Anar al contingut

Història eclesiàstica (Eusebio de Cesarea)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Història eclesiàstica (Eusebio de Cesarea)

El Història de l'Iglésia o Història Eclesiàstica (en grec, Ἐκκλησιαστικὴ ἱστορία) és un llibre escrit per Eusebio de Cesarea que cobrix des dels principis de l'Iglésia cristiana fins a l'any 324.

És sobretot una colecció valiosa de fets i documents dels inicis de l'Iglésia, arreplegats en un notable sentit crític. La seua intenció és apologètica, ya que es propon presentar les llistes de bisbes de les sèus principals, els testics de la tradició i els herejes, els castics de Deu als judeus, el martiri i la persecució dels primers cristians, seguits per la victòria de l'iglésia.

El contingut consistix en:

Traduccions

La Història ecclesiastica va ser traduïda a atres llengües ya en l'antiguetat (llatí, siriaco, armeni). El Codex Syriac 1, conservat en la Biblioteca Nacional de Rússia és un dels manuscrits siríacos més antics, datat en l'any 462.[1]

La versió de Rufino de Aquilea al llatí va permetre l'us del text en el Medioevo occidental i, com varen fer atres autors ya en la versió grega, va permetre al traductor una activitat de complementar les informacions oferides per Eusebio fins a l'any 395. Existixen una edició moderna d'esta versió llatina:

  • Eusebius Werke, 2: Die Kirchengeschichte; Die lateinische übersetzung dones Rufinus, a càrrec de Theodor Mommsen, Leipzig 1903-1908.
  • CCSL 20

I el pròlec de la traducció, goja d'una edició crítica:

  • Prologus in llibres Historiarum Eusebii, ed. Manlio Simonetti (CCSL 20, 265-268).

Vore també

Referències

  1. ↑ Cf. W. Wright, The Ecclesiastical History of Eusebius in Syriac, Cambridge 1898, pp. V–VII.


Referències