Hivern en Quebec

Dia següent després d'una tormenta de neu en Montreal.

En una duració d'al voltant de cinc mesos, el hivern de Quebec és un element essencial de l'art i la cultura de dita província.

En giner, la temperatura mija en Montreal oscila entre −5 °C en el dia i −14 °C en la nit. Les temperatures són inferiors de 2 a 3 graus en Quebec capital i en Estrie i una miqueta més agradables en la costa gaspesiana i en les illes del Golf de S. Lorenzo. En Nunavik, el termómetro marca el descens de les temperatures entre −20 °C durant el dia i -55 °C de nit.

Clima

Archiu:Winter in Quebec city, Canada.webm

Castell Frontenac, en març de 2008

Per la seua gran superfície i territori que s'estén sobre una superfície de 2000 km entre els paralels 45 i 62, Quebec oferix una gama de climes molt variats. Per a la majoria dels quebequeses, l'hivern és una estació que dura de 4 a 6 mesos al sur i de 5 a 8 mesos a mida que s'ascendix cap al nort.

Les quatre estacions en Quebec estan caracterisades per canvis bruscs. En les regions al sur del paralel, el clima de tipo continental templat està caracterisat per marcats canvis d'estació. Les regions més nòrdiques comprenen una zona subártica i una zona àrtica, a on els hiverns són més frets i més secs aixina com una zona marítima en la regió de Golf de S. Lorenzo, en a on el clima generalment és més humit.

Al sur de Quebec, el clima hivernal està caracterisat per una successió de zones d'elevada i baixes pressions que oscilen en variacions de temperatura de gran amplitut. Els sistemes de depressió que provenen del sur remonten per l'eix dels Grans Lagos i San Lorenzo. D'eixa manera, no és rar observar en giner dies solejats i fredor a on el termómetro no supera els -15 °C, i dies plujosos a on la temperatura escala per damunt dels 2 °C. Quebec es troba també afectat per les tormentes que es desplacen cap al nort, a l'est dels Apalaches aixina com per sistemes que es desplacen de l'oest i del nort del Alberta que travessen la baïa de Hudson, que atrauen masses d'aire calent i humit procedents del sur d'Estats Units.

Les nevades són abundants. Les terres baixes de Sant Lorenzo i la vall del Outaouais reben entre 200 i 300 cm de neu, una cantitat que sobrepassa els 300 cm en el Baix-Sant Lorenzo i en Gaspésie i els 300 cm en la Costa-Nort. Un de cada dos anys, es registren els primers copos de neu abans de finalisar setembre en els punts més nòrdics i abans de final octubre en el centre del Escut laurentien. Generalment, la primera nevada aplega el 7 de novembre a Quebec i a Sherbrooke i tres dies més tart al territori metropolità.

Adaptació

Ciutat de Lévis i el riu Sant Lorenzo en hivern

El etnólogo Sophie-Laurence Lamontagne sosté que l'hivern és un element fonamental de la cultura de Quebec. Per als nous emigrants europeus que varen ser aplegant a estes terres va supondre passar d'una cultura a una atra, la quebequiense. Esta adaptació gradual pansa per tres fases, primerament una fase de tensió, seguiment de la familiarización i comprensió i es conclou per la «domesticació», que establix «un equilibri entre la naturalea i l'home, entre el clima i l'expressió de les necessitats ».

El Nou-Món reservava efectivament «una dura sorpresa» als primers exploradors europeus, conta l'antropòlec quebequés, Bernard Arcand. «Front a la fredor que anava a durar semanes, la catàstrofe era inevitable: en tres mesos, 25 dels 110 mariners de Cartier varen morir». L'expedició de Pierre Chauvin, en 1600, no va tindre molta sòrt: va deixar 30 mariners en Tadoussac en autumne; a la seua tornada en primavera, solament quedaven 11.

Els testics dels primers anys en Nova França atesten els rigors del clima. Sœur Morin, descriu l'oix vixcut durant l'hivern de 1640, conclou que la fredor «solament pot comprendre's per els qui ho sofrixen». En 1721, el sacerdot Charlevoix va escriure : «mai vaig passar un hivern en este país, en el que no vaig vore aplegar cames i braços mutilats, congelats per la fredor, als hospitals».

Des d'esta época, les necessitats vitals de la vida en hivern, resguardar-se, menjar, desplaçar-se i cobrir-se han inspirat una série d'adaptacions, com d'arquitectura, de disposició del territori, de transport o d'ingeni.

Arquitectura

Pou de llum en el corredor de la Plaça de les Arts cap al metro i l'UQAM.

