Història de Guam
La història de Guam o Guaján comprén els seus orígens chamorros com a fase prèvia a la colonisació espanyola i posterior domini nortamericà. Potser es tracte de la més àmplia història de presència europea entre les illes del Pacífic.
Era prehispánica
L'història de l'illa abans del primer contacte en els espanyols sol dividir-se en els periodos: Pre-Latte (fins a abans del IX) i Latte (a partir del IX i fins al XVI), prenent-se com a fita l'aparició, en les construccions, de la pedra latte.
Les migracions
Es creu que l'illa de Guam va ser descoberta per encert per navegants que varen emigrar del Surest Asiàtic al voltant del 4000 a. C. Els habitants de Guam creuen ser descendents dels pobles austronesios originaris del Surest Asiàtic, aplegats a l'illa al voltant del 4000 a. C. Estos pobles estan emparentats llingüística i culturalment en pobles de Malàsia, Indonèsia i Filipines. Gran part de lo que es coneix en el poble chamorro com «Precontacto» ve de llegendes, mits, evidències arqueològiques, els relats dels misionero jesuïtes i de les observacions dels científics que varen visitar Guam, com Otto von Kotzebue i Louis de Freycinet.
Els chamorros en l'Antiguetat
Quan els espanyols varen aplegar per primera volta a Guaján, la societat chamorra es trobava fortament estratificada: els matao o classe alta, els achaot o classe mija i els mana'chang o classe baixa. Els matao vivien en els llogarets costers, lo que els facilitava l'accés als recursos peixquers, mentres que els mana'chang es localisaven en l'interior de l'illa. Matao i mana'chang rara volta es relacionaven i freqüentment es va utilisar als achaot com a intermediaris.
També existien els makana o chamans, especialisats en les arts curatives i la medicina. La creència en els esperits, cridada Taotao Mono encara perviu com una traça de la societat pre-europea. Els primers exploradors europeus varen notar que els navío dels chamorros comerciaven en atres illes de la Micronesia.
El periodo Latte
Les pedres Latte són, de fet, un desenroll recent en la societat pre-contacte chamorro. Les pedres Latte són normalment de pedra calcàrea i contenen una base i un cap. Com en l'illa de Pasqua, s'ha especulat enormement sobre l'orige d'estes pedres, aixina com la seua construcció portada a terme per una societat que desconeixia el metal i no disponia de maquinària. La teoria més acceptada sosté que les estatutas varen ser gravades directament en la pedra calcàrea, tallades i desplaçades fins a l'àrea d'assamblea per un elaborat sistema de cordes i troncs.
Assumint que les pedres latte varen ser usades com a part de les cases dels cacics, pot dir-se que la societat Chamorro va ser estratificándose cada volta més, tant per l'aument natural demogràfic com per l'arribada de població. Encara que hi ha poques senyes que ho sostinguen, es partix de l'idea de que la societat Chamorro pre-europea va ser una societat vibrant i dinàmica.
Domini espanyol
L'expedició de Magallanes
El 6 de març de 1521, Fernando de Magallanes va aplegar a Guam o Guaján en el transcurs de la seua expedició per a aplegar a les Molucas Ell i la seua tripulació varen ser rebuts pels chamorros, descendents dels primitius pobles de Guam. Els chamorros havien desenrollat l'art del comerç realisant viages a atres illots propencs. Quan varen vore aplegar els europeus proveïts de mercaderies en els seus barcos, varen assumir que ells també comerciaven. A bordo de menuts, ràpits i eficients barcos cridats «proes volants», es varen acostar a la flota espanyola oferint-els aliment i aigua i rebent a canvi ferro. No obstant, uns isleños varen arrebatar a Magallanes un pot que estava amarrat a una de les seues naus. Magallanes es va acostar a terra per a recuperar el seu pot pero presenciant com aquells natius li tiraven llances, es va vore obligat a ajusticiar sèt d'ells i incendiar les seues vivendes. Per este motiu, tant Guaján com el restant de l'illes Marianes varen passar a ser denominades «les Illes dels Lladres». Les Marianes és el nom rebut en 1668 en honor a Mariana d'Àustria, viuda de Felipe IV d'Espanya.
Evangelisació
En l'any de 1668 va aplegar a l'illa el primer misionero, el jesuïta Diego Luis de Sant Vitores, que va rebatejar l'archipèlec en el nom de "Les Marianes", en nom de la reina Mariana d'Àustria, viuda del rei d'Espanya Felipe IV. L'actual arquidiócesis d'Agaña, denominada oficialment Archdishop de Guam, va ser erigida com vicariato l'1 de març de 1911, elevada a diòcesis el 14 d'octubre de 1965 i elevada a arquidiócesis metropolitana de 20 de maig de 1984.
Colonisació
En qüestió de décades, Guam -o Guaján- va ser colonisada per Espanya i durant els següents sigles l'illa es va mantindre com a colónia de la potència hispana. Va ser una important parada en la ruta comercial espanyola entre les Filipines i Mèxic per a les flotes d'Índies, els barcos balleneros i atres indústries. La seua població original va disminuir significativament com a resultat de les malalties. Aixina i tot, va permanéixer una chicoteta població de natius chamorros austronesios. La cultura va escomençar a mestizarse en l'espanyola, alguna cosa que també va ocórrer en la religió, costums i idioma europeus.
El galeón de Manila
Guaján va ser una important parada en la ruta entre Acapulco i les Filipines per al comerç galeones i bucs de peixca de la ballena.
Vore també
Enllaços externs i referències
- Web oficial Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic
- Hispanoasia
- La fantàstica aventura del galeón de Manila
- Guam History and Culture
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de Guam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.