Hort de Trénor
La casa, capella i jardí de l'Hort de Trénor, de Torrent (municipi de la comarca de l'Horta Sur, de la província de Valéncia) és un conjunt de propietat pública l'extraordinari valor de la qual residix en l'hort, que s'ha convertit en un jardí botànic.[1] Està catalogat com Be d'interés cultural en número d'anotació: A-R-I-51-0008312, en la classe de Jardí Històric.[2]
Història
Este conjunt arquitectònic, situat a les afores de la localitat de Torrent, té els seus orígens en una antiga ermita. En el XVI Sant Joan de Ribera va autorisar, en 1596, la fundació d'un convent de religiosos franciscanos, del com només es conserven alguns restants junt a l'Hort de Trénor. Més tart, ya en el XIX, despuix de la desamortisació de Mendizábal de 1836 va dur el convent a mans de l'Estat, i part dels terrenys es varen subastar públicament, passant a mans del comte de Montesinos. En el temps, les dependències del convent s'han dedicat successivament a casa de beneficencia, casa de la Guàrdia Civil, i escoles, fins que en l'any 1889 s'instalen els terciaris capuchinos. Anys despuix, els terrenys són adquirits per la família Trénor, dels quals agarra el nom en que és conegut l'hort en l'actualitat.[3][2][4] En 1982 es va realisar una cessió d'us per part dels propietaris a l'Ajuntament de Torrent, com a jardí públic.[2]
En 1984, s'inaugura el "Parc Municipal Hort de Trènor" i en 2010 es va reformar per a fer-ho vore lo més semblat possible a com lluïa en l'antiguetat el parc.
Descripció
El parc ho formen la casa residencial (casa de camp), la capella i un terreny ampli de plantes i arbres. Ademés en el parc també es troben una zona de jocs infantils, una zona educativa en un hort i un hivernàcul i des del 2011 es troba l'Oficina de Gestió de la Movilitat. En l'hivernàcul hi ha una colónia controlada de gats. El parc dispon de conexió wifi en tot el recint.
Confrontants al parc, també es troben el cos de policia local de Torrent i el CEFIRE.
Tot el conjunt es troba delimitat per un mur de planta rectangular. El jardí s'ubica en el costat oest (davant de la frontera principal de la casa, al voltant d'un estany de forma largada i rodejat de vegetació), mentres que en la part este es troba l'hort de tarongers. El restant del conjunt està constituït per un bosc que presenta una chicoteta elevació artificial ajardinada, un atre estany (major que el del jardí) i zones de palmeres i canyes índies entre atres espècies vegetals.[2] També la casa presenta planta rectangular, aixina com la distribució característica de les cases de camp, en dos plantes separades per un eixint o saledizo (llínea d'imposta). Les fronteres decorades en els ànguls en pilastres, estan lluïdes. Les obertures que mostra són rectangulars d'aresta viva. En la part superior es desenrolla un rebanc decorat en motius vegetals, formant en la part central un frontón triangular. El material amprat per a la seua construcció és de rajola massiça en forjats de fusta en teixixca àrap a l'exterior.[2] Per la seua banda la capella és d'estil neogótico en planta quadrangular, coberta a dos aigües, i coronada en una llanterna octogonal que presenta pináculos en els cantons.[2]
En trènor, es porten a terme distintes activitats per a fomentar l'us de tècniques de jardineria i s'assessora al professorat en activitats ambientals. També es realisen exposicions temporals de plantes, i ademés és el lloc de varis acontenyiments culturals: festes de juliol, concerts de jazz, nit de Sant Joan, etc.
En l'estany i la cascada es reproduïxen un montó d'espècies aquàtiques: peixos, granotes, taperots, etc.
En el parc destaquem els següents paisages: carrascal, zona de frutals, i plantes aromàtiques, zona de plantes suculentes, un bosc mediterràneu i un bosc umbrío. En el mediterràneu hi ha un tram dedicat als avellaners. En la praderia municipal, a on se celebren els events culturals, destaquen distintes espècies de palmeres.
En el parc hi ha fiches identificatives de les espècies vegetals per a que es conega més sobre la planta o arbre que s'està veent. La seua estructura es compon de: nom científic (en llatí), procedència (continent o zona del món), família, altitut, una breu descripció, una curiositat o anècdota i un parell de fotos. Dalt de les fotos podem vore el nom tant en castellà com en valencià.
Referències
- ↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20090322/valencia/solo-cinco-residencias-gozan-20090322.html
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/206.pdf
- ↑ http://www.metrovalencia.es/page.php?page=175
- ↑ http://www.notasdeprensacv.es/torrent-inicia-la-recuperacion-de-uno-de-sus-bienes-de-interes-cultural-l%E2%80%99hort-de-trenor-que-ha-estado-totalmente-abandonado-19368
5. https://www.torrent.es/torrentPublic/inicio/serveis/cultura/infraestructures/trenor.html
- Archivat el 28 de juliol de 2017 archivat en Wayback Machine.
6.https://www.torrent.es/torrentPublic/docroot/repositorio/serveis%20admin/Medi%20Ambient/Hort%20de%20Trenor/C_MED_Guia%20Hort%20de%20Trenor.pdfCommons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hort de Trénor.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huerto de Trénor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.