Història de l'energia nuclear en Bolívia

El President de Bolívia Hernán Siles Suazo (1914-1996), qui va governar el país de forma constitucional des de 1956 fins a 1960, es va convertir oficialment en el primer mandatari bolivià que es va interessar per l'implementació i desenroll de l'energia nuclear en Bolívia, disponent la creació de la "Comissió Boliviana d'Energia Nuclear" (COBOEN) en 1960.

La història de l'energia nuclear en Bolívia es referix a tots els antecedents històrics sobre el desenroll de l'energia nuclear en Bolívia els quals varen començar a partir de l'any 1960.

Década de 1960

Primer Govern d'Hernán Siles Suazo (1956-1960)

L'antecedent més antic sobre l'història de l'energia nuclear en Bolívia es remonta a finals de la década de 1950 quan el llavors "Institut de Física Còsmica" ubicat en la ciutat de La Pau i dependent de l'Universitat Major de Sant Andrés (UMSA) comença a interessar-se en realisar les primeres activitats d'investigació relacionades en l'energia nuclear. Tots estos treballs investigativos realisats per dita universitat pública, varen motivar a que la UMSA comence també al mateix temps a realisar les gestions davant el llavors govern del president Hernán Siles Suazo (1914-1996) en l'objectiu de promoure i impulsar la creació en Bolívia d'una comissió especialisada que es dedique específicament a les investigacions sobre esta nova energia que venia ya implementadose en varis països del món.

Creació de la Comissió Boliviana d'Energia Nuclear (1960-1983)

És d'eixa manera que el 14 de giner de 1960, el llavors president bolivià Hernán Siles Suazo (pertanyent al partit polític del Moviment Nacionaliste Revolucionari) va prendre la decisió de que Bolívia comence a incursionar en el desenroll i implementació de dita energia en el país, i en la finalitat de donar els primers passos per a complir en este objectiu, Hernán Siles va dispondre oficialment la creació de la "Comissió Boliviana d'Energia Nuclear" (COBOEN) per mig de decret suprem Nª 5489, que senyalava lo següent:

Segon Govern de Víctor Pau Estenssoro (1960-1964)

President de Bolívia Víctor Pau Estenssoro (1907-2001) va governar constitucionalment el país des de 1960 fins a 1964. Durant el seu segon govern, Víctor Pau va decidir que la "Comissió Boliviana d'Energia Nuclear (COBOEN)" passe a dependre de la Junta Nacional de Planejament i en 1962 es va crear l'Institut Nacional de Medicina Nuclear (INMN).

Despuix d'haver obtingut la victòria en les eleccions presidencials de 1960, Víctor Pau Estenssoro va assumir novament la presidència de Bolívia per segona volta per a un mandat constitucional de 4 anys des de 1960 fins a 1964. Durant el transcórrer del seu segon govern, Pau Estenssoro va decidir donar continuïtat en el proyecte que el seu antecessor havia creat, no obstant va realisar alguns llaugers canvis puix el 26 de giner de 1962, va dispondre per mig de Decret Suprem n.º 5389 que la "Comissió Boliviana d'Energia Nuclear" passe a dependre de la Junta Nacional de Planejament com a organisme d'investigació especialisada.

Creació de l'Institut Nacional de Medicina Nuclear (1962)

Des de la década de 1960, en Bolívia va escomençar a utilisar-se els radioisòtops en l'àrea medicinal, com el Fòsfor-32 i el Iodo-131 puix cal recordar que dits radioisòtops havien començat a amprar-se en el món fa ya uns 70 anys arrere per al tractament dels desórdens sanguíneus com la policitemia vora ademés d'estudiar les anomalies en la glándula tiroides respectivament.

La utilizacion d'estos radioisòtops en la medicina boliviana varen ser també recolzades en bona mida per la cooperació de països veïns limítrofs en Bolívia com Argentina i Brasil que finalment varen culminar en la fundació del "Institut de Medicina Nuclear" en l'any 1962 i el qual era depenent de la recentment creada Comissió Boliviana d'Energia Nuclear (COBOEN), en lo que d'esta manera es va donar un impuls de manera significativa en les activitats de la utilizacion pacífica de l'energia nuclear en el país.