Durant els quatre últims sigles, els quebequeses li les han ingeniat de moltes formes per a preparar-se davant l'arribada previsible de l'hivern. Des del final de l'autumne, numerosos quebequés erigixen abrics de forma temporal, per a millorar la localisació d'un lloc per a estacionar, per a no tindre que retirar la neu en les entrades de les seues cocheres. L'utilisació sistemàtica d'aïllament tèrmic i de finestres dobles i inclús triples milloren la hermeticidad en els edificis. A diferència d'uns atres països nòrdics, no és comú observar un sistema de calefacció central en Quebec i l'electricitat s'ha convertit, durant els últims 30 anys, en la principal forma d'energia utilisada per a les calefacció.

Varis complexos immobiliaris han construït túnels coberts, en la finalitat d'establir una forma de circular entre un edifici i un atre. És el cas, per eixemple, del campus de l'Universitat Laval en Quebec. No obstant, el més imponent túnel subterràneu és sense lloc a dubtes el RÉSO de Montreal. Els túnels s'estenen en un espai de 30 km, cobrint una superfície de 30 km². Conecta a 60 complexos comercials i residencials, en 80 % de l'espai de despaig i 35 % de l'espai comercial del grosseig de Ciutat-Marie. Poden trobar-se bancs, hotels, centres comercials, escans socials, edificis universitaris, residències de lux, aixina com sèt estaciones de metro. Més de 500 000 persones ho utilisen diàriament, especialment durant l'hivern.

Energia

L'hivern rigorós ha dut conseqüències sobre el consum d'energia dels quebequeses; 68 % de les residències utilisen una calefacció elèctrica per a resguardar-se durant l'estació freda.

Segons el distribuïdor d'electricitat Hydro-Quebec, s'estima que la calefacció és responsable de la mitat del consum elèctric d'una residència en Quebec, que s'establix prop de 17 000 kWh per any.

Aixina que, els picos de consum d'electricitat estan estretament relacionats en la temperatura exterior. El récort de consum va ser batut el 16 de giner de 2009, en una demanda en potència de 38 200 MW. La temperatura récort en Quebec durant el pico va ser de -31,8 °C. El récort precedent hauria segut establit el 15 de giner de 2004, per una atra ona de fret. Els túnels de Hydro-Quebec haurien registrat llavors un pico de potència de 36 268 MW.

Transport

Removiment de neu dels carrers de Montreal

«Rasca» d'acera en Quebec

A lo llarc dels anys, les autoritats quebequesas han desenrollat mijos per a reduir l'impacte de l'hivern sobre els moviments de bens i persones. El ministeri de Transport de Quebec i les municipalitat, aixina com l'eixecutiu federal, en els seus camps de competència, invertixen conseqüentment cantitats considerables en la finalitat d'assegurar la continuïtat del sistema de transport durant l'estació hivernal.

Cobertura de carretera

Les ciutats quebequesas assignen una part del presupost de la seua entitat a la protecció de les carreteres en hivern, especialment en el removiment de neu. Solament per a la ciutat de Quebec, el presupost anual de neteja de la neu durant una estació que contempla una acumulació mijana de 320 cm, es destinen al voltant de 60 millons de dólars, o siga prop del 5% del seu presupost. Les operacions de removiment de neu dels 2.550 km de carrers i dels 320 cm.160 320 cm d'aceres requerixen la movilisació d'1.250 vehículs – lleva neu, caces neu, motoniveladoras, camions-bennes, esparcidores, caces neu d'aceres, etc.

Depenent de les entrades, la neu és espentada sobre la vora de la calçada o en les sangues o bufada sobre els terrenys. En els barris més densament poblats, la neu està carregada en camions-volquetes o autovolquetes. Per raons de conte del mig ambient, la neu ya no és descarregada en els cursos d'aigua. És deixada més be en depòsits, a on es fon a l'inici de la primavera.

Durant el desgel, en la primavera, es realisen pagaments adicionals per al sistema de neteja de carreteres. El cicle de gèl i desgel anual deteriora les calçades, obrint nius-de-gallina o fissures sobre la via pública.

Transport marítim

Barcos sobre el Saguenay, en La Baïa.

El transport marítim és afectat igualment per l'estació freda. El riu Sant Lorenzo es congela al final de decembre fins a finals de març. La guàrdia costera canadenca opera un servici en oraget gelat, en la finalitat d'obrir un canal navegable entre Montreal, el golf de Sant Lorenzo i oceà Atlàntic, pero les condicions de navegació són extremadament difícils entre novembre i abril.