Ocimum basilicum. L'obra es va publicar dos voltes més en Núremberg, en 1640 i en 1713, usant les mateixes planches, que varen ser destruïdes per la Casa de Moneda Real de Munich en 1817.
Referències
[editar | editar còdic]- Jardí Botànic de Madrit. Biblioteca Digital
- Biblioteca Britànica
- basilius-besler.com Biografia
- [https://web.archive.org/web//http://imgbase-scd-ulp.u-strasbg.fr/displayimage.php?album=60&pos=1 archivat en Wayback Machine. Hortus Eystettensis del Servici de documentació de l'Universitat d'Estrasburc
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hortus Eystettensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.