Govern de René Barrientos Ortuño (1964-1969)

President de Bolívia René Barrientos Ortuño (1919-1969) va governar el país de manera dictatorial des de 1964 fins a la seua tràgica mort en un accidente aéreu d'helicòpter en 1969. Durant el seu govern, Bolívia va firmar varis acorts i tractats nuclears ademés de començar en l'exploració de minerals radiactius.

Primeres exploracions de minerals radiactius en Bolívia

En l'ingrés dels governs militars en poder (o també denominats com "dictadures militars") a partir de l'any 1964, per mig d'un colp d'Estat propiciat pel general René Barrientos Ortuño de la Força Aérea Boliviana (FAB), cal mencionar que tampoc es va vore paralisada l'investigació de dita energia en el país puix en 1965 l'empresa "Swedish Consulting Company" (companyia consultora sueca) junt al Servici Geólogico de Bolívia (GEOBOL) varen començar a efectuar els primers treballs de prospecció sobre la possible existència de minerals radioactivos en Bolívia, realisant estudis mineralógicos en la Cordillera dels Flares pertanyent al Departament de Potosí, aplegant a cobrir un àrea de 15 000 quilómetros quadrats, aplicant métodos com la magnetometría aérea i la radiometria, d'acort en les senyes de l'entitat estatal.

Suscribción boliviana d'acorts i tractats nuclears

L'11 de giner de 1966, els governs de Brasil i Bolívia subscriuen en la ciutat de La Pau el "Acort sobre Cooperació en el Camp dels Usos Pacífics de l'Energia Atòmica", firmat entre el Ministre de Relacions Exteriors de Bolívia Joaquín Zenteno Anaya i el Plenipotenciario de la República dels Estats Units del Brasil, Luis Cintra do Prat, qui ademés s'eixercitava com a President de la Comissió Nacional d'Energia Nuclear del Brasil.

En l'any 1967, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) va decidir per primera volta reconéixer a la "Comissió Boliviana d'Energia Nuclear" (COBOEN) com a membre oficial de dit organisme, després de que Bolívia firmara l'acort sobre Privilegis i Immunitats de el OIEA i ademés d'adherir-se a la "Convenció sobre Responsabilitat Civil per Danys Nuclears", subscrita el 30 de maig de 1967 en la ciutat de Viena, Àustria.

L'1 de juliol de 1968, Bolívia va firmar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), que dos anys despuix va anar novament ratificat pel país ya el 26 de maig de 1970 en la ciutat de Washington en els Estats Units. A la seua volta, l'11 de decembre de 1968, el llavors congrés bolivià (actualment denominat com Assamblea Llegislativa Plurinacional) va decidir aprovar i elevar al ranc de Llei l'acort que s'havia subscrit en el Brasil en la ciutat La Pau, uns dos anys abans en 1966.

En l'any 1969, Bolívia s'incorpora com estat membre de la "Comissió Interamericana d'Energia Nuclear" (CIEN), el qual és un organisme especialisat en dita àrea i dependent de l'Organisació d'Estats Americans (OEA).

Década de 1970

Primer govern d'Hugo Banzer Suárez (1971-1978)

President de Bolívia Hugo Banzer Suárez (1926-2002), va governar de manera dictatorial al país des de 1971 fins a 1978. Durant el seu primer govern, es va construir en Bolívia per primera volta una planta pilot de tractament d'Urani.

