Anar al contingut

Hippeastrum elegans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hippeastrum elegans (Hippeastrum elegans)

Hippeastrum elegans és una espècie de planta bulbosa pertanyent a la família de les amarilidáceas. Es distribuïx per Sudamérica des de Costa Rica fins a Brasil.



Descripció

[editar | editar còdic]

Hippeastrum elegans, és una planta bulbosa de full caduc, que necessita de temperatures fredes i seques en hivern. Requerix un test profunt i el bulbo de la planta en el coll a nivell del sol.[1]

És una espècie en el bulbo de 4–10 cm de diàmetro, angostado en el àpiç en un coll curt. Les fulls de 35–75 cm de llarc i 2.5–3.5 cm d'ample, acuminadas i agudes. El escape de 35–60 cm de llarc, umbela en 2–4 flors, i bràcteas lanceoladas, de 5–8 cm de llarc, pedicels 2.5–3.5 cm de llarc; periant de 17–27 cm de llarc, el tubo 7–15 cm de llarc, verdoso, els llops de 8–13 cm de llarc, blanc verdosos generalment en ralles més obscuras i a sovint teñir externament de rosat o purpúreo.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]

Els bulbos de Hippeastrum solandriflorum contenen un inhibidor de la acetilcolinesterasa, cridat ungeremina que pot ser adequat com a tractament per a la malaltia d'Alzheimer. Ungeremina també s'ha aïllat de Nerine bowdenii, Ungernia spiralis, Zephyranthes flava, Ungernia minor, Crinum augustum, Crinum asiaticum i Pancratium maritimum.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Hippeastrum elegans va ser descrita per (Spreng.) H.I.Moore i publicat en Baileya 11(1): 16, en l'any 1963.[4][5]

Etimologia

Hippeastrum: nom genèric que deriva del grec i significa "estrela del cavaller", va ser elegit pel reverent William Herbert en 1821 per a descriure a la primera espècie del gènero, Hippeastrum reginae. L'etimologia no sembla ser en este cas de molta ajuda per a descriure alguna característica particular de l'espècie o del gènero en qüestió. La conexió "equina" en la denominació d'este gènero va ser realisada per primera volta pel botànic suec Carlos Linneo qui va denominar "Amaryllis equestris" a una espècie que hui cridem Hippeastrum, ya que la vea sumament semblada les espècies africanes del gènero Amaryllis. Qué és lo que va pensar Linneo quan va denominar "amarylis del cavall" a esta espècie potser mai se sabrà, no obstant, una acotación en la descripció de la mateixa en una revista de botànica de 1795 pot tirar alguna llum sobre el tema. William Curtis en eixa revista, en descriure les dos parts de la espata que cobrixen els pimpollos va comentar que els mateixos "s'alcen en un cert periodo de la floració de la planta, com si foren orelles, donant a tota la flor un gran semblat en el cap d'un cavall". Aparentment Linneo va estar totalment d'acort en l'observació de Curtis quan va decidir batejar a l'espècie.[6]

Anys despuix, el Deán William Herbert, un botànic i clerc de el XIX que va ser una autoritat en les amarilidáceas, es va donar conte de que —a pesar de que són superficialment similars— estes plantes suramericanes no estaven estretament relacionades en les azucenas de giner o azucenas de la Veta (Amaryllis belladonna). Per esta raó, Herbert les va separar del gènero Amaryllis i va falcar un nou nom genèric que mantenia la conexió ecuestre de Linneo, a pesar de que d'un modo un tant complicat. Herbert va escriure en 1821: "Les he denominat Hippeastrum o Lliri estrela del cavaller, continuant en l'idea que va donar orige al nom equestris". No obstant l'esforç de Herbert en distinguir abdós gèneros, la majoria dels aficionats a les plantes ornamentals continuen denominant amarilis tant a les plantes del Vell com a les del Nou Món.[6]

elegans: epítet latino que significa "elegant".[7]

Sinonímia
  • Amaryllis elegans Spreng., Pl. Min. Cogn. Pug. 2: 59. 1815. basónimo
  • Amaryllis araripina subsp. conspicua (Herb.) Ravenna, Pl. Life 26: 85. 1970.
  • Amaryllis araripina subsp. rubrituba (Herb.) Ravenna, Pl. Life 26: 85. 1970.
  • Amaryllis araripina subsp. striata (Herb.) Ravenna, Pl. Life 26: 86. 1970.
  • Amaryllis elegans var. ambigua (Hook.) Traub et Moldenke, Amaryllis Manual: 168. 1949.
  • Amaryllis elegans var. divifrancisci Cárdenas, Pl. Life 13: 33. 1960.
  • Amaryllis elegans var. rubrituba (Herb.) Traub, Amaryllis Manual: 266. 1958.
  • Amaryllis elegans var. striata (Herb.) Traub, Amaryllis Manual: 266. 1958.
  • Amaryllis elegans var. vittata (Lindl.) Traub, Amaryllis Manual: 266. 1958.
  • Amaryllis longiflora Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 1: 70. 1840.
  • Amaryllis solandriflora (Herb.) Traub et Uphof, Herbertia 5: 123. 1938), nom. illeg.
  • Amaryllis solandriflora Lindl., Coll. Bot.: t. 11. 1821.
  • Amaryllis solandriflora var. vittata Lindl., Bot. Reg. 11: t. 876. 1825.
  • Hippeastrum ambiguum Hook., Bot. Mag. 64: t. 3542. 1837.
  • Hippeastrum ambiguum var. longiflorum Herb., Amaryllidaceae: 136. 1837.
  • Hippeastrum elegans var. divifrancisci (Cárdenas) H.I.Moore, Baileya 11: 16. 1963.
  • Hippeastrum solandriflorum (Lindl.) Herb., Appendix: 31. 1821.
  • Hippeastrum solandriflorum subsp. rubritubum Herb., Amaryllidaceae: 136. 1837.
  • Hippeastrum solandriflorum var. conspicuum Herb., Amaryllidaceae: 136. 1837.
  • Hippeastrum solandriflorum var. striatum Herb., Amaryllidaceae: 136. 1837.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hippeastrum elegans en PacificBulbSociety
  2. Hippeastrum elegans en Flora de Nicaragua
  3. [enllaç trencat]
  4. «Hippeastrum elegans». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de juliol de 2013.
  5. «Hippeastrum elegans». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 de juliol de 2013.
  6. 6,0 6,1 Mathew, B. Hippeastrum, The secret of the knights star. Royal Botanical Gradens, Kew. Pàgina accedida l'1-12-2007. [1].
  7. En Epítets Botànics
  8. Hippeastrum elegans en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]