Hird
El '«El rey Olav le da una espada a Sigvat el escaldo»' (nòrdic antic: hird), en el història de Noruega, era un sèquit informal de companyers d'armes durant l'Edat Mija,[1] a voltes també cridats huscarles, pero llunt de ser un núcleu fort de "guàrdies" al servici de la corona com a eixèrcit real, varen desenrollar un tipo de cort noble més propenca a una unitat familiar.[2]
El terme procedix del vocable en nòrdic antic hirð, i també existix en anglosaxó hir(i)d 'família, sèquit, talle'[3] o potser derive del cognitiu antic alt alemà heirat 'matrimoni', ya que abdós poden significar aixina mateix "cos de hòmens". Este terme s'utilisa igualment a sovint en les sagues nòrdiques i els còdexs de lleis, és un terme migeval - les sagues es varen escriure durant el XII principalment usant la llengua del seu temps. Existix incertitut de cóm va ser reemplaçat el terme, encara que en danés hlid o lið es va usar en diverses fonts daneses per als guerrers vikingos seguidors de Canuto el Gran.
Durant el regnat d'Haakon IV de Noruega (1204–1263) el hird noruec no estava enfocat exclusivament a una funció militar i va tindre certes subdivisions basades en formes continentals, com els escuders (kertilsveinr, lliteralment "hòmens del ciri", els qui portaven els ciris que allumenaven els ceremoniales del hird), home d'armes (hirdmenn) i cavallers (skutilsveinr, lliteralment "hòmens de la taula"). Va haver també gestir per a castes baixes, els qui rebien solament mija paga i servien com una espècie de servici d'inteligència, pero no els estava permés compartir la taula real per als àgaps, a excepció de Nadal i Pasqua, quan el hird es reunia en la seua totalitat i es recitava el còdic de lleis, el Hirdskraa. Els nivells més alts del hird estaven ocupats per un número d'oficials d'alt ranc, al que se sumava un atre numerós grup d'oficials de fòra. En algun moment durant el regnat de Magnus VI les velles lleis del hird es varen incorporar al Hirdskraa. Durant el regnat d'Haakon V (1299–1319) els títuls nobiliaris es varen adaptar exclusivament en favor dels existents en el restant d'Europa, encara que va existir un émfasis particular en resaltar el hird real noruec com una comunitat d'iguals, una corporació caballeresca de guerrers a on el rei era el primer entre els iguals.
Hirdman
Hirdman (plural Hirdmen) és una paraula escandinava, especialment en noruec i suec, que significa lliteralment membre del hird. Es va usar originalment com a títul, inclús en la mitologia nòrdica, per a companyers informals o sèquit dels poderosos, a sovint en els temps del paganisme nòrdic, assignat a companyers d'armes.
Quan el hird real noruec va evolucionar a una cort formal, els hirdman ostentaven el ranc més alt i se'ls permetia compartir assent en els consells reals (la forma feudal d'un gabinet de consulta) i en dret a paraula en assunts de govern i atres temes importants.
Durant el govern nazi i colaboracioniste de Vidkun Quisling, la paraula va recuperar el seu sentit original de «El rey Olav le da una espada a Sigvat el escaldo» per a les seues tropes (Hirden).[4]
Presència del hird en les sagues nòrdiques
- Sagues reals: Fagrskinna, Heimskringla, Óláfs saga helga.
- Sagues islandeses: Saga de Egil Skallagrímson, Fornmanna Sögur en Hulda-Hrokkinskinna.
Vore també
Referències
- ↑ en la tradició germànica, el terme hirð Gefolgschaft encara s'usa en la lliteratura moderna; el sèquit armat va ser ya adoptat pel Imperi Romà en la seua última fase, aplicant els nominatius cuerpo de seguidores o el més comú bucellarii.
- ↑ Gjerset, Knut (1915). History of the Norwegian People, Volumes I, The MacMillan Company.
- ↑ Vore 'hirð' en Cleasby-Vigfusson, Icelandic-English Dictionary
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
- Realencyclopädie der Klassischen Altertumswissenschaft: Hird
- Helle, Knut: Konge og gode menn i norsk riksstyring ca. 1150-1319, Bergen 1972.
- Helle, Knut: Norge blir en stat : 1130-1319 , Bergen 1974.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hird» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.