Busca i localisació d'Urani en Bolívia

Si be durant gran part de la década de 1960, Bolívia havia començat a explorar tímidament el seu territori en busca d'alguns minerals radiactius puix no seria fins a la década de 1970 quan el país comença verdaderament i de manera intensa a buscar alguns possibles depòsits que puguen albergar el mineral d'urani i per a desenrollar esta llabor puix la Comissió Boliviana d'Energia Nuclear (COBOEN) a través de la seua "Departament d'Exploració de Minerals", escomença en l'any 1969 a realisar les investigacions sobre la possible existència d'urani en Bolívia, conformant un equip d'especialistes bolivians i experts nacionals que durant eixa época havien conseguit adquirir entrenament en centres d'energia nuclear en Europa per a realisar llabors de prospecció, exploració i explotació de minerals d'urani i tori. És d'eixa manera que varen iniciar l'aplicació de métodos de "Radiometria Terrestre" en l'àrea de Sevaruyo en el Departament de Oruro, investigant en roques sedimentarias de l'edat Cretácica, de l'edat Paleógena i de l'edat Neógena pero solament varen obtindre escassos resultats en molt poc èxit. No obstant a l'any següent, la COBOEN va decidir escomençar en 1970 una atra nova busca per a trobar urani pero en esta ocasió ho va fer en roques volcàniques de la formació de la Cordillera dels Flares en a on finalment varen conseguir obtindre esta volta resultats positius que varen dur a la localisació del depòsit d'este element en un lloc denominat com "Cerro Cotaje" ubicat en la Província d'Antonio Quijarro del Departament de Potosí, ademés de trobar atres menuts depòsits en les anomalies de Huancarani, Torko, Els Dics, Tholapalca i atres menors.

Construcció de planta de tractament d'Urani

Una volta trobat l'urani, la "Comissió Boliviana d'Energia Nuclear" (COBOEN) va decidir realisar el tractament de dit mineral, i per a conseguir aquell objectiu, va procedir a construir l'any 1974 una chicoteta planta pilot semi-industrial de lixiviación en dita àrea. El proyecte va estar compost per un equip de treball de professionals ingeniers bolivians i especialistes en dita matèria, el qual va estar liderat per l'ingenier potosino Willy Vargas Enríquez qui ademés havia dissenyat el montage de dita planta. Els professionals es varen traslladar durant sis mesos al "Cerro Cotaje", per a obtindre la primera mostra de matèria primera del mineral, extraent l'urani de manera cuidadosa per a després almagasenar-ho en peces grogues en formes de coca conseguint d'eixa manera produir els primers 2 quilograms d'Òxido d'Urani de Bolívia, també conegut com Yellow Cake (Coca Groga) i en una purea alcançada fins al 60 %

Este grup d'ingeniers pertanyents a la llavors "Comissió Boliviana d'Energia Nuclear" (COBOEN) immediatament es varen traslladar a la ciutat de La Pau, duent en si dita mostra de 2 quilos de Yellow cake (Coca Groga) d'urani, extreta i processada en la planta de tractament de la "Mina Cerro Cotaje" de Potosí i el 19 de decembre de 1974 es varen presentar en el saló roig del Palau de Govern davant el llavors president de Bolívia Hugo Banzer Suárez, qui al vore la mostra va quedar completament sorprés i complagut pel treball dels professionals bolivians sobre el tema nuclear, felicitant-los per haver conseguit obtindre l'Òxido d'Urani.

La producció d'Urani en Bolívia va alcançar els 56 quilograms, en una purea del 60 %, durant els següents 5 a 6 anys que va durar esta operació que li la denomine pilot. Els treballs en la planta del cerro Cotaje varen estar a càrrec de l'ingenier Willy Vargas Enríquez, ex docent de la Carrera de Química de l'Universitat Autònoma Tomás Fredes (UATF),. Esta activitat va servir a Bolívia per a començar a adquirir coneiximent i experiència en la mineria nuclear en el país ademés de formar personal en esta àrea, a pesar de que la reserva trobada en l'aquell lloc era chicoteta i no era considerada un jaciment.

Per l'alt cost de les operacions d'extracció i procés d'obtenció de l'Urani (yellow cake) la COBOEN va aplegar a la conclusió de que no es podia competir en l'extracció i producció que es realisava en atres països del món per lo que dit emprendimiento va tindre que tancar. No obstant, la prospecció i exploració de minerals radiactius en Bolívia continu molt activa i en fort soport estatal fins a la el tancament de la COBOEN en juny de 1983 quan va ser reemplaçada en la creació de l'Institut Bolivià de Ciències i Tecnologia Nuclear (IBTEN), com l'institució científic tècnica, descentralisada en personería jurídica, patrimoni propi, autonomia administrativa i financera depenent d'instàncies governamentals.

En 1975, es crea el programa de “Centre d'Investigacions Nuclears” que va incloure l'instalació d'un Generador de Neutrons en 1978. En l'actualitat, és depenent de el IBTEN i opera baix el nom de Centre d'Investigacions i Aplicacions Nuclears (CIAN).