Pedra latte
Una pedra latte, o simplement latte, també latde o latti, és un pilar o haligi en chamorro, coronat per un capitel de pedra semiesfèric (taxa) en el costat pla cap a dalt. Usats com a soports de construcció pels antics habitants chamorros, es troben en la majoria de les illes Marianes. En els temps moderns, la «pedra latte» es veu com un signe de l'identitat chamorra i s'usa en molts contexts diferents.
Construcció
[editar | editar còdic]
Les «pedres latte» han segut fetes de pedra calcàrea, basalt o arenisca. Els pilars típics varien en altura des de 60 centímetros a tres metros, i són generalment més estrets cap a la part superior.[1] El pilar normalment s'extrea i després es transportava al lloc de construcció. Per a «pedres latte» de tamany chicotet a mijà, la pedra d'arremate era un cap de coral semiesfèrica gran que s'arreplegava d'un sec. Els enormes capiteles trobats en Trencada varen ser extrets i transportats de la mateixa manera que els pilars.[2]
En Oceania, la pedra latte és exclusiva de les illes Marianes, encara que megalits de diferents construccions i propòsits són comuns en les cultures oceàniques. S'han senyalat les similituts entre les pedres latte i els postes de fusta fets pel subgrup ifugao dels igorrotes en Filipines, sobre els que es construïxen hórreos per a arròs. Els capiteles redonejats ajuden a evitar que les rates trepen pel pilar. Una construcció similar de postes de fusta sembla estar representada en una talla en relleu en Borobudur, Java,[1] lo que ha segut motiu per a que un erudit present la teoria, disputada per uns atres, d'un intercanvi cultural prehistòric entre les Illes Marianes i Java.[2]
Les ___protected_title_11___ variaven molt en tamany. El més chicotet tenia varis peus d'alt. Les ___protected_title_12___ més grans que queden en peu són de 16 peus (5 m) d'alt, ubicades en Tinian. En Trencada, les ___protected_title_7___ extretes de la pedrera haurien tingut una altura de 25 peus, uns 8 m, si s'hagueren erigit. La peça que conforma el fuste o pilar més gran que s'ha trobat pesa 34 tonellades, mentres que el ___protected_title_13___ més gran pesa 22 tonellades.[3]
Utilisació
[editar | editar còdic]
El història de les Illes Marianes prèvies al contacte en l'exterior es dividix en tres periodos: «pre-latte», «pre-latte de transició» i «latte». Les «pedres latte» varen escomençar a usar-se al voltant de el 800 d. C. i es varen fer cada volta més comuns fins a l'arribada de Fernando de Magallanes en 1521 i la colonisació espanyola, quan va decaure ràpidament el seu us i varen anar completament abandonades cap a 1700. Es varen trobar pedres latte en Guam i les illes del sur en la Mancomunidad de les Islas Marianas del Norte, incloses Trencada, Tinián, Aguiján i Saipán, aixina com vàries chicotetes illes del nort, com Pagán.[1]
Les pedres no desplaçades es troben normalment dispostes en parells paralels d'entre huit i catorze lattes que emmarquen un espai rectangular.[1] Quants més parells tinga l'estructura, més altes són les pedres latte.[1] Es va trobar una construcció de vint lattes en l'ubicació actual de l'anex d'armament militar en el sur de Guam.[2] Encara que cap dels primers visitants europeus a les illes sembla haver dibuixat imàgens de «pedres latte» en us, vàries versions espanyoles dels sigles xvi i xvii indiquen que es varen erigir cases sobre les pedres, en un testic que especificava que les estructures dels lattes es varen utilisar per a protegir «proes», embarcacions típiques de dos caixcos paralels desiguals, i també com a llocs de reunió comunitària.[1] No obstant, la falta d'evidència definitiva i consistent significa que totes les teories estan en disputa. Alguns arqueòlecs creuen que solament chamorros d'alt estatus vivien en estructures construïdes sobre pedres latte, mentres que uns atres han propost la teoria de que tots els chamorros en el «Periodo Latte» vivien en estructures de latte, i que l'altura i el número de pedres en l'estructura era un indicatiu de l'estatus social del propietari.[1] Atres estructures en un poble de latte, que poden incloure barraques de cuina, cases per a protegir les canoas i cases públiques per a hòmens fadrins,[1] varen ser construïdes en el sol, sobre una estructura bàsica en forma de «A» construïdes a pur de postes de fusta, a sovint bambú, en sostre de palla, herba, brancada de coctero o de nipa.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Craib, John L. (2014). «Contents of a Latte Village». Guampedia. Consultat el Jan 11, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Villaverde, Rudolph. «From the Ancient Past: The Latte Stones of Guam». Guam Ultimate Guide. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2005.
- ↑ (1997) Guam History: Perspectives Volume One: MARC. ISBN 1-878453-28-9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1999) «Chap. 9, Working Group 3 of Heritage Tourism and Local Communities», The Megalithic Heritage Sites of the Marianes: Latte Stones in Past, Present and Future Contexts, Yogyakarta, Indonèsia: Gadjah Mada University Press, pp. 259–282.
- Russell, Scott (1998). «Later Cultural Changes and the Emergence of the Latte Builders», Tiempon I Manmofo’na: Ancient Chamorro Culture and History of the Northern Mariana Islands (vol. vol. 32), Saipan: CNMI Division of Historic Preservation. ISBN 978-1-8784-5330-3.
- Thompson, Laura (1940). “The Function of Latte in the Marianes”. Journal of the Polynesian Society 49 (3): 447–465..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra latte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.